Hola de nou! En aquesta segona setmana d’implementació del pla d’intervenció, passo a descriure-us la tercera sessió.

Descripció de la sessió

L’alumna començarà a aprendre tècniques per regular les emocions intenses, com la ràbia o la frustració a través del treball amb el Semàfor de la calma, tècniques de respiració i ioga.

Objectius

-O.G.1: Fomentar el desenvolupament de competències emocionals en la participant per tal de millorar l’autoconeixement emocional, facilitant la regulació de les pròpies emocions com a eina de prevenció de conductes disruptives.
– O.E. 1.2: Desenvolupar habilitats i estratègies d’autoregulació emocional, centrant-se en tècniques concretes per gestionar emocions intenses que sovint deriven en conductes disruptives (com la ràbia o la frustració).

Reflexió personal

La tercera sessió amb la B. ha estat molt positiva. Ha començat revisant el diari emocional, una activitat que li agrada i cada cop dins de la rutina de l’escola vol fer. Tot i passar uns dies complicats, ha mostrat predisposició. La sessió s’ha dividit en dues parts: el joc del semàfor, que li ha costat aplicar en situacions reals. Aquesta activitat ha estat força costosa i crec que caldria millorar-la. La segona part de la sessió ha consistit a treballar i aprendre tècniques de respiració i de relaxació amb ioga, en les quals ha destacat per la seva motivació, calma i concentració. Ha expressat sentir-se “tranquila i amb pau”. Ha finalitzat escrivint “Pau i Contenta” al diari, mostrant satisfacció amb l’activitat, que es considera incorporar regularment.

En aquesta tercera sessió, vull parlar sobre algunes aportacions de teòrics relacionades amb aspectes desenvolupats durant les activitats:

• Ioga i relaxació en nens: La pràctica del ioga i la relaxació en nens s’ha demostrat beneficiosa per al desenvolupament emocional i cognitiu. Segons estudis, el ioga ajuda a reduir l’estrès, millorar l’autoregulació emocional i fomentar una actitud més positiva, tal com exposen Hagen i Nayar (2014). La capacitat de la B. per mantenir la calma i verbalitzar que li agrada sentir-se tranquil·la reforça aquesta evidència.
• Estratègies d’autoregulació com el joc del semàfor: L’ús d’estratègies com el semàfor es basa en tècniques de “mindfulness” aplicades a la resolució de conflictes i a l’autocontrol. Investigacions han demostrat que aquests models estructurats poden millorar la capacitat de pensar abans d’actuar, tot i que el procés pot requerir pràctica i suport consistent per interioritzar-lo (Biegel et al., 2012). El fet que la B. necessiti més exemples pràctics per aplicar la tècnica és coherent amb aquests resultats.
• Reforç positiu i aprenentatge emocional: L’ús del diari emocional com a eina per reflexionar i expressar els seus sentiments fomenta el desenvolupament de la intel·ligència emocional, un aspecte clau per a la gestió emocional i el benestar psicològic , tal com descriu Cassà (2005). Aquesta activitat no només ajuda a identificar emocions, sinó que també les vincula amb experiències positives, com s’observa amb la resposta de la B. després de la sessió.
• Beneficis de l’activitat física moderada en nens amb dificultats emocionals: Activitats com el ioga contribueixen a millorar la funció executiva i reduir comportaments impulsius. Segons Diamond i Lee (2011), la combinació de moviment i tècniques de respiració ajuda a estimular àrees del cervell relacionades amb el control inhibitori i la memòria de treball, aspectes clau en la regulació emocional.

Evidències

Com sempre, us deixo el recull d’imatges de la sessió!

Avaluació

Els dos instruments avaluatius utilitzats en aquesta sessió són: el diari emocional i la graella d’observació. A continuació s’adjunta el document de la graella.

Observacions personals

En aquesta tercera sessió he tingut sentiments diversos… Crec que el plantejament de l’activitat de la tècnica del semàfor calia millorar-la, perquè no he pogut veure si realment la nena ho podrà fer servir o millorarà. En canvi, al desenvolupar la segona sessió, aquests sentiments són molt més positius,  perquè crec que per si mateixa ho podrà fer servir. També estic observant com la nena està creant un vincle molt especial i màgic, ja que ara quan ens trobem per l’escola es mostra molt més alegre i contenta, i té ganes d’estar amb mi.

Referències bibliogràfiques

Biegel, G.; Freedman, M.L.;Griffin, M.L.; Meiklejohn, J.; Phillips, C.; Roach, A. i  Saltzman, A. (2012). Integrating mindfulness training into K-12 education: Fostering the resilience of teachers and students. Mindfulness, 3, 291-307.

Cassà, È. L. (2005). La educación emocional en la educación infantil. Revista interuniversitaria de Formación del Profesorado, 19(3), 153-167.

Diamond, A. i Lee, K. (2011). Interventions shown to aid executive function development in children 4 to 12 years old. Science, 333(6045), 959-964.

Hagen, I. i  Nayar, U. S. (2014). Yoga for children and young people’s mental health and well-being: research review and reflections on the mental health potentials of yoga. Frontiers in psychiatry, 5, 35.

El meu pla d’intervenció passa per fer uns qüestionaris a l’equip docent per veure quin grau de resposta i informació tenen per gestionar els PI’s i a més fer una formació/protocol per l’equip docent per establir la normativa i els passos a seguir davant dels plans individuals. En la CAEI del dijous passat vaig fer demanda al EAP perquè busquéssim algun dia per fer aquesta formació, o si més no fer el protocol. Amb la directiva es va quedar que el pròxim dijous parlaríem de fer al menys el protocol i funcions de cada professional per si més no que cada docent, psicopedagog, coordinadors etc, fossin coneixedors dels passos a segui en cada moment. Però no s’atreveixen a fer un canvi general de cop, sinó de mica en mica i de cara l’any que ve tenir-ho tot llest. Al nostre institut, així com em va indicar la nostra tutora de pràctiques de la UOC, estàvem fent malament els PI, estàvem fent encara una distinció entre els PI metodològics i els curriculars, per això el nostre centre té de 500 alumnes 110 PI’s. Així que a partir d’ara només farem PI curriculars a aquells alumnes que requereixen una modificació en els continguts avaluatius, així com diu la normativa decret 150/2017. https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=799722

A la vegada ja he creat el qüestionari per els 47 docents i demanaré que el vagin complimentant.

Adjunto el link del qüestionari per si voleu veure’l.

https://forms.gle/aPtMqofWTHRcJy1F9

Bona nit! Passo a descriure-us aquesta segona sessió.

Descripció de la sessió

Aquesta sessió se centra a ajudar l’alumna a reconèixer com les emocions influeixen en el seu comportament i a fer una associació conscient entre les emocions i les accions.

Objectius

O.G.1: Fomentar el desenvolupament de competències emocionals en la participant per tal de millorar l’autoconeixement emocional, facilitant la regulació de les pròpies emocions com a eina de prevenció de conductes disruptives.

O.E. 1.1: Identificar i reconèixer les emocions bàsiques i d’altres més avançades, i establir una relació entre aquestes emocions i les conductes que poden generar.

Reflexió personal

En aquesta sessió la B. s’ha mostrat també molt contenta i amb ganes. Només veure’m ja m’ha dit “Hoy contenta”. Ha interioritzat molt bé l’ús del diari. Com a novetat, hem dedicat a revisar com va anar el dia anterior i com ha anat avui (a partir d’ara es farà a cada sessió). Posteriorment, hem emplenat el diari. Avui ella ha volgut escriure contenta i estimar, perquè deia que se sentia així. L’activitat 1 ha funcionat molt bé. Primerament, hem llegit totes les emocions i hem exposat quins moments ens poden fer sentir així.La nena té una capacitat reflexiva molt bona i que cal destacar.  Avui ha millorat, perquè ha estat capaç d’expressar i verbalitzar el fàstic i la calma. Cal continuar treballant amb la vergonya i l’enveja. En destaco novament que la nena sense que se li demani expressa i verbalitza molt quan ha sentit alegria, amor o sorpresa. En aquest cas, també vull dir que ha costat una mica representar les emocions més “negatives” com la ràbia, tristesa o por. Deia que no volia perquè li posa trista i no li agrada. S’ha identificat amb diversos contextos. L’activitat dos ha presentat diversos altibaixos.  Se li ha fet força pesat haver de dibuixar tantes vegades. Ha dit diverses vegades “Estoy cansada” “No quiero ya mas” i “No puedo o no sé”. Se l’ha animat a continuar endavant, aposant en tot moment pel reforç positiu. Hem fet també algunes pauses entre dibuix. La nena ha dibuixat amb detall la gran majoria d’emocions, però ha mostrat molta dificultat per representar l’enveja i la calma. Li he preguntat si em podia explicar el que hi ha dit “No quiero”.

En aquesta sessió he vist molts clars alguns dels continguts que estic treballant a l’assignatura Avaluació i intervenció psicopedagògica.Amb aquests alumnes especialment, és molt necessari establir un clima de confiança i crear un espai segur per a l’alumne. Sense aquest ambient de confiança, escolta, estima i respecte, el pla d’intervenció estic segura que no tiraria endavant. A més, també en l’assignatura ens remarquen molt la importància d’incorporar a tots els agents, és per això que cada dia de la sessió abans i després parlo amb el tutor per veure com està. A més, el psicopedagog també rep tota la informació i n’està al cas.

Evidències

Us deixo un recull d’imatges de la sessió. 

Avaluació 

Els dos instruments avaluatius utilitzats en aquesta sessió són: el diari emocional i la graella d’observació. A continuació s’adjunta el document.

Observacions personals

En aquest cas, vull destacar diversos aspectes:

• Els cartellets de l’activitat 1 calia tallar-los més curtets.
• Pel que fa a l’activitat 2, no hauria d’haver estat necessari dibuixar els 10 sentiments/emocions treballats. Es podia fer en un quadret més petitó o bé combinar context amb dibuix.
• És necessari el reforç positiu i els missatges motivadors. És una nena amb molt de caràcter.

Aquest dimecres he començat a implementar el pla d’intervenció. Tot seguit passo a descriure els elements més destacats.

Descripció de la sessió

En aquesta sessió, l’objectiu és que l’alumna aprengui a reconèixer les emocions bàsiques com alegria, tristesa, ràbia i por. Les activitats la guiaran en identificar aquestes emocions i en entendre com es reflecteixen en les conductes. La primera activitat l’alumna disposa de diferents expressions facials i les ha d’enganxar amb l’emoció que representa. A més, se li demana que verbalitzi situacions que li provoquen aquesta emoció. La segona activitat se li donaran les diferents pedres i ella ha d’escriure l’emoció i enganxar-la al lloc corresponent. Cal dir que en aquesta primera sessió també s’inicia amb el treball del diari emocional.

Objectius

O.G.1: Fomentar el desenvolupament de competències emocionals en la participant per tal de millorar l’autoconeixement emocional, facilitant la regulació de les pròpies emocions com a eina de prevenció de conductes disruptives.

O.E. 1.1: Identificar i reconèixer les emocions bàsiques i d’altres més avançades, i establir una relació entre aquestes emocions i les conductes que poden generar.

Reflexió personal

La valoració d’aquesta primera sessió és molt positiva. Un dels elements que he hagut de millorar ha estat la graella d’observació, ja que volia anar anotant coses i em feia falta espai. També he vist que crec que hauria estat interessant afegir un calendari visual perquè ella tingués clar quan ve amb mi. Primer de tot se li ha presentat tot el material. La nena ha mostrat interès i il·lusió, verbalitzant que li agradava molt i que estava molt contenta. Hem començat emplenant el diari l’apartat de les sessions. El tutor m’ha comentat que també aprofitem per complementar el de l’apartat del dia. Ha mostrat predisposició per emplenar el diari i treballar com es va sentint al llarg del dia i també en començar i acabar la sessió. Les activitats han funcionat molt bé.  L’activitat 1 ha anat molt bé: la nena ha identificat  principalment les emocions d’alegria, ràbia, tristesa, por, sorpresa i amor. A més, a mesura que les anava llegint, tenia clar la fotografia que anava i ella mateixa verbalitzava quan havia sentit alguna d’aquestes. Pel que fa a les quatre restants (enveja, vergonya, fàstic i calma) ha estat necessari acompanyar-la en el reconeixement i la identificació. Tot i la dificultat per articular els sons, he pogut entendre tot allò que ella mateixa volia compartir.La segona activitat ha sortit molt bé. Primer de tot, ha identificat a les pedres les emocions que ella més reconeix. Posteriorment, jo li deia un context i ella havia de buscar l’emoció que provocava. Alguna vegada dubtava i ha servit per contextualitzar que a vegades, podem sentir més d’una emoció a la vegada. Finalment, les hem anat enganxant al quadern i escrivint.

En aquesta primera intervenció, vull destacar que gràcies a l’assignatura Intervenció en la pràctica educativa he pogut desenvolupar una proposta coherent i adaptada al cas escollit. Especial èmfasi pel que fa a l’avaluació.  A més, tal com exposen  Cerino et al (2020) , el desenvolupament emocional en infants amb síndrome de Down presenta característiques úniques que requereixen una atenció específica en el context educatiu i terapèutic. Aquests infants sovint tenen una major predisposició per reconèixer emocions bàsiques  però poden presentar més dificultats a l’hora de distingir emocions més complexes.

Evidències

Us deixo un recull d’imatges de la sessió. 

Avaluació 

Els dos instruments avaluatius utilitzats en aquesta primera sessió són: el diari emocional i la graella d’observació. Pel que fa al diari emocional, crec que serà molt més enriquidor parlar-ne en una entrada específica que se sentri en els instruments d’avaluació i permeti fer un seguiment més exhaustiu del progrés. Pel que fa a la graella d’observació, tal com s’ha dit anteriorment ha estat necessari modificar-la i afegir-hi una casella més per tal de recollir el desenvolupament de la sessió. A continuació s’adjunta el document.

Observacions personals

En aquest cas, vull destacar diversos aspectes:

• Els sobres amb els materials enganxat al quadern no són útils. Ocupen molt. Caldria una espiral més gruixuda o bé fer un dossier a part amb únicament els sobres.
• Incorporar un calendari al quadern de treball i diari emocional per fer-ho més visual i que l’alumna tingui clar quan estarem fent el projecte.
• Cada sessió hauré d’incorporar uns 5-10 minuts de descans entre activitat i activitat. Avui hem aprofitat per coneixe’ns una mica més.

Referències bibliogràfiques

Cerino, A.; García, R.; Hernández, J.E.; i Pérez, F.D. (2020). Emociones, funciones parentales y expectativas en familias de personas con síndrome de Down. Anuario de Psicología/The UB Journal of Psychology, 50(2), 79-86.

1. L’elaboració d’una anàlisi DAFO ha permès identificar els factors crítics que incideixen en aquesta problemàtica:

Debilitats:

• • Desconeixement d’idioma. Limita la participació d’algunes famílies en el programa, la qual cosa pot derivar en una exclusió parcial d’infants que realment necessiten aquest tipus de suport educatiu.

Amenaces:

• • Limitacions en l’avaluació d’infants amb NEE. Aquest grup continua sent petit en relació amb el nombre total d’infants avaluats, la qual cosa podria implicar que alguns casos quedin sense detectar o sense atenció especialitzada.

2. Presentació del problema

Aquesta proposta d’intervenció té com a objectiu fomentar la participació activa de les famílies nouvingudes en els processos escolars, evitant així situacions d’exclusió parcial que poden afectar infants que requereixen suport educatiu específic. Alhora, aquesta proposta reforça la detecció i atenció primerenca amb infants amb Necessitats Educatives Especials (NEE) i infants amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) a una escola d’infantil de Vilafranca, Mallorca (Illes Balears),

3. Proposta de millora planificada

Planificació i disseny de les accions que es proposen (cal esmentar que totes les accions aniran acompanyades de l’equip psicopedagògic, tant en les orientacions prèvies, durant les accions i després per a la seva retroacció):
Acció 1.
Activitats dirigides a les famílies nouvingudes del poble de Manacor. Es faran tres tipus de tallers diferents tres cops durant el curs de tal manera d’implicar i apropar a les famílies en el desenvolupament dels seus fills i filles i eliminar les barreres lingüístiques de les famílies nouvingudes. Aquestes sessions seran dirigides per la practicant i la seva tutora, amb l’ajuda dels educadors i agents socials. La practicant fa comptes ser-hi tot i que finalitzin les seves pràctiques. Concretament els tres tallers informatius són:
– Desembre dia 20. Berenar i taller d’estimulació.
– Març dia 4. Taller sobre la comunicació i el joc en família.
– Maig dia 26. Taller de recursos i orientacions.
Tots els tallers aniran acompanyats de l’equip pedagògic de l’EAP Llevant al capdavanter, ja que en la majoria seran ells i elles qui dirigiran les activitats.
Acció 2.
Screening3 . S’ha modificat i adaptat un screeningr (revisió) de l’EAP Llevant, Mallorca (Illes Balears) per a detectar i fer un seguiment de les necessitats educatives a dos infants (H i L) de 2 a 3 anys de l’escola infantil de Vilafranca, el qual inclou tots els aspectes necessaris (llengües, autonomia personal i socialització, precursors, comprensió, expressió sistemàtica, expressió morfosintaxi, expressió fonètica-fonologia, expressió pragmàtica, cognició, motricitat fina i gruixuda). Aquesta revisió tindrà una durada de 10 sessions i ajudarà a identificar dificultats en el desenvolupament i aprenentatge dels infants.
Acció 3.
Col·laboració integral. El rol de la psicopedagoga i educadores és clau en tot moment, ja que exerceix un vincle entre els agents educatius i familiars, per a assegurar una efectivitat de les accions esmentades. Ha d’assessorar i orientar en tot moments als infants, les famílies i agents implicats.

Seguim,

Hola companyes; a continuació adjuntaré la planificació de la intervenció:

També afegeixo la rúbrica d’avaluació

Rúbrica d’avaluació

O.G Fomentar l’autonomia en l’aprenentatge dels estudiants mitjançant l’aplicació d’autoinstruccions a les aules, com a suport universal.

O.E.1 Facilitar als alumnes la resolució de tasques de manera autònoma mitjançant les autoinstruccions.

O.E.2 Millorar la motivació intrínseca dels alumnes en la percepció de les seves capacitats d’organització.

O.E.3. Promoure la participació activa dels estudiants en projectes o treballs grupals de manera col·laborativa i equitativa.

Seguidament adjunto les autoinstruccions amb pictogrames que he realitzat com a intervenció educativa:

Per finalitzar una infografia amb la planificació de la intervenció : Planificació de la intervenció

Companys/es,

Adjunto la planificació (infografia) que he fet de manera que pugueu donar-li una ullada (inclou els instruments d’avaluació): https://www.canva.com/design/DAGZBkAqmpE/JR-BDdgOrYSBpiXQLShLjw/edit?utm_content=DAGZBkAqmpE&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Alhora, adjunto els dos instruments de recollida d’informació/avaluació per a visualitzar-los millor: https://drive.google.com/drive/folders/1RWQ4wV9cW8tft8rwIGKJeHKg4Mmk1ZLP?usp=sharing

Continuem!

Hola a tothom!

En aquesta nova entrada passo a exposar-vos més detalladament el meu projecte d’intervenció: UN VIATGE PLE D’EMOCIONS. 

Tal com ja us he anat descrivint anteriorment, la proposta d’actuació de les meves pràctiques com a psicopedagoga se centra en intervenir en el cas de la B.S.D: una alumna que es troba cursant 6è de Primària i que té síndrome de Down. Després d’haver-me reunit amb la família i haver realitzat un primer contacte amb la nena, he desenvolupat una proposta que permeti treballar les emocions i intentar reduir les conductes disruptives que presenta.

Tot seguit, us passo a detallar alguns aspectes més claus del pla d’actuació: objectius, temporalització i sessions. Al final de l’entrada podreu trobar uns arxius molt interessants per conèixer millor el pla!

OBJECTIUS 

Objectius generals

• Fomentar el desenvolupament de competències emocionals en la participant per tal de
  millorar l’autoconeixement emocional, facilitant la regulació de les pròpies emocions com
  a eina de prevenció de conductes disruptives.
• Reduir la freqüència i intensitat de les conductes disruptives a través d’un treball
  sistemàtic en la identificació, comprensió i gestió de les emocions, promovent un entorn
  de respecte, autocontrol i convivència positiva.

Objectius específics

• 1.1. Identificar i reconèixer les emocions bàsiques i d’altres més avançades, i establir una
  relació entre aquestes emocions i les conductes que poden generar.
• 1.2. Desenvolupar habilitats i estratègies d’autoregulació emocional, centrant-se en
  tècniques concretes per gestionar emocions intenses que sovint deriven en conductes
  disruptives (com la ràbia o la frustració).
• 2.1. Augmentar la consciència sobre les conseqüències de les conductes disruptives,
  treballant l’empatia i el reconeixement de com afecten les emocions i el comportament.
• 2.2. Promoure la resolució de conflictes de manera positiva i autònoma, ensenyant tècniques
  de mediació personal que redueixin la recurrència de respostes violentes o impulsives.
• 2.3. Avaluar l’impacte de les sessions en el comportament de l’alumna, mitjançant una revisió
  continuada de les millores en la gestió emocional i la disminució de les conductes
  disruptives al llarg de les sessions.

PLANIFICACIÓ DE LA INTERVENCIÓ

• Detecció i anàlisi de necessitats: 23/10/2024 al 07/11/2024
• Disseny del projecte: Del 08/11/2024 al 18/11/2024
• Implementació del projecte: Del 19/11/2024 al 12/12/2024
  • Sessió 1: 20/11/2024
  • Sessió 2: 21/11/2024
  • Sessió 3: 27/11/2024
  • Sessió 4: 28/11/2024
  • Sessió 5: 04/12/2024
  • Sessió 6: 05/12/2024
  • Sessió 7: 11/12/2024
  • Sessió 8: 12/12/2024
• Avaluació del projecte: 19/11/2024 al 19/01/2024

SESSIONS I ACTIVITATS

SESSIÓ 1: Introducció a les emocions bàsiques: En aquesta sessió, l’objectiu és que l’alumna aprengui a reconèixer les emocions bàsiques com alegria, tristesa, ràbia i por. Les activitats la guiaran en identificar aquestes emocions i en entendre com es reflecteixen en les conductes.

SESSIÓ 2: Vinculem les emocions a conductes: Aquesta sessió se centra a ajudar l’alumna a reconèixer com les emocions influeixen en el seu comportament i a fer una associació conscient entre les emocions i les accions.

SESSIÓ 3: Aprenem tècniques d’autoregulació: L’alumna començarà a aprendre tècniques per regular les emocions intenses, com la ràbia o la frustració.

SESSIÓ 4: Empatia i consciència de les accions: Aquesta sessió treballa l’empatia, ajudant l’alumna a comprendre com les seves accions afecten els altres i a reflexionar sobre les conseqüències emocionals de les conductes.

SESSIÓ 5: Resolució positiva de conflictes: Aquesta sessió se centra a proporcionar eines per resoldre conflictes amb assertivitat, ajudant l’alumna a comunicar-se de manera positiva i a gestionar els desacords.

SESSIÓ 6: La impulsivitat: En aquesta sessió es treballa el control de la impulsivitat, ensenyant s l’alumna a fer pauses abans de reaccionar en situacions emocionalment intenses.

SESSIÓ 7: Avaluació i reflexió sobre la millora emocional: Aquesta sessió revisa les habilitats emocionals adquirides, amb l’objectiu que l’alumna identifiqui la seva progressió i les tècniques que li han estat útils.

SESSIÓ 8: Cloenda de les intervencions: La sessió de tancament està dissenyada per celebrar els progressos i consolidar els aprenentatges. L’alumna ha de reconèixer tot allò que ha après i s’emporta un record d’aquestes darreres setmanes.

A continuació, podeu observar quatre documents: la infografia que resumeix el pla d’intervenció, una presentació amb més informació, el quadern de treball dissenyat i el diari emocional també creat.

Espero que us agradi!

INFOGRAFIA 

PRESENTACIÓ

QUADERN DE TREBALL 

DIARI EMOCIONAL 

Us adjunto la infografía del pla d’intervenció de l’Institut Montserrat Roig de Barcelona.

Adjunto l’enllaç:

https://www.canva.com/design/DAGW0856SHw/J5JTiKO6mq746Qaampzf2w/view?utm_content=DAGW0856SHw&utm_campaign=designshare&utm_medium=link&utm_source=editor

Hola!

Desprès de l’anàlisi de necessitats, en el nostre cas de la necessitat de millorar la gestió de tots els plans individualitzats dels alumnes amb necessitats especials, al marge de l’alt percentatge que hi ha al centre, veiem que el pla d’intervenció ha d’anar encaminat a construir un protocol d’actuació per a tot l’equip docent a fi de resoldre els PI el més aviat possible i poder donar resposta psicopedagògica a tot l’alumnat que ho requereixi. Adjunt us remeto el pla: