Publicat per

Conclusiones finals de les pràctiques

Publicat per

Conclusiones finals de les pràctiques

CONCLUSIONS FINALS Durant les pràctiques de psicopedagogia a l’institut- escola Virolet, he tingut l’oportunitat d’aprendre i consolidar diversos coneixements teòrics treballats al màster i també realitzar-ho de manera pràctica permetent-me  millorar les meves competències en aquesta feina, com ara les habilitats fonamentals per donar suport als alumnes en els seus propis processos d’aprenentatge. He pogut treballar amb els alumnes a les aules, les primeres setmanes realitzant una observació i reforçant les tasques que feien. Posteriorment introduint i participant en les…
CONCLUSIONS FINALS Durant les pràctiques de psicopedagogia a l’institut- escola Virolet, he tingut l’oportunitat d’aprendre i consolidar diversos coneixements…

CONCLUSIONS FINALS

Durant les pràctiques de psicopedagogia a l’institut- escola Virolet, he tingut l’oportunitat d’aprendre i consolidar diversos coneixements teòrics treballats al màster i també realitzar-ho de manera pràctica permetent-me  millorar les meves competències en aquesta feina, com ara les habilitats fonamentals per donar suport als alumnes en els seus propis processos d’aprenentatge.

He pogut treballar amb els alumnes a les aules, les primeres setmanes realitzant una observació i reforçant les tasques que feien. Posteriorment introduint i participant en les activitats plantejades a l’aula.

He pogut aplicar el meu disseny d’intervenció relacionat amb les autoinstruccions. Consisteix a introduir uns cartells a les aules que donin autoinstruccions com a suport universal per tots els alumnes i pels alumnes que ho requerien en tenien una a mida A6 individuals per ells de butxaca per poder tenir-ho més a mà si ho necessitaven a la taula. També he hagut de passar el material als tutors de les altres aules on no estava perquè poguessin tenir-ho en general a l’institut.

També he hagut d’intervenir amb els docents en reunions i poder veure com són les interaccions i la cerca d’una solució conjunta als claustres. On he comprovat tota la teoria que recolza aquest màster sobre el treball multidisciplinari i la importància de la intervenció treballant conjuntament entre tot l’equip pel mateix objectiu, donar un suport i espai segur d’aprenentatge a tots els alumnes perquè tinguin les mateixes oportunitats (Badia, 2021). A més, també he pogut reflexionar sobre el rol del psicopedagog en l’educació formal, on es treballa de manera cooperativa, ajuda a identificar les dificultats d’aprenentatge i emocionals. Com també els reptes amb relació a la gestió de les diferències individuals i la integració de tota la individualitat dels alumnes dins d’un context que vol englobar a tothom i que la intenció és que tothom se senti integrat i sostingut.  (Mauri i Badia, 2004)

Malgrat això, m’ha faltat veure intervencions o reunions amb famílies, on no estava autoritzada per assistir. Penso que hagués estat també un moment d’aprenentatge molt enriquidor per comprendre la globalitat de tota la feina i poder veure exemples de casos. A més, també podria veure com responia ella en cada ocasió i aprendre a través de l’aprenentatge vicari. Això no obstant, quan acabava la reunió preguntava si em podia explicar que havia passat, com en el cas de l’alumne que havia intentat autolesionar-se on em va explicar tot el context i els passos a seguir, la importància de treballar amb la família i els canvis que farien escollint entre tots plegats (Badia, 2021). En aquest cas canviar-la de classe i venir poques hores fins que a dies d’ara ja ve totes les hores tots els dies. Algun cop he estat a alguna classe fent de reforç a aquesta alumna, per donar-li suport  si necessitava ajuda.

A partir de la teoria de la transferència (Cerutti i Leopardo, 2019), en aquest cas establir una intervenció amb la família i fer seguiment individualitzat, és una forma de reconèixer i abordar la part emocional de l’alumna. Donarà un impacte positiu i l’alumne sentirà un espai segur, per tant, la relació que tindrà amb les mestres serà molt millor i podrà reforçar la confiança, fent que la transferència canviï de les idees que tenia preestablertes.

He après a utilitzar eines com el WISC-V per avaluar les habilitats cognitives. En aquest cas, ja tenia coneixement d’aquest pel grau de psicologia, però mai ho havia aplicat a ningú. Per tant, ha estat tot un enriquiment dels meus coneixements i competències.

He après també a treballar amb els alumnes des de l’empatia, establint un clima de confiança mútua on escoltava les seves peticions per poder entendre cada context i anar més enllà del que semblava obvi. Molts casos quan he hagut d’exposar algun treball com en el cas de les intel·ligències múltiples em trobava amb reptes com ara: la dificultat de comprensió d’alguns alumnes, la falta de concentració, la necessitat de realitzar bromes entre ells i dispersar-se del tema. Aspectes, que he hagut de reconduir durant les sessions, en el meu cas, que treballo amb infants, tenia ja adquirides algunes habilitats per resoldre aquests moments, però, no són les mateixes en totes les ocasions, ja que en aquest cas estic treballant amb adolescents, amb la necessitat de reafirmar-se, dubtar de tot, enfrontar-se, o bé no voler compartir el que pensen. Per totes aquestes ocasions he hagut de treure habilitats diferents, que van en la mateixa línia de l’educació que ja impartia però des de la base que son adolescent amb altres necessitats i interessos. Per tant, l’humor molts cops ha estat un paper important durant les sessions, establir un objectiu comú de l’activitat i recordar-ho, comunicant-se assertivament, des del respecte i l’escolta activa, reforçar els comentaris que eren oportuns i amb la direcció de l’activitat.

Pel que fa a les últimes dues sessions que em queden per finalitzar les pràctiques: En la primera sessió assistiré amb la infermera de l’escola amb el programa que facilita la generalitat anomenat ​​ Salut i Escola (PSiE) on és una consulta oberta de professionals d’infermeria que venen periòdicament a l’escola i es pretén afavorir l’accessibilitat dels adolescents a un entorn segur on puguin confiar i, per tant, prevenir situacions de risc o bé  l’atenció precoç que es veu afavorida per aquesta garantia que els hi dona la privacitat. L’últim dia tinc previst assistir a la reunió de CAEI que busca garantir la inclusió i el suport a tots els alumnes, i que és una oportunitat per aprendre diversos aspectes clau sobre la tasca d’orientadora. En aquesta sessió podré aprendre a veure com és coordinar l’equip  multidisciplinari, veure la presa de decisions en diversos casos, on veure les necessitats educatives específiques que hi ha al centre i també a comprendre i veure els plans d’intervenció individualitzats.

Per tant, a través de la pràctica he pogut  desenvolupar una millor comprensió de la complexitat del comportament humà i les seves emocions, aspectes que em faciliten adaptar-me a les necessitats de cada alumne.

En resum, les pràctiques m’han permès integrar el coneixement teòric amb l’experiència directa, millorant la meva confiança com a futura professional de la psicopedagogia consolidant les meves habilitats per ajudar els alumnes a superar les seves dificultats i desenvolupar-se plenament en l’àmbit escolar i personal.

Badia, A. (2021). Principis i fonaments de la intervenció psicopedagògica. Barcelona: Fundació           per a la Universitat Oberta de Catalunya.

Cerutti, P. i Lopardo, C. (2019). Transferencia. Una herramienta para pensar las escenas escolares.  Revista de Psicopatología y salud mental del niño y adolescente,  33, 45-51.

Mauri, T., i Badia, A. (2004). La pràctica psicopedagògica en contextos d’educació formal. A. T. Mauri, C. Monereo & A. Badia (Coords.), La pràctica psicopedagògica en educació formal (volum I) (pp.33-53). Barcelona: Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.

Debat0el Conclusiones finals de les pràctiques

No hi ha comentaris.

Publicat per

Última aportació. Qüestionari i resultats

Publicat per

Última aportació. Qüestionari i resultats

Valoració de les autoinstruccions: Objectius: Comprovar l’eficàcia de l’eina (autoinstruccions). On podrem veure si s’han assolit aquests objectius O.E. 1- Facilitar als alumnes la resolució de tasques de manera autònoma, mitjançant les autoinstruccions. O.E. 2 – Millorar la motivació intrínseca dels alumnes en la percepció de les seves capacitats d’organització. O.E. 3 – Promoure la participació activa dels estudiants, dotant d’autoinstruccions accessibles per afavorir la implicació en els projectes o treballs grupals de manera col·laborativa i equitativa. Valoració: A continuació…
Valoració de les autoinstruccions: Objectius: Comprovar l’eficàcia de l’eina (autoinstruccions). On podrem veure si s’han assolit aquests objectius O.E.…

Valoració de les autoinstruccions:

Objectius: Comprovar l’eficàcia de l’eina (autoinstruccions). On podrem veure si s’han assolit aquests objectius

O.E. 1- Facilitar als alumnes la resolució de tasques de manera autònoma, mitjançant les autoinstruccions.

O.E. 2 – Millorar la motivació intrínseca dels alumnes en la percepció de les seves capacitats d’organització.

O.E. 3 – Promoure la participació activa dels estudiants, dotant d’autoinstruccions accessibles per afavorir la implicació en els projectes o treballs grupals de manera col·laborativa i equitativa.

Valoració:

A continuació adjunto el document amb els resultats estadístics de cada pregunta del qüestionari realitzat als alumnes.

Partim que la meitat dels alumnes tenien coneixements sobre que eren les autoinstruccions i l’altra meitat no. En segon lloc, el 16,7% de l’aula no sabien com fer-la servir abans d’acomplir aquesta activitat.

En referència a la freqüència d’ús, podem veure que el 50% les fa servir més de tres cops a la setmana, el 16,7% dos cops a la setmana o menys i el 33,3% mai. Per tant, podem concloure que les autoinstruccions són utilitzades de manera voluntària amb un percentatge del 66,7% dels alumnes, per tant, és una eina útil que representa un recurs universal ben utilitzat i establert a les aules.

En referència de si les autoinstruccions ajuden a millorar l’organització en les tasques escolars, els alumnes han dit en un 16,7% que si, un 33,3% que no ho saben i un 50% que no. Potser és una eina que no sempre és necessària, però que tot i que ho sigui per algú en algun moment com a reforç ja val la pena implementar-la a l’aula. Que sigui un recurs universal no vol dir que l’hagi d’utilitzar tothom sempre, sinó poder tenir-ho a l’abast si es requereix. Això es pot veure quan el 83,3% esmenta que en més d’una ocasió li ha recordat una cosa que no tenia prevista fer i que hi ha sigut un recordatori oportú, i el 16,7% creuen que habitualment els hi recorden passos oblidats en les tasques a realitzar.

També veiem com és un reforç que ajuda a molts alumnes quan un 66,7% afirmen que en més d’una ocasió els hi ajuden a sentir-se més segurs durant la realització de les tasques i a més que els hi ajuda a ser més independents, l’altre 33,3% afirma que no els hi ajuda en el procés. El 50% creuen que a vegades és una eina que els ajuda a mantenir-se concentrats en les tasques i organitzar-se.

Pel que fa a l’organització, creuen el 16,7% que si els ajuda a organitzar-se, el 50% que a vegades i el 33,3% que no els hi ajuda pas. Tot i això, com he reflexionat abans, és un recurs molt útil com a recurs universal si hi ha un percentatge de l’aula que sí que l’utilitza.

Tota aquesta informació cal contrastar-la amb el qüestionari final que es realista divendres.

A continuació mostraré més documents que han sigut interessants per treballar les autoinstruccions i veure la seva utilitat com a suport o mesura universal. Els suports o mesures faciliten un entorn educatiu inclusiu, on tots els alumnes, incloent-hi aquells amb necessitats educatives especials, tinguin les mateixes oportunitats d’aprenentatge.

XTEC. Mesures i suports per a la diversitat i inclusió. Generalitat de Catalunya. https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/mesures-i-suports/

Referents d’Atenció Educativa Inclusiva. (2019). Mesures i suports universals en el centre educatiu. Departament d’Educació. https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/3923/mesures_suports_universals_centre_educatiu_2019.pdf?sequence=1 

Valoració de les autoinstruccions

Debat0el Última aportació. Qüestionari i resultats

No hi ha comentaris.

Publicat per

Valoració final de les pràctiques

Publicat per

Valoració final de les pràctiques

Aquestes pràctiques han estat per a mi una continuació de la feina que venia fent el curs passat. He tingut la sort de fer-les en el mateix centre educatiu i donar continuïtat a la feina feta l’any passat. Ja coneixia a tot l’equip directiu i docent del Montserrat Roig, i per tant ha estat molt fàcil poder dur a terme la intervenció educativa proposada. En primer lloc perquè  era coneixedora de les fortaleses i febleses del centre. En segon lloc,…
Aquestes pràctiques han estat per a mi una continuació de la feina que venia fent el curs passat. He…

Aquestes pràctiques han estat per a mi una continuació de la feina que venia fent el curs passat. He tingut la sort de fer-les en el mateix centre educatiu i donar continuïtat a la feina feta l’any passat. Ja coneixia a tot l’equip directiu i docent del Montserrat Roig, i per tant ha estat molt fàcil poder dur a terme la intervenció educativa proposada. En primer lloc perquè  era coneixedora de les fortaleses i febleses del centre. En segon lloc, per que era coneixedora de la dinàmica del equip docent i de les resistències que alguns membres tenen davant als canvis. En tercer lloc, era coneixedora dels estudiants que omplen les aules al nostre centre i de les seves necessitats educatives i emocionals. I per últim perquè tenia la direcció de l’escola oberta a rebre tota l’ajuda proposada i brindada.

Dins el marc d’actuació on m’he trobat aquest semestre, he desenvolupat un tasca molt important pel que fa a l’educació inclusiva. No només he dut a terme la intervenció proposada, sinó que he fet seguiment de tots i cada un dels casos oberts, he estat present en totes les CAEI, he fet atenció individualitzada a molts alumnes. En algunes d’aquestes atencions he pogut detectar casos molt greus i importants i derivar-los. He creat, plannificat i conduit totes les reunions amb els pares en el “cafè amb families”. I a partir d’ara encara que ja no estigui vinculada a l’institut seguiré fent els tallers fins a fi de curs. Un petit gra de sorra que ha contribuït a crear una bona educació inclusiva, i que en definitiva recolza la idea que amb més recursos es poden fer moltes més coses. Al nostre institut només hi ha dos psicopedagogs, un a jornada completa i un altre a mitja jornada, tenir-me a mi en pràctiques si més no ha ampliat els recursos humans del departament psicopedagog, i s’ha pogut arribar a fer més coses.

La experiència personal puc dir que ha estat molt enriquidora, i només tinc agraïments a tots aquells que m’han recolzat i han deixat que fos una més del equip docent.

Debat3el Valoració final de les pràctiques

  1. Joana Maria Garrido Martínez says:

    Bona tarda, Mireia,

    He llegit les teves entrades i em sembla superinteressant que hagis tengut l’oportunitat de tenir la continuïtat del curs passat. M’agradaria molt poder-ho fer, en el meu cas, el curs que ve.

    Sobre la falta de recursos (humans com materials), també està relacionat amb les meves pràctiques, ja que s’agrairia que n’hi hagués més i poder avançar.

    M’ha agradat llegir-te.

    Una abraçada,

  2. Mireia Carrera Navarro says:

    Moltes gràcies Joana, crec que tots els docents ens trobem amb el mateix problema…falta de recursos…sort en tenim que hi posem totes les ganes i amor allò que fem!

    Una abraçada!

    mireia

  3. Alicia Chapinal Trujillo says:

    Hola Mireia,

    Després de veure el teu treball fet sobre la formació a docents en la realització del PI ha estat molt positiva i s’ha avaluat amb una elevada satisfacció per part dels docents. Aquesta formació els ha dotat d’estratègies concretes per identificar i atendre les necessitats particulars dels alumnes amb dificultats d’aprenentatge o altres necessitats educatives especials. Els docents han adquirit eines per elaborar PI. Aquest procés ha millorat la capacitat del centre per oferir una resposta més personalitzada i inclusiva a l’aula. En general, la formació ha reforçat la confiança dels docents en la creació i implementació d’aquests plans, contribuint a un entorn educatiu més inclusiu i equitatiu. Moltes felicitats pel teu treball!

    Alicia

Publicat per

Què m’emporto? – Últimes reflexions del pràcticum

Publicat per

Què m’emporto? – Últimes reflexions del pràcticum

Novena entrada – REFLEXIÓ FINAL  Després de molts mesos i dies de pràctiques, arribo al final d’aquesta etapa amb una mescla d’emocions.…
Novena entrada – REFLEXIÓ FINAL  Després de molts mesos i dies de pràctiques, arribo al final d’aquesta etapa amb…

Novena entrada – REFLEXIÓ FINAL 

Després de molts mesos i dies de pràctiques, arribo al final d’aquesta etapa amb una mescla d’emocions. Han estat dies d’aprenentatges, reptes i moltes reflexions. Al llarg d’aquestes entrades he explicat com va ser el procés, des de les primeres observacions fins als tallers amb les famílies. Ara, vull fer un resum de tot el que he viscut i après i el que m’emporto personalment i professionalment.

Quan vaig començar aquestes pràctiques, tenia moltes ganes d’aprendre però també alguns dubtes: Seré capaç d’ajudar als infants? Sabré treballar bé amb l’equip i les famílies? A poc a poc, em vaig anar adonant que no es tractava de ser perfecta, sinó d’observar, escoltar i adaptar-me a cada situació.

En el cas dels dos infants he après molt, sobretot tenint en compte sa saviesa de la meva tutora. Encara que els avanços han estat pocs, cada petit pas ha estat important. H. continua sent un nen molt reservat, i la seva falta d’interès per jugar o relacionar-se m’ha preocupat. Però treballar amb la seva família m’ha ajudat a entendre millor el que necessita: estabilitat, calma i activitats que li donin seguretat. Mentre que L., la situació ha estat diferent. Encara que a casa és comunicatiu, a l’escola li costa molt participar. A través de les observacions i els tallers, he vist com petites adaptacions en les activitats poden marcar la diferència. Per exemple, jocs amb estructures clares i acompanyament l’ajuden a sentir-se més segur.

A més a més, treballar amb les famílies ha estat una experiència increïble. Al principi, en les reunions, tertúlies, tallers, es notava que algunes estaven una mica insegures o fins i tot tímides en participar. No obstant això, a mesura que ens hem anat coneixent, han començat a obrir-se i a compartir les seves preocupacions i les seves esperances.

Una de les coses més importants que he après és que les famílies són clau en el desenvolupament dels infants. Necessiten sentir-se escoltades, especialment quan enfronten barreres com l’idioma o el desconeixement del sistema educatiu.

M’emporto d’aquestes pràctiques molts aprenentatges, però també moltes emocions. M’acomiado amb un somriure en recordar els petits assoliments, les converses amb les famílies i la sensació que cada dia va ser una oportunitat per a créixer.

Ah, clar, també cal mencionar que vaig passar alguns dies a l’oficina d’escolarització basada en els infants de 0 a 3 anys no escolaritzats. Allà vaig aprendre tot el procés que s’ha de fer per a detectar infants amb necessitats educatives i molts perfils de famílies, sobretot nouvingudes, per a trobar la millora manera d’adaptació del fill o fills i la seva família. Adjunto, també, alguns documents que em va donar la tutora de pràctiques referent als no escolaritzats.

Per acabar, companys i companyes, en cada entrada he anat adjuntat el Drive on podreu trobar TOTS ELS DOCUMENTS QUE HE ANAT FENT SERVIR DURANT LES PRÀCTIQUES i que he mencionat en les entrades al Folio.

Debat2el Què m’emporto? – Últimes reflexions del pràcticum

  1. Mireia Carrera Navarro says:

    M’agrada molt la observació que fas del treball fet amb les famílies, sovint els docents ens oblidem del poder que tenim per acostar les famílies a l’entorn educatiu. Hauríem de fer més coses: tallers, excursions, programes comunitaris…etc., per acostar-les i arribar a ser un “tot” en l’educació dels infants i adolescents. A vegades em dona la sensació que els centres educatius som un lloc on guardar les criatures i en canvi altres vegades em trobo amb famílies tan implicades que si poguessin estarien a les aules amb els seus fills. D’alguna manera l’escola i les famílies ens hem d’acostar més perquè l’educació està passant per moments difícils.

    Bona feina Joana!

    Una abraçada,

    Mireia

    1. Joana Maria Garrido Martínez says:

      Moltes gràcies, Mireia, per dedicar temps al meu Folio. Totalment cert.

      Gràcies, companya,

Publicat per

Administració del Wisc-V a un alumne de 4t.

Publicat per

Administració del Wisc-V a un alumne de 4t.

  Aprenc a administrar el WISC -V Participants: Alumne de 4t, orientadora i alumne de pràctiques. Temporalització: 1 hora Materials: Tots els…
  Aprenc a administrar el WISC -V Participants: Alumne de 4t, orientadora i alumne de pràctiques. Temporalització: 1 hora…

 

Aprenc a administrar el WISC -V

Participants: Alumne de 4t, orientadora i alumne de pràctiques.

Temporalització: 1 hora

Materials: Tots els materials del WISC -V

Objectius: Avaluar les habilitats cognitives de l’alumne per comprendre el seu perfil intel·lectual global i identificar possibles dificultats d’aprenentatge. Comprendre el seu perfil per potenciar les seves virtuts i donar suport a les seves debilitats.

Activitat:

Per poder veure aquesta activitat vaig haver d’anar un dilluns al centre, ja que els dijous mai ho realitzaven i volia veure varietat de tasques de la feina d’orientadora.

Ens trobem amb el cas d’un alumne que vol fer un grau bàsic l’any vinent, la família sospita que li costa molt continuar les classes, el pare té TDAH. Abans que vingui l’alumne preparem el material i parlem de com ens organitzem i com puc ajudar al procés durant la prova.

En arribar l’alumne li diem que com es troba, si es vol treure la jaqueta i se sent còmode. Per dur a terme la prova és molt important l’estat de l’alumne, si es troba nerviós pot influenciar els resultats i sortir esbiaixats.

 

La primera prova, 1. CUBS,  mesura el raonament perceptiu i la capacitat d’organització espacial a partir de la reproducció de figures amb cubs de colors vermell i blanc. L’alumne ha de construir la figura mostrada en un temps limitat, avaluant també la seva velocitat de processament. És útil per identificar dificultats cognitives com el TDAH, trastorns d’aprenentatge o problemes de coordinació motriu, que és el que sospitaven de l’alumne. (Amador i Forns, 2019)

Per garantir la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre,  que es la llei de protecció de dades personals, no es dirà el nom de les persones ni dades confidencials que puguin repercutir en el seu anonimat. A més,  l’ús serà étic i amb objectius acadèmics. tampoc es faciliten les dades de la prova en la seva totalitat, nomès exemples.

Durant aquesta prova he pogut veure on tenia dificultats molts cops per reproduir la figura en el temps establert. Hi havia 9 cubs, una llibreta amb les formes i les primeres activitats es feien amb 4 i després amb tots els cubs, ja que eren més complexes.

La segona prova que s’ha realitzat és la de 2. SEMBLANCES,  mesura la capacitat verbal i la flexibilitat cognitiva mitjançant la identificació de semblances entre parelles de paraules (Amador i Forns, 2019). Havia de respondre, a què s’assemblen per exemple una mare i un fill. O bé més complexes com en què s’assemblen la llum i el so. Els resultats poden indicar dificultats en el desenvolupament del llenguatge o el pensament abstracte. En aquest bloc ha encertat força. Abans d’acomplir l’activitat posa dos exemples i segons la resposta es donen 1-2 o 0 punts, depenent del grau de coherència que té la resposta. Per poder valorar-ho hi ha un quadern on es veuen totes les possibles respostes diferenciades en aquests punts per cada activitat.

La tercera prova que s’ha realitzat és la de 3. MATRIUS, mesura la capacitat de resolució de problemes i raonament abstracte (Amador i Forns, 2019).

En aquest bloc, es poden veure en la llibreta una sèrie de matrius incompletes amb diverses opcions de resposta, i ha de triar la que completa correctament el patró que segueix la sèrie. A més, poden identificar dificultats en el processament visual i l’organització lògica. En aquesta activitat ha tingut més dificultats.

El bloc número 4, és la dels 4. DÍGITS, mesura la memòria de treball i la capacitat d’atenció (Amador i Forns, 2019). En aquesta prova, se li presenta una sèrie de dígits que ha de repetir, primer en l’ordre literal com es diu i després en ordre invers. Els resultats poden indicar dificultats en la memòria a curt termini o l’atenció. Hi ha sis blocs per cada part de l’activitat, en ordre invers ha costat més i per últim ha acomplert l’activitat d’ordre creixent, on havia de dir els dígits endreçant-los de més petit a més gran.

Per últim, durant aquesta primera hora de prova, ja que la concentració és essencial i fer la prova més temps seguit no està recomanat per factors de concentració i fatiga mental, es realitza l’últim bloc. El bloc 5 de les claus mesura la velocitat de processament i la capacitat de codificació visual i percepció (Amador i Forns, 2019). En aquesta prova, se li presenta un conjunt de símbols associats a dígits i ha de reproduir els símbols corresponents en un temps indicat, tant com pugui omplir-ho. Els resultats poden identificar dificultats en la coordinació motriu o la ràpida manipulació d’informació visual (Amador i Forns, 2019).

He après, després de la incorporació del WISC- V, com es mesuren diferents habilitats cognitives, com ara el raonament, la memòria, la velocitat de processament i la comprensió verbal. Cada prova ajuda a identificar les fortaleses i debilitats d’un alumne, i pot ser útil per detectar dificultats d’aprenentatge o trastorns. Aquesta eina és important per entendre millor el perfil cognitiu que té cadascú dels alumnes i poder ajudar a crear intervencions que els permetin un entorn més adient per ells on puguin millorar i treure profit de les seves fortaleses i treballar les seves mancances.

Amador, J, i Forns, M. (2019). Escala de inteligencia de Wechsler para niños, quinta edición: WISC-V

Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. Portal jurídic. https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es/lo/2018/12/05/3

Debat1el Administració del Wisc-V a un alumne de 4t.

  1. Mireia Carrera Navarro says:

    Bones Alicia,

    Molt bona feina! és molt important tenir aquesta eina a les escoles. Jo em trobo que en el meu institut no tenim eines per detectar trastorns d’aprenentatge, ni de conducta,  i ho hem de derivar tot al EAP. Ojalà tots els centres disposessin d’eines psicomètriques per poder descartar possibles patologies així no saturaríem tant al CSMIJ. A més a més és important que els psicopedagogs estiguin formats en la detecció patològica que és un dels decrets que volia iniciar la generalitat en el que volia incorporar psicòlegs als instituts però això no s’ha materialitzat en cap normativa específica.

    La iniciativa de la Generalitat de Catalunya per regular que els psicopedagogs tinguessin formació o titulació en Psicologia s’ha vinculat a discussions i propostes relacionades amb la regulació de les professions sanitàries, com ara el reconeixement de la Psicologia com a professió sanitària en determinats àmbits.Aquesta qüestió no es recull específicament en un decret o llei concreta que estableixi que tots els psicopedagogs han de ser psicòlegs. No obstant això, és probable que la confusió provingui de l’aplicació de lleis com la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS), que regula l’accés i exercici de professions en l’àmbit sanitari. Aquesta llei determina que determinades activitats, com el diagnòstic i tractament de trastorns psicològics, han de ser exercides per professionals amb titulació en Psicologia i, en alguns casos, amb especialització sanitària.

    Una abraçada,

    Mireia

Publicat per

ELS ÚLTIMS DIES

Publicat per

ELS ÚLTIMS DIES

Entrada vuit El 20 de desembre es va portar a terme “l’acció dues” que tenia programa com a intervenció de les pràctiques, a part de l’acció 1 que és l’observació activa dels dos infants ja esmentats. Aquesta acció dues es divideix en tres sessions, ja que són activitats dirigides a les famílies nouvingudes del poble de Manacor i es realitzaran durant el curs de tal manera d’implicar i apropar a les famílies en el desenvolupament dels seus fills i filles…
Entrada vuit El 20 de desembre es va portar a terme “l’acció dues” que tenia programa com a intervenció…

Entrada vuit

El 20 de desembre es va portar a terme “l’acció dues” que tenia programa com a intervenció de les pràctiques, a part de l’acció 1 que és l’observació activa dels dos infants ja esmentats. Aquesta acció dues es divideix en tres sessions, ja que són activitats dirigides a les famílies nouvingudes del poble de Manacor i es realitzaran durant el curs de tal manera d’implicar i apropar a les famílies en el desenvolupament dels seus fills i filles i eliminar les barreres lingüístiques de les famílies nouvingudes. Aquestes sessions seran dirigides per la practicant i la seva tutora, amb l’ajuda dels educadors i agents socials. La practicant fa comptes ser-hi tot i que finalitzin les seves pràctiques. Concretament els tres tallers informatius són:

  • Desembre dia 20. Berenar i taller d’estimulació.
  • Març dia 4. Taller sobre la comunicació i el joc en família.
  • Maig dia 26. Taller de recursos i orientacions.

Tots els tallers van acompanyats de l’equip pedagògic de l’EAP Llevant al capdavanter, ja que en la majoria seran ells i elles qui dirigiran les activitats.

Referent dia 20 de desembre, la trobada va començar amb la benvinguda i un berenar compartit, un espai pensat per relaxar l’ambient i facilitar la comunicació entre les famílies i els educadors. Aquesta activitat inicial va ser clau per crear un clima de confiança i proximitat.

Posteriorment, es va realitzar el taller d’estimulació infantil, centrat en activitats pràctiques per a infants de 0 a 3 anys. Es van proposar jocs senzills que les famílies podien reproduir a casa, com ara jocs amb pilotes, puzles i contes interactius.

Sobre l’enquesta que es va crear com a annex als tres tallers, la primera enquesta feta pel 10 de desembre va donar aquests resultats:

  • Coneixement del sistema educatiu: Un 65% de les famílies van puntuar entre 1 i 2, mostrant un desconeixement general sobre com funciona l’escola i els recursos disponibles.
  • Barreres identificades: Les principals dificultats destacades van ser el desconeixement de l’idioma (85%) i la falta d’informació sobre el sistema educatiu (70%).
  • Expectatives: La majoria de les famílies esperaven eines pràctiques per ajudar els seus fills en el seu desenvolupament i més informació sobre recursos educatius accessibles.

Aquest primer taller ha estat un èxit gràcies a la participació activa de les famílies i la bona organització de l’equip educatiu. Les valoracions inicials suggereixen que aquestes trobades són molt necessàries per eliminar les barreres culturals i lingüístiques que dificulten la implicació de les famílies en l’educació dels seus fills i filles. Com a practicant, considero que aquest projecte ha estat una oportunitat única per connectar amb la comunitat i m’hi implicaré activament, fins i tot després de la finalització oficial de les pràctiques.

8 i 9 de gener, els meus dos últims dies de pràctiques i l’screening finalitzat.

Aquests ha estat els meus últims dies de pràctiques, i puc valorar i reflexionar l’screening (Acció 1) d’aquesta manera:

Enguany s’ha estat molt pendent dels dos infants, observant com avançaven en el seu desenvolupament i tractant de donar-los el suport que necessitaven. Al llarg del curs, ens hem adonat que, encara que s’han fet esforços des de diferents àrees, els progressos han estat molt petits. Això ens ha preocupat, perquè sabem que tenen molt potencial, però necessiten un acompanyament més específic.

Quant a l’autonomia i la socialització, no han mostrat massa interès per relacionar-se amb altres infants o adults. Se senten més còmodes en el seu propi espai i els costa integrar-se en els jocs grupals o en les activitats del dia a dia. Això és una cosa que ens agradaria treballar més, perquè creiem que el contacte social és clau per al seu desenvolupament emocional i cognitiu.

En el tema del llenguatge i la comunicació, també hem vist algunes dificultats. Tots dos infants tenen molt pocs intents de comunicar-se, sigui amb paraules, gestos o mirades. Encara que en alguns moments busquen la nostra atenció, els costa mantenir aquest contacte i fer-se entendre. Sabem que el fet d’estar en un entorn multilingüe a casa pot estar influint en aquest aspecte, i això ens anima a buscar noves estratègies que puguin ajudar-los.

En l’aspecte motriu, mostren unes certes limitacions, sobretot en activitats que requereixen precisió, com manipular objectes petits. Si bé poden caminar i moure’s, ho fan de manera una mica maldestra, i això els genera inseguretat. Ens agradaria reforçar la seva confiança en aquest sentit.

Sabem que la situació de la família no és fàcil. Hi ha una barrera lingüística important que ha dificultat la comunicació amb el centre i l’accés a uns certs recursos. Per això creiem que és molt important treballar junts i trobar maneres d’acostar-nos més a ells, perquè al final tots busquem el millor per als infants.

Encara que enguany no hem vist grans avanços, som optimistes de cara al pròxim curs. Començaran el primer curs d’Educació Infantil, i això obre una nova etapa per a ells. Treballarem en col·laboració amb l’equip d’orientació per a dissenyar un pla que s’ajusti a les seves necessitats i potenciï el seu desenvolupament en les àrees que més el necessiten. L’escola i l’EAP Llevant volen continuar involucrant a la família en aquest procés, oferint-los suport i eines pràctiques que puguin usar a casa. També pensem que incloure activitats més específiques per a fomentar el llenguatge, la motricitat i les habilitats socials serà clau per a ells. És cert que ha estat un camí difícil enguany, però confiem que amb més recursos, paciència i treball conjunt, podran avançar a poc a poc.

Bibliografia d’interès sobre infants amb autisme i la seva evolució:

  • Llibres: Martos, J., y González, M. (2010). El niño con autismo: Estrategias prácticas para el aula y la familia. Pirámide.
  • Articles: Serrano, J. L., y Amorós, P. (2017). La evolución del lenguaje en niños con trastorno del espectro autista tras intervención temprana. Revista de Educación Especial, 38(2), 125-138.

Debat0el ELS ÚLTIMS DIES

No hi ha comentaris.

Publicat per

Valoració del claustre de tutors de 1r i 2n de l’ESO

Publicat per

Valoració del claustre de tutors de 1r i 2n de l’ESO

Títol: Claustres de 1r i 2n Participants: 3 docents, l’orientadora en cada claustre. Temporalització: 45 minuts la de primer i 35 minuts la de segon Materials: Ordinadors o llibretes, agenda, aula operativitzada per realitzar el claustre. Objectius: Millorar la comunicació entre els docents per realitzar presa de decisions adequades en cada cas que es planteja a la reunió. Activitat: Durant el claustre de professors de 1r, es van tractar diversos temes relacionats amb conflictes entre alumnes, situacions personals difícils i…
Títol: Claustres de 1r i 2n Participants: 3 docents, l’orientadora en cada claustre. Temporalització: 45 minuts la de primer…

Títol: Claustres de 1r i 2n

Participants: 3 docents, l’orientadora en cada claustre.

Temporalització: 45 minuts la de primer i 35 minuts la de segon

Materials: Ordinadors o llibretes, agenda, aula operativitzada per realitzar el claustre.

Objectius: Millorar la comunicació entre els docents per realitzar presa de decisions adequades en cada cas que es planteja a la reunió.

Activitat:

Durant el claustre de professors de 1r, es van tractar diversos temes relacionats amb conflictes entre alumnes, situacions personals difícils i propostes per millorar l’organització de l’aprenentatge i el benestar dels estudiants. A continuació parlaré dels temes de forma anònima.

Un dels temes més destacats va ser un conflicte entre alumnes  derivat d’una situació fora de l’escola. Una alumna va ser objecte de comentaris negatius per part d’altres nenes, que li deien que era una exagerada quan esmentava que patia assetjament escolar.

Com a solució al problema durant el claustre es va suggerir confrontar les alumnes implicades i parlar-ne amb les mares i la direcció per resoldre la situació, tot i que les alumnes no van voler participar en una trobada directa, però ho intentarien un altre cop.

Un altre cas a treballar al claustre va ser el d’un alumne que va canviar de grup sol. Aquest alumne havia decidit assistir a un altre grup, i en un moment es va generar confusió sobre la seva assistència, ja que en alguns moments apareixia en grups diferents. Finalment, es va decidir al claustre que el millor seria mantenir-lo en el grup que estava assistint, ja que es considerava que el canvi de grup ja era massa enrenou.

En aquest cas parlem d’una alumna que va intentar autolesionar-se. Aquesta alumna ha començat a rebre suports addicionals a través dels desdoblaments. A més es comenta al claustre que el canvi de grup li ha anat bé i sembla integrada. Amb aquesta mateixa temàtica i hi ha conflicte amb els docents perquè uns defensen que el suport de portar auriculats és necessari i d’altres diuen que fa que altres alumnes amb TDAH vulguin utilitzar-ho i desconfien de l’ús que en fan d’aquesta eina. En conclusió, es va arribar a l’aportació que era millor utilitzar taps que feien la mateixa funcionalitat que els auriculars per evitar malentesos amb altres alumnes.

Es va parlar també d’un alumne amb dificultats emocionals i familiars, que està passant per una situació difícil, ja que el seu germà té problemes de salut. Aquesta situació ha afectat el seu rendiment acadèmic, i es va decidir que en lloc de rebre notes quantitatives, aquest alumne rebria un informe qualitatiu que fes referència a la seva adaptació i capacitats, amb un seguiment més individualitzat.

Una altra alumna recentment arribada del Perú, que està passant per una situació familiar difícil, ja que el seu germà té leucèmia, ha mostrat dificultats per concentrar-se, tot i que té bones capacitats. Es va acordar el mateix que l’alumne anterior. A més les notes seran revisades a partir del mes de febrer.

També es dona a conèixer a tots els tutors que hi ha un alumne que està prenent medicaments i que té malestar i que el podem trobar diferent. També el cas d’un altre alumne que arriba tard a les classes perquè  se li va facilitar un justificant, ja que ve de realitzar natació al matí i es va concretar amb la família que arribaria sempre 10 minuts tard.

Com a proposta per a fer a les tutories es van facilitar estratègies per millorar l’aprenentatge i la gestió del temps en l’eina Classroom. En les sessions de tutoria, es volien introduir tècniques d’estudi i relaxació per ajudar els alumnes a millorar la seva concentració i reduir l’estrès. A més, es va parlar d’un projecte lliure d’estudi, on els alumnes podrien triar entre fer un resum o subratllar les tasques que se’ls assignessin. Per tal de millorar la gestió del temps, es va proposar una activitat visual, on els alumnes utilitzarien un rellotge per marcar les hores dedicades a cada tasca i poder veure com optimitzar millor el seu temps.

Per concloure, el claustre va abordar diversos temes relacionats amb la gestió emocional dels alumnes, els canvis en el seu rendiment acadèmic a causa de circumstàncies personals difícils, i les estratègies per millorar la seva organització i benestar. Es va acordar seguir treballant en un enfocament més qualitatiu en l’avaluació d’alguns alumnes, tenint en compte la seva situació personal i emocional. A més, es va proposar millorar les tècniques d’estudi i ajudar els alumnes a gestionar millor el seu temps d’una manera visual i pràctica.

El que vaig observar és un ambient de respecte i confiança on entre tots buscaven la millor solució pel bon clima i la millora educativa de tots els alumnes.

A partir del claustre de professors de 1r, es poden extreure algunes reflexions importants sobre el paper dels docents en l’acompanyament dels alumnes. Primerament, és fonamental tenir en compte les necessitats emocionals i personals dels estudiants. Situacions com el cas d’alumnes amb conflictes socials o dificultats familiars mostren que l’escola ha de ser un espai segur on els alumnes se sentin sostinguts.

A més, la gestió de conflictes és clau. Ens recorda que els docents hem de ser agents actius per resoldre malentesos i ensenyar valors com l’empatia i el respecte. Els suports personalitzats, com adaptar estratègies d’aprenentatge per a alumnes amb TDAH, són essencials per afavorir l’èxit de tots.

També és important reconèixer les fortaleses de cada alumne i centrar-nos en la seva motivació i confiança. Finalment, el claustre manifesta la necessitat d’ensenyar a gestionar el temps i l’organització, habilitats fonamentals per l’èxit acadèmic. En resum, el rol com a docents o figures en l’àmbit acadèmic, va més enllà de transmetre coneixements: cal cuidar tant l’aspecte emocional com l’acadèmic per ajudar els alumnes a créixer de manera integral (Mauri i Badia, 2004).

En la reunió amb els tutors de segon,  un dels temes més importants va ser l’incident amb l’ús indegut dels mòbils. Un grup d’alumnes va gravar un vídeo a l’aula, on apareixien fent activitats com el pont i la vertical. Les alumnes van acabar penjant el vídeo a les xarxes socials després de classe, fora del context escolar. Això va generar una discussió sobre les conseqüències de l’ús indegut dels dispositius mòbils en un entorn educatiu. Es va acordar que, a partir d’ara, es farien servir tauletes en lloc de mòbils en el taller d’art per evitar aquests problemes.

Un altre punt tractat va ser el taller sobre pressió estètica. Es va mencionar durant el claustre que, tot i que hi ha hagut alguns casos de trastorns de conducta alimentària (TCA), els alumnes afectats ja estan rebent tractament, però que s’informarà abans de fer el taller.

Per a concloure, es pot veure com les normes han de ser revisades per gaudir d’un entorn segur i que és important reunir a tot l’equip per parlar contínuament d’aquestes accions. L’entorn educatiu està en constant canvi i és necessari la interacció entre docents, alumnes i famílies (Badia, 2021).

A continuació afegeixo un document que ha sigut la transcripció de les dues reunions.

Mauri, T., & Badia, A. (2004). La pràctica psicopedagògica en contextos d’educació formal. A. T. Mauri, C. Monereo & A. Badia (Coords.), La pràctica psicopedagògica en educació formal (volum I) (pp.33-53). Barcelona: Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.

Badia, A. (2021). Principis i fonaments de la intervenció psicopedagògica. Barcelona: Fundació           per a la Universitat Oberta de Catalunya.
Claustre de docents

Debat0el Valoració del claustre de tutors de 1r i 2n de l’ESO

No hi ha comentaris.

Publicat per

Discussió i conclusions

Publicat per

Discussió i conclusions

Discussió: El passat 10 de gener el president de l’OCDE Andreas Schleicher, creador i director de l’informe PISA, amb qui ha signat un conveni d’educació amb el govern de Trilla, va dir que “els professors estaven ben pagats i que hi ha recursos en el sistema educatiu per arribar a tenir un bon projecte. Malgrat això, exposa que aquí sovint aquests recursos disponibles “no estan ben alineats” amb els reptes que es vol assolir.” Altres professionals de l’educació es plantejen,…
Discussió: El passat 10 de gener el president de l’OCDE Andreas Schleicher, creador i director de l’informe PISA, amb…

Discussió:

El passat 10 de gener el president de l’OCDE Andreas Schleicher, creador i director de l’informe PISA, amb qui ha signat un conveni d’educació amb el govern de Trilla, va dir que “els professors estaven ben pagats i que hi ha recursos en el sistema educatiu per arribar a tenir un bon projecte. Malgrat això, exposa que aquí sovint aquests recursos disponibles “no estan ben alineats” amb els reptes que es vol assolir.”

Altres professionals de l’educació es plantejen, “què vol dir ser un bon professional de l’educació per al segle XXI?” Sembla que no s’ha trobat una correspondència clara, ni en els escenaris que els haurien de facilitar la innovació, ni tampoc en models de formació inicial i desenvolupament professional que podrien proporcionar-los eines i incentius per encarar amb garanties la seva activitat quotidiana i fer atractiva la professió. En un món globalitzat com el nostre, les funcions educadores es reformulen per poder atendre els reptes d’una societat fonamentada en l’economia del coneixement. L’accés a l’ensenyament obligatori ha comprès sectors socials cada vegada més amplis, que exigeixen respostes docents flexibles,  ajustades a necessitats educatives diverses. Ara es planteja que la figura del docent ha de ser un “coach”, Schleicher assegura que un docent no s’ha de cenyir a ser només un bon “instructor”, sinó que també ha de ser “bon mentor, un bon treballador social que dissenyi nous entorns d’aprenentatge creatius”. Però això es podrà dur a terme quan els grups de classe siguin reduïts.

Amb tot això es planteja quina seran les tasques d’un psicopedagog? Com podrà esdevindre una peça clau en l’educació inclusiva? Si els docents cada vegada més han de fer un esforç per ser un coach, que seran els psicopedagogs? Deixarem de etiquetar l’alumnat i segregar-lo, o tot el contrari? la mirada serà totalment individual per a cada alumne? Sigui com sigui, continuem tenint falta de recursos per a tota la diversitat en la que estem exposats.

Teòricament els psicopedagogs han de dur a terme, l’avaluació d’altes capacitats i intervenció educativa, el diagnòstic pedagògic: detecció necessitats d’aprenentatge, aplicació i interpretació de testos i la mediació escolar, però en el màster de psicopedagogia que hem dut a terme els estudiants de la UOC no hi ha cap assignatura que ens doni formació en la detecció. Que passa si els estudiants que han accedit al màster no tenen formació psicològica?

Els EAPs estan més que saturats en la detecció i l’avaluació de les necessitats educatives especials. Aquesta saturació i la manca d’intensitat en la seva intervenció fa que els equips d’assessorament psicopedagògic constitueixin un element fonamental dins el model d’escola inclusiva a Catalunya. Amb una composició multidisciplinària i distribuïts per tot el territori, tenen atribuïdes funcions diverses el desenvolupament de les quals té incidència directa en el funcionament del sistema i en la qualitat de l’atenció que rep l’alumnat. Per això els psicopedagogs dels centres han de fer el primer filtre de cribatge per saber si un alumne pot tenir algun trastorn. Segons l’informe del síndic de greuges de Catalunya, cita que el desplegament del Decret 150/2017 requereix augmentar la dotació de personal docent i de suport.

Conclusió

Queda palés que tot el sistema educatiu català li manca una reforma des dels fonaments i que aquesta reforma serà impossible de dur a terme sense recursos econòmics i canvis estructurals. Sembla que aquest conveni que s’inicia per a la reformulació de l’educació encara no té bases sòlides. En certa manera es vol inspirar en altres models educatius europeus però la realitat de la nostra societat és diferent.  Des del meu punt de vista com no es tinguin en compte els doents i psicopedagogs que estan actualment treballant en el tarreny pantanós en que ens trobem ara, l’educació inclusiva tornarà estar descrita només en un decret sense fonament i totalment platònic.

A partir de la intervenció feta al Montserrat Roig es reconeix aquesta falta de recursos i d’estructura organitzativa on els docents demanen ajuda a altres professionals per poder fer bé la feina encomanada.

 

 

Fundació Jaume Bofill, & Universitat Oberta de Catalunya (UOC). (n.d.). Què vol dir ser un bon  del síndic professional de l’educació al segle XXI? Les 3 coses que he après. Recuperat de http://les3coses.debats.cat/ca/temes/que-vol-dir-ser-un-bon-professional-de-leducacio-al-segle-xxi

3cat24. (n.d.). Les receptes de l’OCDE per millorar l’educació a Catalunya en 4 anys: Cal alinear els recursos. Recuperat de https://www.3cat.cat/324/les-receptes-de-locde-per-millorar-leducacio-a-catalunya-en-4-anys-cal-alinear-els-recursos/noticia/3329816/

Síndic de Greuges de Catalunya. (2021). L’educació inclusiva a Catalunya (1a ed.). https://www.sindic.cat/site/unitFiles/8067/Informe%20Educacio%20Inclusiva_cat.pdf

 

Debat0el Discussió i conclusions

No hi ha comentaris.

Publicat per

Resultat de l’avaluació de la intervenció

Publicat per

Resultat de l’avaluació de la intervenció

Desprès de la formació on line que han rebut tots els membres de l’equip docent, s’ha demanat que aquests avaluïn la formació donada. La formació ha estat un dels darrers passos de la intervenció abans de fer un anàlisi de resultats de l’avaluació. En primer lloc  es va reduir el nombre de PI’s que tenia el centre. En segon lloc es va crear un document al drive de l’institut perquè tot l’equip pogués accedir a la informació. A partir d’aquí…
Desprès de la formació on line que han rebut tots els membres de l’equip docent, s’ha demanat que aquests…

Desprès de la formació on line que han rebut tots els membres de l’equip docent, s’ha demanat que aquests avaluïn la formació donada.

La formació ha estat un dels darrers passos de la intervenció abans de fer un anàlisi de resultats de l’avaluació. En primer lloc  es va reduir el nombre de PI’s que tenia el centre. En segon lloc es va crear un document al drive de l’institut perquè tot l’equip pogués accedir a la informació. A partir d’aquí els tutors poden veure quins alumnes disposen de PI curricular. I en tercer lloc, es va estat mirar de relacionar aquesta informació amb la que disposava secretaria (expedients acadèmics) i comprovar que cada un dels PI’s estava actualitzat pels tutors. Així ara poden procedir a fer els PI’s  d’enguany i firmar-los per escanejar-los i pujar-los a l’esfera.

L’últim pas ha estat analitzar els resultats de l’avaluació de la intervenció pel que fa la formació on line que es va passar als docents abans de nadal. S’ha utilitzat un qüestionari (google forms) amb preguntes tancades i semiobertes. Això vol dir que s’ha prioritzat en buscar una metodologia prou fiable i sense esbiaixos. És a dir que s’ha utilitzat una metodologia mixta.

Per justificar l’ús d’una metodologia mixta en el qüestionari dirigit als professors per a l’avaluació de la intervenció, s’ha recorregut a l’expert en l’ús de metodologies mixtes en ciències socials Eduardo Bericat Alastuey, segons ell, combinar mètodes quantitatius i qualitatius enriqueix l’anàlisi i s’obté una comprensió més completa dels fenòmens socials i permet una avaluació més integral de la intervenció, així doncs podem dir que l’ús d’aquesta metodologia en el qüestionari permet:

  • Millorar la validesa dels resultats ja que les dades quantitatives ofereixen una visió general de les tendències i patrons, mentre que les dades qualitatives permeten aprofundir en les percepcions i experiències dels docents.
  • Obtenir una perspectiva més rica i matisada, doncs la combinació de dades de diferent naturalesa proporciona una comprensió més completa de l’efectivitat de la formació.
  • Respondre millor a les preguntes d’investigació, permetent abordar les preguntes de recerca des de múltiples angles.

De les preguntes semiobertes (qualitatives) que es plantejen al qüestionari se’n ha extret algunes, com a mostra del que opinen els docents.

Identifiques mancances en recursos o temps que dificultin la implementació dels PI? Si és que sí, explica breument quines:

  • “Manca de temps per planificar les adaptacions curriculars adequadament.”
  • “Necessitat de més suport d’especialistes per gestionar la diversitat.”
  • “Més recursos materials per adaptar els continguts.”

Què t’ha agradat més d’aquesta formació?

  • “La claredat de a qui s’ha de fer PI.”
  • “L’accessibilitat dels materials digitals.”
  • “L’enfocament pràctic de la formació.”

Quins aspectes milloraries?

  • “Incloure més exemples reals d’altres centres.”
  • “Possibilitat de consultes individuals amb experts.”

Estem preparant una formació presencial amb exemples reals, a part d’aquestes dues propostes formatives, proposaries alguna altra acció formativa o suport per facilitar l’elaboració i aplicació dels PI?

  • “Tallers pràctics amb casos simulats.”
  • “Sessions de tutoria personalitzada per als docents.”
  • “Creació d’un espai de treball col·laboratiu en línia per compartir bones pràctiques.”

El qüestionari realitzat té com a objectiu avaluar l’efectivitat de la formació impartida per millorar la realització dels plans individualitzats, considerant continguts sobre la legislació d’educació inclusiva de Catalunya, el model de PI, i sobretot les funcions del tutor,i aquests han estat els resultats:

Els resultats mostren que el 63% dels docents valoren amb una puntuació de 4 o 5 la claredat i comprensió dels continguts sobre la legislació d’educació inclusiva (Llei 150/2017 i 175/2017). Això indica que la majoria considera que la formació ha estat efectiva en aquest àmbit, tot i que hi ha un marge de millora per assegurar una comprensió òptima per a tots.

El 68% dels participants han valorat amb una puntuació de 4 o 5 l’utilitat i aplicabilitat del model de PI presentat a la seva pràctica docent. Aquest resultat reflecteix que la formació ha estat pràctica i rellevant, oferint eines útils per als docents en el seu dia a dia.

El 70% dels docents consideren que s’han explicat adequadament les funcions del tutor en relació amb l’elaboració i seguiment del PI, amb una puntuació majoritària de 4 o 5. Aquest aspecte és crucial per al correcte seguiment dels plans individualitzats i sembla que la formació ha abordat bé aquest punt.

El seminari impartit pel Departament d’Educació de la Generalitat ha rebut una valoració positiva, amb el 65% dels docents indicant que els ha ajudat a entendre millor els processos per elaborar un PI. Aquesta dada suggereix que els recursos audiovisuals utilitzats han estat ben acollits i han millorat la comprensió dels continguts.

Després de la formació, el 72% dels docents se senten més preparats per identificar quan un alumne necessita un PI, i el 68% se sent més segur en completar-lo. Aquestes dades reflecteixen una millora en la confiança i competència dels docents en la gestió de la diversitat a l’aula.

El 75% dels participants consideren que els materials i exemples presentats durant la formació són suficients per aplicar-los a la seva pràctica diària, amb una puntuació de 4 o 5. Això demostra que els recursos proporcionats són considerats útils i pràctics.

Tot i els resultats positius en la majoria de preguntes, només el 58% dels docents consideren que tenen el suport necessari per aplicar els coneixements adquirits sobre els PI al seu dia a dia. Això posa de manifest la necessitat de reforçar el suport disponible als docents per assegurar una implementació efectiva dels PI.

El 73% dels docents han indicat que identifiquen mancances en recursos o temps que dificulten la implementació dels PI. Les principals mancances esmentades inclouen la falta de temps per planificar adaptacions curriculars i la necessitat de més personal de suport per atendre la diversitat.

En general, els resultats del qüestionari mostren una valoració positiva de la formació rebuda, amb una millora significativa en la preparació i confiança dels docents per a la realització dels PI. No obstant això, es destaca la necessitat de proporcionar més suport i recursos, més sessions pràctiques i tallers orientats a casos reals, per facilitar la implementació de les estratègies inclusives al centre. Les propostes de formació pràctica i espais col·laboratius seran essencials per continuar avançant en l’educació inclusiva.

La resposta generalitzada dels docents és l’esperada, ja que es considera que es essencial el treball col.laboratiu pel que fa a la realització dels PI’s. La formació presencial que durà a terme el EAP en un futur pròxim acabarà de donar resposta a les demandes fetes pels docents envers a la necessitat de veure casos pràctics. I ha quedat clar que les reunions entre tutors i psicopedagogs per abordar els PI’s poden donar molta llum en la realització dels plans individualitzats. Considero que el consorci hauria de prioritzar en fer aquests tipus de formacions i tallers per a poder construir realment una educació inclusiva, ja que sense aquesta base és difícil continuar construint, i detectar les mancances. El que si que queda palès es la falta de recursos, econòmics i humans.

Bericat, E. (1998). La integración de los métodos cuantitativo y cualitativo en la investigación social: significado y medida. Barcelona: Ariel.

 

Debat0el Resultat de l’avaluació de la intervenció

No hi ha comentaris.

Publicat per

Realització del taller d’orientació

Publicat per

Realització del taller d’orientació

Títol: Taller d’orientació a partir de les intel·ligències múltiples.  Participants: 31 alumnes  Temporalització: 60 min Material: PowerPoint d’elaboració pròpia, projector, ordinador, classe, paper i llapis  Objectius:  Promoure la participació activa dels estudiants. Millorar la motivació intrínseca dels alumnes en la percepció de les seves capacitats.  Activitat: L’activitat consisteix en l’exposició prèvia d’un PowerPoint d’elaboració pròpia. S’exposa de manera estadística els resultats de l’aula de 2n A en els tests realitzats en l’activitat anterior. Es donen els resultats de les puntuacions…
Títol: Taller d’orientació a partir de les intel·ligències múltiples.  Participants: 31 alumnes  Temporalització: 60 min Material: PowerPoint d’elaboració pròpia,…

Títol: Taller d’orientació a partir de les intel·ligències múltiples. 

Participants: 31 alumnes 

Temporalització: 60 min

Material: PowerPoint d’elaboració pròpia, projector, ordinador, classe, paper i llapis 

Objectius:  Promoure la participació activa dels estudiants. Millorar la motivació intrínseca dels alumnes en la percepció de les seves capacitats. 

Activitat: L’activitat consisteix en l’exposició prèvia d’un PowerPoint d’elaboració pròpia. S’exposa de manera estadística els resultats de l’aula de 2n A en els tests realitzats en l’activitat anterior. Es donen els resultats de les puntuacions més altes d’intel·ligències, de les més baixes i en cadascuna la diferència entre nois i noies. Un cop exposat aquests resultats, s’exposen les respostes dels alumnes a com poder millorar la intel·ligència que han donat més baixa. En molts casos mostren falta de motivació per aprendre aquell tipus d’intel·ligència i també d’altres mostren la seva inquietud per introduir aquesta intel·ligència d’una forma més atractiva, dinàmica i motivadora. A partir d’aquestes afirmacions s’exposa la inquietud d’aquests alumnes i es fa una xerrada a l’aula amb la qual surten aspectes interessants com que la intel·ligència naturalista o musical són menys útils o bé no els hi aporten res en cap lloc. Un cop fet el debat, es parla de cada tipus d’intel·ligència i de les seves utilitats. També es diu als docents que facin una pluja d’idees en cadascuna de les intel·ligències dient quines creuen que serien les feines on més desenvolupada s’hauria de tenir aquestes intel·ligències perquè ells mateixos veiessin la importància de cadascuna d’elles. A partir d’aquesta reflexió es demana que cadascú de manera individual redacti si ja ho tenen clar, la feina que voldrien fer o que els agradaria. Si no ho tenen clar, reflexionar amb les intel·ligències que han donat al test més desenvolupat feines que els agradarien més, o bé al revés feines que els agradaria, però no tenen clar com desenvolupar-la. A continuació ha de dir quines competències creuen que han de tenir i qui ho vulgui compartir a l’aula es comparteix, resultant reflexions molt àmplies i descobrint cap a on vol anar cadascú i com fer-ho. Molts d’ells no sabien com i l’ajuda que vam fer entre tots els hi va aclarir. D’altres també van dir aportacions no gaire reflexives com ara que volien ser tastadors de matalassos, però sense dir com arribar fins allà o tenir en compte cap mena d’intel·ligència. Molts d’ells van fer reflexions molt profundes i realistes del camí que volien seguir i els que no sabien que fer, van acabar tenint en compte que acomplirien alguna tasca relacionada amb el que més gaudien fent. Molts també se sentien poc entusiasmats perquè pensaven que les intel·ligències més desenvolupades que tenien no els hi serviria per guanyar prou diners per ser la seva feina definitiva i estaven molt desanimats. Malgrat això, van reflexionar que les feines que havien sortit dins la seva àrea era molt més àmplia del que pensaven i que farien reflexió personal. 

Un cop feta la reflexió ho haurien de posar en la seva eina Google Sites on recollien tot el recurs escolar i on podrien veure tota l’evolució que havien fet des que entren a l’institut. 

Segons torres i Díaz argumenten que, per tal que l’aprenentatge cooperatiu sigui realment efectiu, cal dissenyar activitats i tasques que permetin als estudiants utilitzar les seves diverses intel·ligències de manera complementària. Així, cada membre del grup pot aportar el millor de si mateix. No només es reforça la cohesió del grup, sinó que també es fomenta una major interacció i col·laboració entre els membres. A més pel que fa a la motivació, quan poden utilitzar les seves habilitats, se senten més motivats i es poden involucrar activament en el procés d’aprenentatge. Per tant, aquest enfocament promou un ambient inclusiu, on es valoren les diferències individuals, facilitant el treball en equip i millorant, al final, els resultats acadèmics de tots els membres del grup. És per això, que aquesta activitat té un efecte en la motivació intrínseca dels alumnes, en la millor cohesió grupal i la creació d’un millor ambient a l’aula que està contemplat en els objectius.

Torres, L., i Díaz, J. (2021). Inteligencias múltiples en el fortalecimiento del aprendizaje cooperativo efectivo. IPSA Scientia, revista científica multidisciplinaria6(1), 64-80.

Debat0el Realització del taller d’orientació

No hi ha comentaris.