Després de mesos de treball i d’adquisició de nous coneixements al centre Loapsi, ha arribat el moment de fer una valoració d’aquest període. Puc dir que la meva experiència ha estat molt enriquidora, he après molt i he aconseguit moltes de les metes que em vaig proposar en iniciar aquesta etapa així com posar en pràctica els coneixements adquirits al llarg del màster. He pogut aprendre de l’observació directa, entendre la missió de la meva tutora, concretar les seves funcions així com conèixer diferents estratègies d’intervenció psicopedagògica per atendre la diversitat dels usuaris del centre. Totes aquestes vivències m’han ajudat a construir-me una identitat professional pròpia com a futura psicopedagoga.

Durant aquest temps de pràctiques, he pogut observar la realitat del centre i conèixer de primera mà el treball de la psicopedagoga i de la resta de l’equip interdisciplinari. He estat en contacte amb un grup d’usuaris, en concret el grup entre 12-17 anys els quals m’han aportat una part molt valuosa de la meva formació i amb ells he posat en pràctica estratègies per desenvolupar competències emocionals que a poc a poc es van assolint.

En principi no he realitzat modificacions importants durant el procés, excepte algun canvi puntual en el dia de pràctiques, o tractar altres aspectes a la sessió per necessitats prioritàries al centre, però en general he seguit el planejat.

Un dels aspectes que més destacaria és la relació que he establert amb la meva tutora de pràctiques, ha estat un gran suport fonamental en el meu aprenentatge. La seva dedicació, comunicació i orientació m’han permès créixer i sentir-me part del procés. M’ha donat oportunitats per assumir petites responsabilitats, actuant de manera autònoma, però sempre amb el seu assessorament i guia.

Aquest temps de pràctiques ha estat una oportunitat increïble per créixer com a professional. Tot i que he pogut abordar molts dels objectius que em vaig proposar, sé que encara hi ha molt per aprendre i molt més per explorar. Em sento molt afortunada de poder concloure aquesta etapa amb una visió més àmplia de la psicopedagogia i amb una identitat professional més consolidada.

Estic molt agraïda d’aquest temps ple d’experiències a Loapsi i a tot el seu equip per la paciència i la gran implicació que mostren en el seu dia a dia.

1.Identificació de la sessió:

Sessió 2: M’abraço (Consciència emocional)

Data: 12-12-24

Durada: 2 hores

Lloc: Loapsi ( centre d’acompanyament terapèutic i educatiu)

Participants: Psicopedagoga, 2 alumnes de pràctiques i 5 usuaris.

2. Objectius:

OA1 Potenciar l’autoobservació i el reconeixement de les pròpies emocions

OA2 Comprendre de les pròpies emocions i les dels altres

3. Desenvolupament:

En aquesta tercera sessió fent una altra dinàmica basada en el mindfulness, en la qual el focus principal és l’atenció i la concentració. Els usuaris es col·loquen drets en un cercle, mirant cap al centre. Cada persona, de manera individual, ha de llançar un so a una altra persona del grup. Aquest so funciona com una “pilota”, que la persona receptora ha de captar i repetir. A continuació, aquesta persona genera un nou so i el llança a una altra persona, i així successivament fins que tothom hagi estat partícip d’aquest intercanvi sonor.

Aquest exercici requereix una atenció plena molt alta, ja que els joves han de centrar-se totalment en el moment, sense jutjar ni els sons ni les respostes dels altres. L’objectiu és que siguin conscients de la seva pròpia experiència, de les seves reaccions i de les de la resta, mantenint una actitud d’acceptació i curiositat, sense cap mena de crítica, ni positiva ni negativa. La dinàmica de “capturar” sons fomenta la connexió auditiva i emocional entre els membres del grup, tot afavorint la sensibilitat i la concentració plena.

Després de la dinàmica grupal, fem un canvi cap a  l’activitat individual enfocada en les emocions. Es comença amb una adaptació del clàssic joc de Bingo, on en comptes de números, els participants han d’identificar emocions. El participant té una carta amb diferents emocions i, quan el facilitador nomina una emoció, han de compartir una experiència personal relacionada amb aquesta emoció. Aquest moment serveix per aprofundir en la consciència emocional i per expressar vivències que potser fins ara no s’havien compartit. L’activitat ajuda  a reconèixer com les emocions poden influir la seva vida diària i a parlar de manera oberta sobre els seus sentiments.

A continuació, s’introdueix el “Dòmino d’Emocions”, una activitat en què les fitxes representen expressions facials que indiquen diferents estats emocionals. Quan col·loca una fitxa al dòmino, ha d’interpretar l’expressió que hi ha a la fitxa i compartir situacions de la seva vida que li provocaran aquella emoció. Això permet reflexionar sobre les emocions que experimenten i aprendre a identificar els moments que les desencadenen, així com a compartir-les de manera segura.

Ambdues activitats, el Bingo de les Emocions i el Dòmino d’Expressions, ajuden a desenvolupar habilitats emocionals importants, com l’autoobservació i l’expressió d’emocions. Aquestes dinàmiques també proporcionen un espai de discussió en què es facilita la comprensió mútua, creant un ambient de suport on es poden compartir vivències i aprendre de les experiències dels altres.

4. Recursos:

Els propis de la sala de psicomotricitat, aparell de música, coixins, joc del Bingo d’emocions i dòmino d’expressions.

5. Avaluació:

Aquesta sessió, que combina psicomotricitat i treball emocional, ofereix l’oportunitat de connectar-se amb les seves emocions i amb les dels altres d’una manera conscient i respectuosa. Mitjançant activitats com el llançament de sons en grup i els jocs d’identificació d’emocions, es fomenta l’atenció plena i el desenvolupament d’una millor comprensió de les pròpies experiències emocionals. Aquestes pràctiques no només milloren la consciència emocional, sinó que també ajuden els participants a establir una comunicació més oberta i empàtica amb ells mateixos i amb els altres.

6. Observacions:

Avui hem viscut com en la dinàmica del cercle de sons s’ha creat molta connexió entre els membres del grup, cada cop semblen més cohesionats i es percep més el sentiment de pertinença. L’escolta activa i la comprensió de les pròpies emocions, també fomenta l’empatia i la reflexió personal. Com destaca Bisquerra (2007) el desenvolupament de les competències emocionals constitueix l’objectiu principal de l’educació emocional i la seva adquisició promou el benestar personal i social i una millor implicació en els reptes que planteja la vida. Les propostes realitzades afavoreixen el desenvolupament de la competència emocional.

També cal destacar la importància de no jutjar, ja que és fonamental per aconseguir que els joves comparteixen els seus sentiments i pensaments sense por de ser jutjats.

Estic molt contenta amb els resultats de les diferents sessions que hem portat a terme fins ara.

–              Bisquerra, R i Pérez, N. (2007). Las competencias emocionales. Educación XXI, 10, Extret de:

http://www.ub.edu/grop/catala/wp- content/uploads/2014/03/Las-competencias-emocionales.pdf

Data: 10-12-24

Durada: 2 hores  d’intervenció

Lloc: Loapsi ( centre d’acompanyament terapèutic i educatiu)

Participants: Psicopedagoga, 2 alumnes de practiques i 5 usuaris.

Objectius:

OA1  Posar en pràctica tècniques de relaxació en situacions que provoquin estrès o ansietat.

OA2 Disminuir els conflictes interpersonals mitjançant una comunicació assertiva.

Desenvolupament:

En aquesta segona sessió, posem una música suau i relaxant per tal de fer una pràctica de Mindfulness a través del so. Els joves escolten atentament els diferents elements de la música: els instruments, els ritmes, les melodies i els canvis en l’atmosfera musical. La tasca principal és que siguin conscients de la música, concentrant-se en cada so i deixant de banda qualsevol distracció mental o pensament que pugui sorgir, amb l’objectiu de mantenir-se en el moment present. Aquesta pràctica ajuda a millorar la seva capacitat d’atenció, calma i autoregulació emocional. En general la participació ha estat correcte, han seguit la proposta sense dificultats.

Després de la pràctica de Mindfulness, els joves tenen l’oportunitat de reflexionar sobre les conductes que han tingut en la sala de psicomotricitat, sobretot aquelles que han causat malestar o dificultats en el grup. Aquesta part de la sessió els permet identificar què va provocar certs comportaments, com la manca de control o les reaccions impulsives. Es fomenta un espai de confiança on cada participant pot expressar-se lliurement sobre els seus actes i sobre com es van sentir en aquells moments. Aquesta reflexió no busca culpabilitzar ningú, sinó simplement entendre els seus comportaments per aprendre’n.

A continuació, es convida els joves a crear una carta de compromís on reflexionen sobre les conductes que volen millorar i les solucions que poden adoptar per evitar que es repeteixin. Aquesta carta és una eina de responsabilitat personal: els joves signen el seu compromís a treballar per millorar les seves accions en el futur. Aquesta activitat els permet sentir que tenen el control sobre el seu comportament i que poden influir en el seu canvi a través de l’autoconsciència i l’esforç personal.

Finalment, la sessió es tanca amb un moment de recapitulació i gratitud. Els participants poden compartir com se senten després de la reflexió i el compromís, i el facilitador els agraeix la seva participació activa. Es fa una respiració profunda conjunta per relaxar-se i tancar l’activitat en calma, amb l’objectiu de portar la tranquil·litat i l’aprenentatge a les seves activitats diàries.

En la segona hora, es fa una dinàmica més individualitzada amb M. en la qual ha de llegir unes frases que representen diverses situacions:

Algú et molesta/ Un amic pega a un company de classe / La professora et crida l’atenció per xerrar a la classe / A casa  s’enfaden amb tu / Dones un cop / Et molesta com et parla / T’enfades molt/ Veus a algú plorant/ Veus un animal ferit/ Et deixen un llibre i el perds.

Quan llegeix una frase l’ha d’ubicar a l’apartat de solució que ell faria. S’ofereixen diferents alternatives per triar:

Disculpar-se /Donar una mostra d’afecte / Parlar / Marxar o ignorar-ho / Esperar i tranquil·litzar-me / Dir que et deixin tranquil / Demanar ajuda

Les primeres respostes de M. han sigut més impulsives i poc reflexives però a mida que hem anat parlant de diferents situacions més personals, ha anat empatitzant i ha pogut reflexionar i també intentant cercar una altra solució si cap de les presentades no el convenç.

Recursos:

Els propis de la sala de psicomotricitat, aparell de música, coixins, targetes amb frases.

Avaluació:

D’aquesta sessió destacaria com poc a poc el grup d’adolescents va cercant alternatives en la resolució de conflictes i poc a poc van desenvolupant conductes més empàtiques. Penso que és molt important el paper del referent, en aquest cas de la psicopedagoga del centre sent una guia i donant suport en les necessitats que presenten. En aquesta segona sessió es potencia molt l’autoconsciència ajudant al grup a millorar els seus comportaments i relacions interpersonals.

De cara a la propera sessió, m’agradaria poder parlar amb ells sobre com estan aplicant el que treballem al centre en la seva vida diària. També em proposo continuar creant un ambient segur i de confiança per al diàleg obert adaptat a les necessitats i els progressos del grup.

Observacions:

En la sessió de mindfulness un dels adolescents va verbalitzar que l’altre dia a l’institut va tenir una situació d’estrès i va començar a fer aquesta tècnica però no el temps suficient i no li va funcionar.

En l’activitat de les frases, vaig pensar que podia haver buscat situacions més concretes que acostumin a generar malestar en el M., més adaptades a les seves experiències.

És molt enriquidor compartir amb tot l’equip com han anat les diferents intervencions i d’aquesta posada en comú pensar en nous objectius i materials per properes sessions. Queda clar que  el treball mancomunat durant el procés, seguiment i valoració inclosos, potencia la relació entre els agents implicats (Bolea i Cárcel, 2019) els quals han de mantenir una relació basada en la col·laboració i el treball conjunt.

La col·laboració és clau per poder donar una resposta inclusiva i efectiva als usuaris gràcies a la conversa col·laborativa en la qual, per una banda, es construeix un context compartit i per altra crea nous i diferents punts de vista.

Mantenir un ambient positiu, proper i d’implicació, amb objectius compartits  oferint recursos i formació amb uns mitjans de comunicació regulars ajuda a que la planificació de la resposta educativa per part dels docents i del psicopedagog sigui més eficaç. La reflexió, continua també fora del centre. Penso que un bon professional és aquell que, encara que passi el temps, resta motivat amb la tasca que desenvolupa.

Evidències

Bolea, E [Enric], Carcel, I [Esther]. (2019). Eix 2. Marc de referència psicopedagògic [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya

Bolea, E. Amoros,J. Cuevas, Ch. Herrera, C. Puigardeu, O.Rubio, E. La conversa col·laborativa: escolta, relat i observació en el procés d’assessorament. [Recurs d’aprenentatge]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya

Bon dia!Us comparteixo la primera sessió.

Descripció de la sessió:

Aquesta sessió treballa, per una banda, la reflexió i la meditació a partir del Mindfudness i, per altra banda, l’autoconeixement  i l’autoestima a partir de diferents propostes.

Objectius:

OA.1 Reflexionar sobre els punts forts i febles i acceptar les equivocacions.

OA.2 Potenciar  la capacitat d’autosuperar-se davant de reptes.

Reflexió personal:

En aquesta primera sessió de Mindfulness, iniciem a una tècnica de relaxació nova, dissenyada per afavorir la meditació, la reflexió i el coneixement personal. Aquesta pràctica se centra en la consciència plena, cosa que permet als participants establir una connexió més profunda amb el seu cos i la seva ment. La predisposició i l’actitud del grup és bona, estan oberts a descobrir una nova experiència.

La sessió comença amb els participants distribuïts per la sala, cadascun adoptant una postura còmoda i relaxada, assegurant-se que el seu cos estigui en una posició que els permeti estar còmodes durant la pràctica. L’objectiu és aconseguir un estat de relaxació profunda, en què la ment pugui alliberar-se de distraccions i començar a centrar-se en el present.

Se’ls convida a observar la seva respiració de manera conscient. Aquesta observació els ajuda a relaxar-se i a tornar l’atenció cap a l’interior. Un cop es troben en aquest estat de concentració, es fa una invitació a reflexionar sobre tres defectes i tres virtuts personals. La idea és reconèixer aquestes característiques de manera oberta i sense judicis, simplement observant-les com a parts integrants de la seva personalitat. L’objectiu és fomentar l’autoacceptació i la consciència de les mateixes qualitats i àrees de millora.

Després de 4 minuts de reflexió en silenci, els participants obren els ulls i comparteixen amb la resta del grup les seves reflexions, compartint les virtuts i defectes que han identificat. Aquesta part de la sessió fomenta l’intercanvi d’experiències i ajuda a crear un ambient de confiança i respecte mutus. Aquesta part s’ha desenvolupat sense cap problema. En algun moment, ha costat mantenir el silenci o la concentració en l’activitat però en general bé.

En la segona part de la sessió, fem un exercici individual amb M. Ha d’escriure tres o quatre aspectes que consideren que molesten de si mateix, debilitats o aquelles característiques que no els agraden de la seva personalitat. Aquest exercici té com a objectiu ajudar a identificar les seves pròpies inseguretats o zones de dificultat, però també a veure-les com una oportunitat de creixement personal.

Un cop ha escrit aquestes debilitats, les  verbalitza. Aquesta és un pas important, ja que permet  externalitzar els pensaments i percepcions, fet que facilita el procés d’acceptació i transformació. El següent pas és intentar transformar aquestes debilitats en aspectes constructius, buscant maneres de millorar-se a partir d’elles, en lloc de veure-les com a limitacions permanents. En aquesta part, el jove s’ha mostrat obert i connectat amb mi a l’hora de compartir els seus sentiments i de reflexionar conjuntament.

A continuació fem una altra activitat, on sobre un paper d’embalar col·locat a la paret de la sala, ha d’escriure aspectes positius sobre la seva pròpia persona. Aquest exercici de “pluja d’idees” permet visualitzar les qualitats personals i reconèixer el propi valor. Després de completar aquest exercici, prenen un temps per reflexionar sobre allò que ha escrit i compartir les seves conclusions . Aquest espai de reflexió permet anar consolidant una visió més equilibrada i positiva de si mateix.

Observacions personals:

Com a reflexió personal vull destacar la importància de crear un vincle afectiu amb els joves, de fer que se sentin segurs i còmodes amb les intervencions. Veig que cada usuari és important i es demostra en petits detalls com l’afecte i l’atenció que els hi mostren, el vincle amb les famílies, l’atenció personalitzada i molts altres aspectes.

També destaco la reflexió dels processos abans, durant i després de cada sessió. Aquesta reflexió compartida demostra la motivació dels professionals envers la tasca que desenvolupen i l’interès per aprofitar al màxim les intervencions. Al centre el treball es fa en equip en un ambient de diàleg, participatiu i col·laboratiu on totes les aportacions són valorades.

Evidències:

Us deixo un mostra de com preparem l’espai per fer Mindfulness i a continuació desenvolupar la sessió de psicomotricitat.

Seguim!!

Una vegada finalitzada l’observació directa, la recollida d’informació a partir de l’entrevista a la responsable del centre privat on faig les pràctiques, Carmenza Sagbogal,  i també l’anàlisi dels documents del centre les necessitats que es deriven són:

-Crear materials didàctics i dissesnyar propostes per poder treballar la gestió de les emocions i la resolució de conflictes, incidir en l’autoestima, aprofundir en el treball de consciència emocional així com fomentar l’empatia d’un noi de 12 anys que fa 1r de l’ESO.

-Planificar intervencions , aplicar-les i anar realitzar el seu seguiment.

-Treballar col·laborativament amb els diferents professionals del centre.

Us deixo també l’enllaç de la presentació Prezi: https://prezi.com/view/gbF6vU0L4lJ6SKXXRg1v/