
Segona fase pla d’intervenció

Segona fase pla d’intervenció
El passat dijous i divendres els equips docents vàren tenir junta d’avaluació i han anat molt atrafegats de manera que dels 47 docents només 13 han omplert el formulari i encara no s¡ha pogut fer l’anàlisi de dades. De totes maneres s’està preparant un document formatiu i informatiu de com s’ha de procedir per fer els PI’s, per poder canviar els PI’s metodologics per “MARC” on només es recullen les mesures universals i no curriculars.
Anàlisi de dades del qüestionari (1 a 5) a l’equip docent dels 13 docents:
La majoria dels participants consideren que l’educació inclusiva és beneficiosa per a tot l’alumnat. Les valoracions són majoritàriament altes (valors entre 4 i 5).
La falta de recursos humans i materials i el temps insuficient per planificar adaptacions curriculars són percepcions compartides per molts participants. Aquí les respostes tendeixen a concentrar-se en valors alts (4-5), indicant una preocupació generalitzada.
La manca de coordinació entre els docents és percebuda com un obstacle. La majoria de respostes en aquest ítem són altes (4-5), assenyalant la necessitat de millorar el treball col·laboratiu.
Una part significativa del professorat expressa que no se sent preparat per atendre la diversitat a l’aula. Les respostes aquí oscil·len entre 2 i 3, mostrant una sensació de desafiament.
La formació rebuda sobre educació inclusiva és percebuda com insuficient per afrontar els reptes. Molts participants manifesten la necessitat de més formació específica i pràctica, amb valoracions predominantment altes (4-5).
La implementació de metodologies actives i flexibles per donar resposta a la diversitat obté valoracions diverses, però en general positives (3-5). La adaptació de materials educatius també rep puntuacions altes (3-5), assenyalant esforços dels docents per garantir l’accessibilitat.
La majoria de participants consideren que és essencial rebre suport extern per millorar la inclusió. Les respostes aquí són àmpliament altes (4-5).
Diversos docents expressen que se senten aclaparats per la diversitat de necessitats a l’aula. Les respostes aquí són mixtes, però una part significativa puntua aquest aspecte amb valors alts (4-5).
Les respostes qualitatives obtingudes dels participants proporcionen una visió crítica i reflexiva sobre l’educació inclusiva i la formació docent.
Per ara podem dir que les dades dels enquestats reflecteixen que, tot i que hi ha una valoració positiva dels beneficis de l’educació inclusiva, existeixen obstacles significatius: Com la formació docent que és insuficient i existeix la necessitat d’orientació pràctica. Les limitacions de recursos humans i materials per implementar estratègies inclusives. I la manca de temps per adaptar materials i coordinar-se entre docents.
Per això s’ofereix la formació pràctica i orientades a casos reals, per un formador de l’EAP I es constata que s’ha de millorar el suport extern amb equips especialitzats.
L’ideal seria dotar de més recursos i eines per a l’avaluació personalitzada i que els tutors tinguessin co tutors per ajudar en les tasques. Però sobretot ha d’haver treball en equip.
Debatcontribution 0el Segona fase pla d’intervenció
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Hola Beatriz,
Després de veure el teu projecte d’intervenció, considero que és una eina molt útil. El mindfulness a l’aula millora el benestar emocional dels alumnes i docents, ajudant-los a gestionar l’estrès, les emocions i la concentració com bé remarques en les activitats que has realitzat. Aquesta pràctica millora la regulació emocional. També volia comentar com aquesta tècnica pot reduir el burnout en els docents, proporcionant eines per gestionar l’estrès i afavorir un ambient més saludable. Integrar el mindfulness en les rutines escolars requereix formació i suport als docents, però és molt útil. M’ha semblat un treball molt interessant.
Alicia.