

CONCLUSIONS FINALS
Durant les pràctiques de psicopedagogia a l’institut- escola Virolet, he tingut l’oportunitat d’aprendre i consolidar diversos coneixements teòrics treballats al màster i també realitzar-ho de manera pràctica permetent-me millorar les meves competències en aquesta feina, com ara les habilitats fonamentals per donar suport als alumnes en els seus propis processos d’aprenentatge.
He pogut treballar amb els alumnes a les aules, les primeres setmanes realitzant una observació i reforçant les tasques que feien. Posteriorment introduint i participant en les activitats plantejades a l’aula.
He pogut aplicar el meu disseny d’intervenció relacionat amb les autoinstruccions. Consisteix a introduir uns cartells a les aules que donin autoinstruccions com a suport universal per tots els alumnes i pels alumnes que ho requerien en tenien una a mida A6 individuals per ells de butxaca per poder tenir-ho més a mà si ho necessitaven a la taula. També he hagut de passar el material als tutors de les altres aules on no estava perquè poguessin tenir-ho en general a l’institut.
També he hagut d’intervenir amb els docents en reunions i poder veure com són les interaccions i la cerca d’una solució conjunta als claustres. On he comprovat tota la teoria que recolza aquest màster sobre el treball multidisciplinari i la importància de la intervenció treballant conjuntament entre tot l’equip pel mateix objectiu, donar un suport i espai segur d’aprenentatge a tots els alumnes perquè tinguin les mateixes oportunitats (Badia, 2021). A més, també he pogut reflexionar sobre el rol del psicopedagog en l’educació formal, on es treballa de manera cooperativa, ajuda a identificar les dificultats d’aprenentatge i emocionals. Com també els reptes amb relació a la gestió de les diferències individuals i la integració de tota la individualitat dels alumnes dins d’un context que vol englobar a tothom i que la intenció és que tothom se senti integrat i sostingut. (Mauri i Badia, 2004)
Malgrat això, m’ha faltat veure intervencions o reunions amb famílies, on no estava autoritzada per assistir. Penso que hagués estat també un moment d’aprenentatge molt enriquidor per comprendre la globalitat de tota la feina i poder veure exemples de casos. A més, també podria veure com responia ella en cada ocasió i aprendre a través de l’aprenentatge vicari. Això no obstant, quan acabava la reunió preguntava si em podia explicar que havia passat, com en el cas de l’alumne que havia intentat autolesionar-se on em va explicar tot el context i els passos a seguir, la importància de treballar amb la família i els canvis que farien escollint entre tots plegats (Badia, 2021). En aquest cas canviar-la de classe i venir poques hores fins que a dies d’ara ja ve totes les hores tots els dies. Algun cop he estat a alguna classe fent de reforç a aquesta alumna, per donar-li suport si necessitava ajuda.
A partir de la teoria de la transferència (Cerutti i Leopardo, 2019), en aquest cas establir una intervenció amb la família i fer seguiment individualitzat, és una forma de reconèixer i abordar la part emocional de l’alumna. Donarà un impacte positiu i l’alumne sentirà un espai segur, per tant, la relació que tindrà amb les mestres serà molt millor i podrà reforçar la confiança, fent que la transferència canviï de les idees que tenia preestablertes.
He après a utilitzar eines com el WISC-V per avaluar les habilitats cognitives. En aquest cas, ja tenia coneixement d’aquest pel grau de psicologia, però mai ho havia aplicat a ningú. Per tant, ha estat tot un enriquiment dels meus coneixements i competències.
He après també a treballar amb els alumnes des de l’empatia, establint un clima de confiança mútua on escoltava les seves peticions per poder entendre cada context i anar més enllà del que semblava obvi. Molts casos quan he hagut d’exposar algun treball com en el cas de les intel·ligències múltiples em trobava amb reptes com ara: la dificultat de comprensió d’alguns alumnes, la falta de concentració, la necessitat de realitzar bromes entre ells i dispersar-se del tema. Aspectes, que he hagut de reconduir durant les sessions, en el meu cas, que treballo amb infants, tenia ja adquirides algunes habilitats per resoldre aquests moments, però, no són les mateixes en totes les ocasions, ja que en aquest cas estic treballant amb adolescents, amb la necessitat de reafirmar-se, dubtar de tot, enfrontar-se, o bé no voler compartir el que pensen. Per totes aquestes ocasions he hagut de treure habilitats diferents, que van en la mateixa línia de l’educació que ja impartia però des de la base que son adolescent amb altres necessitats i interessos. Per tant, l’humor molts cops ha estat un paper important durant les sessions, establir un objectiu comú de l’activitat i recordar-ho, comunicant-se assertivament, des del respecte i l’escolta activa, reforçar els comentaris que eren oportuns i amb la direcció de l’activitat.
Pel que fa a les últimes dues sessions que em queden per finalitzar les pràctiques: En la primera sessió assistiré amb la infermera de l’escola amb el programa que facilita la generalitat anomenat Salut i Escola (PSiE) on és una consulta oberta de professionals d’infermeria que venen periòdicament a l’escola i es pretén afavorir l’accessibilitat dels adolescents a un entorn segur on puguin confiar i, per tant, prevenir situacions de risc o bé l’atenció precoç que es veu afavorida per aquesta garantia que els hi dona la privacitat. L’últim dia tinc previst assistir a la reunió de CAEI que busca garantir la inclusió i el suport a tots els alumnes, i que és una oportunitat per aprendre diversos aspectes clau sobre la tasca d’orientadora. En aquesta sessió podré aprendre a veure com és coordinar l’equip multidisciplinari, veure la presa de decisions en diversos casos, on veure les necessitats educatives específiques que hi ha al centre i també a comprendre i veure els plans d’intervenció individualitzats.
Per tant, a través de la pràctica he pogut desenvolupar una millor comprensió de la complexitat del comportament humà i les seves emocions, aspectes que em faciliten adaptar-me a les necessitats de cada alumne.
En resum, les pràctiques m’han permès integrar el coneixement teòric amb l’experiència directa, millorant la meva confiança com a futura professional de la psicopedagogia consolidant les meves habilitats per ajudar els alumnes a superar les seves dificultats i desenvolupar-se plenament en l’àmbit escolar i personal.
Badia, A. (2021). Principis i fonaments de la intervenció psicopedagògica. Barcelona: Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.
Cerutti, P. i Lopardo, C. (2019). Transferencia. Una herramienta para pensar las escenas escolares. Revista de Psicopatología y salud mental del niño y adolescente, 33, 45-51.
Mauri, T., i Badia, A. (2004). La pràctica psicopedagògica en contextos d’educació formal. A. T. Mauri, C. Monereo & A. Badia (Coords.), La pràctica psicopedagògica en educació formal (volum I) (pp.33-53). Barcelona: Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.
Debatcontribution 0el Conclusiones finals de les pràctiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Bona tarda, Mireia,
He llegit les teves entrades i em sembla superinteressant que hagis tengut l’oportunitat de tenir la continuïtat del curs passat. M’agradaria molt poder-ho fer, en el meu cas, el curs que ve.
Sobre la falta de recursos (humans com materials), també està relacionat amb les meves pràctiques, ja que s’agrairia que n’hi hagués més i poder avançar.
M’ha agradat llegir-te.
Una abraçada,
Moltes gràcies Joana, crec que tots els docents ens trobem amb el mateix problema…falta de recursos…sort en tenim que hi posem totes les ganes i amor allò que fem!
Una abraçada!
mireia
Hola Mireia,
Després de veure el teu treball fet sobre la formació a docents en la realització del PI ha estat molt positiva i s’ha avaluat amb una elevada satisfacció per part dels docents. Aquesta formació els ha dotat d’estratègies concretes per identificar i atendre les necessitats particulars dels alumnes amb dificultats d’aprenentatge o altres necessitats educatives especials. Els docents han adquirit eines per elaborar PI. Aquest procés ha millorat la capacitat del centre per oferir una resposta més personalitzada i inclusiva a l’aula. En general, la formació ha reforçat la confiança dels docents en la creació i implementació d’aquests plans, contribuint a un entorn educatiu més inclusiu i equitatiu. Moltes felicitats pel teu treball!
Alicia