En el marc de l’educació inclusiva, abordar les necessitats emocionals dels alumnes amb diversitat funcional és clau per garantir el seu benestar i integració a l’aula. L’escola en la qual estic fent pràctiques n’és un clar exemple de la importància i la necessitat d’acompanyar a aquest perfil d’alumnat, el qual moltes vegades no disposen de les eines suficients per gestionar tot allò que els hi passa o bé tampoc per entendre les emocions de les persones del seu entorn. Després d’haver analitzat bé les necessitat de l’escola a través dels instruments descrits en l’anterior entrada, s’ha dissenyat des de zero un pla d’intervenció  dirigit a una alumna de 6è de Primària amb síndrome de Down, un programa centrat en la regulació emocional com a eix per a la millora de la conducta, la reducció de les conductes disruptives i l’adaptació social.

La síndrome de Down és una condició genètica que pot afectar el desenvolupament cognitiu, emocional i social de l’infant, sovint fent que l’expressió i la regulació d’emocions es converteixin en un repte (Cubero et al., 2014). Aquest projecte busca oferir-li eines per afrontar aquests reptes de manera positiva, així com millorar la seva qualitat de vida i la seva adaptació social. Les persones amb síndrome de Down poden presentar dificultats en l’autocontrol, la comprensió emocional i la comunicació assertiva, la qual cosa pot derivar en conductes disruptives o en reaccions emocionals desproporcionades (Capone, 2007). Aquesta proposta parteix de la premissa a treballar la intel·ligència emocional a través d’un programa estructurat permetrà que la nena aprengui a reconèixer i gestionar les seves emocions de manera més eficaç, minimitzant així les respostes impulsives.

Amb un enfocament individualitzat i pràctic, el projecte inclou vuit sessions estructurades en activitats lúdiques i didàctiques, com el diari emocional, el “semàfor de la calma” i tècniques de relaxació. Aquestes activitats no només treballen l’autoconeixement i l’autoregulació, sinó que també afavoreixen la resolució assertiva de conflictes i el control de la impulsivitat. Aquest projecte es fonamenta en la importància de dotar la nena d’habilitats que li permetin identificar i reconèixer les emocions pròpies i les dels altres, alhora que desenvolupa eines per regular-les de forma autònoma. A través d’aquest treball, s’espera que la participant redueixi progressivament la freqüència i intensitat de les conductes disruptives, i adquireixi competències emocionals que li permetin gaudir d’un millor benestar personal i relacional. El programa busca promoure un entorn de respecte i autocontrol en el qual la nena se senti valorada i escoltada, aspectes fonamentals per al desenvolupament de la seva autoestima i seguretat.

Aquest projecte posa en relleu com l’educació emocional no només és essencial per al desenvolupament integral de l’alumnat amb necessitats educatives especials, sinó que també és una eina fonamental per construir espais escolars més inclusius i enriquidors. Així, les emocions es converteixen en aliades per transformar la manera com l’alumnat viu i aprèn.

També crec important exposar en aquest espai, que el passat 14 de novembre, el tutor i el psicopedagog havíen de fer reunió amb la família per tal de signar el Pla Individualitzat que s’ha fet per a la nena. Vaig proposar al psicopedagog si podia assitir a la reunió, ja que considerava que era un bon moment per conèixer la família i exposar-los la meva proposta d’intervenció. A més, vaig portar-los el document d’autorització dels drets d’imatge.

Per tancar aquesta intervenció, em venen al cap algunes preguntes…

• Com es pot assegurar que el pla d’intervenció emocional sigui efectiu tant a l’aula com en altres entorns socials i familiars?
• Com es pot formar l’equip docent per donar continuïtat als avenços aconseguits amb el pla d’intervenció ?
• Com es poden gestionar situacions en què la família pugui tenir expectatives diferents de les establertes en el pla d’intervenció?

Hi haurem de buscar resposta!

Referències bibliogràfiques 

Capone, G. (2007). Conductas disruptivas en el síndrome de Down. Revista Síndrome de Down: Revista española de investigación e información sobre el Síndrome de Down, (94), 100-105.

Cubero, T.; Montes, B.; Muela, J.A. i Robles, M. A. (2014). Inteligencia emocional en síndrome de Down. Avances en el estudio de la motivación y de la emoción. VIII Simposio de la Asociación de Motivación y Emoción (pp. 46-50).

Després de fer una anàlisi DAFO de les necessitats  a l’institut-escola Virolet de Sabadell, he pogut extreure una necessitat que es podria intervenir pel temps i les possibilitats que es disposen. 

L’anàlisi mostra que hi ha poc desplegament de les mesures i suports universals al centre. Aquestes mesures el que pretenen és crear un espai inclusiu on tothom pugui desenvolupar-se de la manera més equitativa possible. Sense tenir en compte les seves necessitats individuals o característiques personals, és un suport adient per tothom. Qui ho necessita, ho utilitza, perquè ho tenen a l’abast, això promou la participació autònoma dels alumnes, ja que disposen de recursos per a poder fer-ho, i augmenta la seva motivació de participació autònoma. Els suports universals són eines que ofereixen de manera general un suport als estudiants. Per tal de garantir que tothom tingui les mateixes oportunitats d’aprendre i millorar amb el seu màxim potencial (Referents d’Atenció Educativa Inclusiva, 2019).

Segons Referents d’Atenció Educativa Inclusiva (RAI), (2029), el Decret 150/2017 diu que l’atenció educativa de l’alumnat comprèn el conjunt de mesures i suports universals a tot l’alumnat, per propiciar un desenvolupament integral de la persona, per tant, tots els centres haurien de propiciar aquests recursos. 

Per tant, es voldrien realitzar autoinstruccions per a poder aportar al centre suports universals a l’abast de tothom. A més, com en el centre hi ha una baixa competència en lectoescriptura, es tindrà en compte realitzar les autoinstruccions amb pictogrames per la seva accessibilitat a tothom.  

També aquesta intervenció busca promoure la participació dels estudiants, proporcionant oportunitats per tothom d’intervenir en les propostes de projectes o treballs en grup de manera col·laborativa (Referents d’Atenció Educativa Inclusiva, 2019).

Per a acomplir el pla d’assessorament, sent realista amb el poc temps que disposem, es disposarà de les autoinstruccions en les classes de 1r i 2n de l’ESO, que són els cicles formatius que porta la meva tutora de pràctiques que també és l’orientadora escolar del centre i tutora d’un d’aquests grups. Es donarà el recurs a tota la classe penjada en mida gran a disposició de tothom i a més, els alumnes amb TDAH, o bé dislèxia se li donarà una petita copia per tenir a mà. Posteriorment, es valorarà el grau de satisfacció que han tingut rere les aportacions de les autoinstruccions i es valorarà amb el grup classe veient si hi ha hagut una millora de la percepció de control de l’autonomia en el treball, de l’organització pròpia i de la participació en les activitats. 

L’objectiu general que busca millorar aquesta proposta d’intervenció educativa és: Fomentar l’autonomia en l’aprenentatge dels estudiants mitjançant l’aplicació d’autoinstruccions com a les aules,  com a suport universal, als cursos de 1r i 2n de l’ESO de l’escola- institut Virolet de Sabadell durant un període d’un mes, amb possibilitat de continuïtat i valoració a llarg termini.

La continuïtat en el temps de la mesura es valorarà pel centre després de la realització de la intervenció educativa, però l’objectiu és que estigui de manera contínua en el transcurs del temps. 

Després de valorar tot un seguit de circumstàncies i necessitats, en el següent foli afegiré la planificació de la intervenció.

Continuem! 

Bibliografia:

Referents d’Atenció Educativa Inclusiva. (2019). Mesures i suports universals en el centre educatiu. Departament d’Educació. https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/3923/mesures_suports_universals_centre_educatiu_2019.pdf?sequence=1

Companys/es,

Us adjunto un resum de la institució on realitzo les pràctiques perquè us pugueu fer cinc cèntims del context on participo. Hi inclou un breu context, les característiques i funcions d’aquesta institució, i les necessitats que s’han detectat.

EAP ILLES BALEARS

Seguim,

Bona tarda a tothom, adjunto el meu treball en format Prezi, tracta sobre la detecció i anàlisi de les necessitats de l’institut- escola Virolet de Sabadell.

Enllaç Prezi

Continuem!

Alícia.

Una vegada finalitzada l’observació directa, la recollida d’informació a partir de l’entrevista a la responsable del centre privat on faig les pràctiques, Carmenza Sagbogal,  i també l’anàlisi dels documents del centre les necessitats que es deriven són:

-Crear materials didàctics i dissesnyar propostes per poder treballar la gestió de les emocions i la resolució de conflictes, incidir en l’autoestima, aprofundir en el treball de consciència emocional així com fomentar l’empatia d’un noi de 12 anys que fa 1r de l’ESO.

-Planificar intervencions , aplicar-les i anar realitzar el seu seguiment.

-Treballar col·laborativament amb els diferents professionals del centre.

Us deixo també l’enllaç de la presentació Prezi: https://prezi.com/view/gbF6vU0L4lJ6SKXXRg1v/

Bona tarda a tothom,

En aquesta entrada vull compartir-vos la presentació sobre el centre en el qual faig les pràctiques i així el pugueu conèixer una mica més. (Teniu l’enllaç més a sota també)

Per tal de detectar i analitzar millor les necessitats de l’escola, es va dur a terme un breu estudi repartit en dues fases, combinant una aproximació qualitativa amb una de quantitativa per tal d’obtenir dades sòlides i representatives. En la primera fase qualitativa es van realitzar entrevistes en profunditat amb quatre participants clau del centre: el responsable del Departament d’Orientació, el director de l’escola, el cap d’estudis de Primària i una psicopedagoga de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP). Cal destacar que l’entrevista principal va ser la del psicopedagog, perquè partint de les necessitats que ell exposa, se n’escull una i es decideix enfocar les altres tres entrevistes (director, cap d’estudis i referent de l’EAP) cap a comprovar si les necessitats coincideixen i observar la seva opinió sobre la gestió de conductes disruptives i l’atenció a la gestió emocional de l’alumnat. Cal dir que, a més, es van poder recollir també les altres necessitats que aquests tres professionals observaven. Les entrevistes van permetre extreure percepcions i experiències valuoses, servint com a base per dissenyar la segona fase de l’estudi.

A partir dels resultats qualitatius, es va dissenyar un qüestionari amb una mostra de 31 mestres del centre per validar i quantificar les necessitats detectades. Aquest qüestionari es va enfocar en la gestió emocional i les conductes disruptives, ja que tots els entrevistats van coincidir en la rellevància d’aquestes àrees. Amb 28 preguntes distribuïdes en tres blocs (sociodemogràfic, problemes de conducta i gestió emocional de l’alumnat, i problemes de conducta i gestió emocional  necessitats específiques de l’alumnat amb NEE), es va aconseguir confirmar patrons consistents que recolzaven les necessitats expressades en la fase exploratòria. Els resultats finals permeten entendre millor les necessitats de gestió emocional i de conducta dins del centre, oferint una base sòlida per al desenvolupament de respostes ajustades i eficaces.

És per això que la proposta d’intervenció psicopedagògica que duré a terme serà desenvolupar una intervenció amb una alumna amb síndrome de Down que es troba cursant 6è, la qual aquest curs està mostrant unes dificultats de regulació de la conducta i de gestió de les emocions molt complexes. Cal recordar que aquesta és una de les necessitats que actualment més preocupa al responsable del Departament d’Orientació.

Moltíssimes gràcies!

Enllaç: https://www.canva.com/design/DAGUgtLkClM/jhPkcBcMEbTEfwn84oAydw/view?utm_content=DAGUgtLkClM&utm_campaign=designshare&utm_medium=link&utm_source=editor

Primers dies de pràctiques.

Els primers dies de pràctiques han estat molt enriquidors i emocionants. El primer dia vaig tenir una rebuda molt acollidora per part de l’equip de professionals amb qui estaré treballant, sobretot de la meva tutora, qui em va presentar la resta d’equip de l’EAP (0-3 anys).

El primer contacte amb la institució va ser una sensació d’acollida i això va ajudar que els meus nervis minvessin. Durant els primers moments, vaig poder observar com l’equip de professionals (logopedes, psicopedagogs i d’audició i llenguatge) tenien molt bona sintonia d’equip i que s’entenien i s’escoltaven mútuament.

Cal mencionar que la meva tutora avalua i realitza prediagnòstics els infants de 0-3 anys no escolaritzats, per tant, treballa en un altre departament que la resta de companyes, però sempre de la mà. Les meves impressions de la tutora han estat boníssimes, ja que es veu que és una dona que li encanta la seva feina i s’hi dedica amb cos i ànims, amb un bon acompanyament i respecte necessari, perquè tots aquests infants no els falti de res i rebin tota l’ajuda que necessitin.

Encara que estic en una fase d’observació, vaig poder creure’m que serien unes pràctiques on les meves expectatives estarien més que completes, i això em va fer sentir motivada per aportar la meva mirada psicopedagògica en aquest context.

Aquests primers dies han estat una gran oportunitat per començar a conèixer l’espai, els infants i les seves famílies, s i els professionals amb qui estaré treballant, així com per entendre millor les dinàmiques i necessitats corresponents. Em sento molt afortunada d’haver estat acollida en un entorn tan positiu i motivador, i estic emocionada per les oportunitats d’aprenentatge que se’m presentaran en els pròxims dies de pràctiques.

Estic convençuda que aquest primer contacte m’ha ajudat a sentir-me més preparada i amb més confiança per afrontar les pròximes etapes del procés de pràctiques.

Ens llegim. Seguim :)

Tenc present algunes expectatives que conduiran la meva experiència i aprenentatge en aquestes pràctiques que tanta il·lusió em fan.

Primerament, esper aprofundir en el desenvolupament d’atenció primerenca i orientació escolar en edats 0-3 anys i especialment en el context de la diversitat i les necessitats educatives específiques dels alumnes, així com aprendre de les seves experiències i metodologies dels professionals de l’EAP, amb qui realitzaré les pràctiques.

En segon lloc, també aplicar els coneixements teòrics de les assignatures adquirits durant el màster en situacions reals. A partir de les pràctiques, espero poder implementar estratègies psicopedagògiques que ajudin a identificar i abordar les dificultats d’aprenentatge i emocionals de l’alumnat.

Per acabar, reflexionar molt perquè em servirà per ajustar les meves pràctiques i millorar contínuament la meva intervenció psicopedagògica.

Seguim, companys/es :)