Debat2el Què m’emporto? – Últimes reflexions del pràcticum
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
M’agrada molt la observació que fas del treball fet amb les famílies, sovint els docents ens oblidem del poder que tenim per acostar les famílies a l’entorn educatiu. Hauríem de fer més coses: tallers, excursions, programes comunitaris…etc., per acostar-les i arribar a ser un “tot” en l’educació dels infants i adolescents. A vegades em dona la sensació que els centres educatius som un lloc on guardar les criatures i en canvi altres vegades em trobo amb famílies tan implicades que si poguessin estarien a les aules amb els seus fills. D’alguna manera l’escola i les famílies ens hem d’acostar més perquè l’educació està passant per moments difícils.
Bona feina Joana!
Una abraçada,
Mireia
Moltes gràcies, Mireia, per dedicar temps al meu Folio. Totalment cert.
Gràcies, companya,