El passat dijous i divendres els equips docents vàren tenir junta d’avaluació i han anat molt atrafegats de manera que dels 47 docents només 13 han omplert el formulari i encara no s¡ha pogut fer l’anàlisi de dades. De totes maneres s’està preparant un  document formatiu i informatiu de com s’ha de procedir per fer els PI’s, per poder canviar els PI’s metodologics per “MARC” on només es recullen les mesures universals i no curriculars.

Anàlisi de dades del qüestionari (1 a 5) a l’equip docent dels 13 docents:

La majoria dels participants consideren que l’educació inclusiva és beneficiosa per a tot l’alumnat. Les valoracions són majoritàriament altes (valors entre 4 i 5).

La falta de recursos humans i materials i el temps insuficient per planificar adaptacions curriculars són percepcions compartides per molts participants. Aquí les respostes tendeixen a concentrar-se en valors alts (4-5), indicant una preocupació generalitzada.

La manca de coordinació entre els docents és percebuda com un obstacle. La majoria de respostes en aquest ítem són altes (4-5), assenyalant la necessitat de millorar el treball col·laboratiu.

Una part significativa del professorat expressa que no se sent preparat per atendre la diversitat a l’aula. Les respostes aquí oscil·len entre 2 i 3, mostrant una sensació de desafiament.

La formació rebuda sobre educació inclusiva és percebuda com insuficient per afrontar els reptes.  Molts participants manifesten la necessitat de més formació específica i pràctica, amb valoracions predominantment altes (4-5).

La implementació de metodologies actives i flexibles per donar resposta a la diversitat obté valoracions diverses, però en general positives (3-5).  La adaptació de materials educatius també rep puntuacions altes (3-5), assenyalant esforços dels docents per garantir l’accessibilitat.

La majoria de participants consideren que és essencial rebre suport extern per millorar la inclusió. Les respostes aquí són àmpliament altes (4-5).

Diversos docents expressen que se senten aclaparats per la diversitat de necessitats a l’aula. Les respostes aquí són mixtes, però una part significativa puntua aquest aspecte amb valors alts (4-5).

Les respostes qualitatives obtingudes dels participants proporcionen una visió crítica i reflexiva sobre l’educació inclusiva i la formació docent.

Per ara podem dir que les dades dels enquestats reflecteixen que, tot i que hi ha una valoració positiva dels beneficis de l’educació inclusiva, existeixen obstacles significatius: Com la formació docent que és insuficient i existeix la necessitat d’orientació pràctica. Les limitacions de recursos humans i materials per implementar estratègies inclusives. I la manca de temps per adaptar materials i coordinar-se entre docents.

Per això s’ofereix la formació pràctica i orientades a casos reals, per un formador de l’EAP I es constata que s’ha de millorar el suport extern amb equips especialitzats.

L’ideal seria dotar de més recursos i eines per a l’avaluació personalitzada i que els tutors tinguessin co tutors per ajudar en les tasques. Però sobretot ha d’haver treball en equip.

1.Identificació de la sessió:

Sessió 2: M’abraço (Consciència emocional)

Data: 12-12-24

Durada: 2 hores

Lloc: Loapsi ( centre d’acompanyament terapèutic i educatiu)

Participants: Psicopedagoga, 2 alumnes de pràctiques i 5 usuaris.

2. Objectius:

OA1 Potenciar l’autoobservació i el reconeixement de les pròpies emocions

OA2 Comprendre de les pròpies emocions i les dels altres

3. Desenvolupament:

En aquesta tercera sessió fent una altra dinàmica basada en el mindfulness, en la qual el focus principal és l’atenció i la concentració. Els usuaris es col·loquen drets en un cercle, mirant cap al centre. Cada persona, de manera individual, ha de llançar un so a una altra persona del grup. Aquest so funciona com una “pilota”, que la persona receptora ha de captar i repetir. A continuació, aquesta persona genera un nou so i el llança a una altra persona, i així successivament fins que tothom hagi estat partícip d’aquest intercanvi sonor.

Aquest exercici requereix una atenció plena molt alta, ja que els joves han de centrar-se totalment en el moment, sense jutjar ni els sons ni les respostes dels altres. L’objectiu és que siguin conscients de la seva pròpia experiència, de les seves reaccions i de les de la resta, mantenint una actitud d’acceptació i curiositat, sense cap mena de crítica, ni positiva ni negativa. La dinàmica de “capturar” sons fomenta la connexió auditiva i emocional entre els membres del grup, tot afavorint la sensibilitat i la concentració plena.

Després de la dinàmica grupal, fem un canvi cap a  l’activitat individual enfocada en les emocions. Es comença amb una adaptació del clàssic joc de Bingo, on en comptes de números, els participants han d’identificar emocions. El participant té una carta amb diferents emocions i, quan el facilitador nomina una emoció, han de compartir una experiència personal relacionada amb aquesta emoció. Aquest moment serveix per aprofundir en la consciència emocional i per expressar vivències que potser fins ara no s’havien compartit. L’activitat ajuda  a reconèixer com les emocions poden influir la seva vida diària i a parlar de manera oberta sobre els seus sentiments.

A continuació, s’introdueix el “Dòmino d’Emocions”, una activitat en què les fitxes representen expressions facials que indiquen diferents estats emocionals. Quan col·loca una fitxa al dòmino, ha d’interpretar l’expressió que hi ha a la fitxa i compartir situacions de la seva vida que li provocaran aquella emoció. Això permet reflexionar sobre les emocions que experimenten i aprendre a identificar els moments que les desencadenen, així com a compartir-les de manera segura.

Ambdues activitats, el Bingo de les Emocions i el Dòmino d’Expressions, ajuden a desenvolupar habilitats emocionals importants, com l’autoobservació i l’expressió d’emocions. Aquestes dinàmiques també proporcionen un espai de discussió en què es facilita la comprensió mútua, creant un ambient de suport on es poden compartir vivències i aprendre de les experiències dels altres.

4. Recursos:

Els propis de la sala de psicomotricitat, aparell de música, coixins, joc del Bingo d’emocions i dòmino d’expressions.

5. Avaluació:

Aquesta sessió, que combina psicomotricitat i treball emocional, ofereix l’oportunitat de connectar-se amb les seves emocions i amb les dels altres d’una manera conscient i respectuosa. Mitjançant activitats com el llançament de sons en grup i els jocs d’identificació d’emocions, es fomenta l’atenció plena i el desenvolupament d’una millor comprensió de les pròpies experiències emocionals. Aquestes pràctiques no només milloren la consciència emocional, sinó que també ajuden els participants a establir una comunicació més oberta i empàtica amb ells mateixos i amb els altres.

6. Observacions:

Avui hem viscut com en la dinàmica del cercle de sons s’ha creat molta connexió entre els membres del grup, cada cop semblen més cohesionats i es percep més el sentiment de pertinença. L’escolta activa i la comprensió de les pròpies emocions, també fomenta l’empatia i la reflexió personal. Com destaca Bisquerra (2007) el desenvolupament de les competències emocionals constitueix l’objectiu principal de l’educació emocional i la seva adquisició promou el benestar personal i social i una millor implicació en els reptes que planteja la vida. Les propostes realitzades afavoreixen el desenvolupament de la competència emocional.

També cal destacar la importància de no jutjar, ja que és fonamental per aconseguir que els joves comparteixen els seus sentiments i pensaments sense por de ser jutjats.

Estic molt contenta amb els resultats de les diferents sessions que hem portat a terme fins ara.

–              Bisquerra, R i Pérez, N. (2007). Las competencias emocionales. Educación XXI, 10, Extret de:

http://www.ub.edu/grop/catala/wp- content/uploads/2014/03/Las-competencias-emocionales.pdf

Bona nit!

Passo  a descriure-us la vuitena i última sessió individual amb la B. Les sensacions d’avui han estat força diverses per part meva, perquè la tristesa d’acabar aquesta etapa m’ha emplenat avui el cos.  A continuació, us ho explico tot!

Descripció de la sessió

La sessió de tancament està dissenyada per celebrar els progressos i consolidar els aprenentatges. L’alumna ha de reconèixer tot allò que ha après i s’emporta un record d’aquestes darreres setmanes.

Objectius

-O.G. 2: Reduir la freqüència i intensitat de les conductes disruptives a través d’un treball sistemàtic en la identificació, comprensió i gestió de les emocions, promovent un entorn de respecte, autocontrol i convivència positiva.

-O.E.2.3. Avaluar l’impacte de les sessions en el comportament de l’alumna, mitjançant una revisió continuada de les millores en la gestió emocional i la disminució de les conductes disruptives al llarg de les sessions.

Reflexió personal

Avui s’ha tancat amb emoció i tristesa l’etapa de les sessions individualitzades amb la nena B, que han estat màgiques i enriquidores. Després d’emplenar el diari, s’ha verbalitzat la tristesa per la fi de les sessions, moment en què la nena ha reaccionat amb afecte, tranquil·litzant l’adult i oferint una abraçada dolça que ha fet aflorar emocions compartides. La primera activitat ha estat jugar al joc de les emocions. La nena ha participat amb entusiasme, mostrant una gran predisposició i reflexionant sobre les emocions i situacions plantejades en el joc. Tot i començar amb una mentalitat competitiva, ha entès la importància de comunicar com ens sentim i ha entès que no tots reaccionem igual davant d’un mateix estímul. Proposta de millora: incloure més jugadors per fomentar un treball més grupal. La segona activitat ha consistit en preparar un pot de la calma, després d’explicar la seva funció i mostrar un vídeo sobre el procés de fabricació. La nena ha treballat amb molta autonomia i entusiasme. Proposta de millora: utilitzar aigua més calenta i colorant. Finalment, s’ha agraït a la nena la seva implicació, destacant tot el que s’ha après d’ella i reforçant la importància d’aplicar les eines treballades, com el “Semàfor de la calma” i les tècniques de respiració. La sessió ha conclòs amb una forta abraçada i molta efusivitat.

Evidències

Com sempre, us deixo el recull d’imatges de la sessió!

Avaluació

Els dos instruments avaluatius utilitzats en aquesta sessió són: el diari emocional i la graella d’observació. A continuació s’adjunta l’arxiu de la graella d’observació. El diari emocional ha estat avui el seu darrer dia d’ús. Es farà una publicació en la qual es pugui veure el progrés.

Bona nit! Passo a descriure-us la penúltima sessió

Descripció de la sessió

Aquesta sessió revisa les habilitats emocionals adquirides, amb l’objectiu que l’alumna identifiqui la seva progressió i les tècniques que li han estat útils.

Objectius

-O.G. 2: Reduir la freqüència i intensitat de les conductes disruptives a través d’un treball sistemàtic en la identificació, comprensió i gestió de les emocions, promovent un entorn de respecte, autocontrol i convivència positiva.

-O. E.2.3. Avaluar l’impacte de les sessions en el comportament de l’alumna, mitjançant una revisió continuada de les millores en la gestió emocional i la disminució de les conductes disruptives al llarg de les sessions.

Reflexió personal

Durant aquesta setena sessió, s’ha prioritzat atendre la necessitat emocional de la nena arran de l’absència del seu tutor, que està de baixa. La nena ha expressat tristesa en veure la substitució i ha manifestat trobar a faltar al seu tutor dient “Quiero a M*” mentre plorava. S’ha decidit parlar amb ella . Durant la conversa, se li ha explicat que el retorn del tutor és incert, però s’ha encoratjat a intentar reprendre la normalitat durant els últims dies del curs. En revisar el diari, s’ha detectat que la part d’aula no s’ha completat recentment, fet que no s’ha considerat problemàtic. Quan se li ha preguntat sobre les seves emocions, la nena ha indicat sentir-se “muy triste”, però abans d’iniciar la sessió ha dit que ara se sentia “contenta”.

En la primera activitat, es va treballar la reflexió de la nena sobre la seva participació en l’ús del diari emocional, emplenant una checklist i un qüestionari. Es van revisar les pàgines del diari prèviament, i la nena verbalitzava el que veia. El qüestionari va requerir lectura i contextualització de les preguntes, amb respostes sinceres però amb dificultats en la mida del text. La checklist va ser més fluida, tot i haver d’explicar les frases i utilitzar una fotocòpia en lloc del dossier. En parlar de tècniques per trobar calma, la nena va aplicar exercicis de respiració. Es va ajornar l’emplenament de la rúbrica per iniciar la segona activitat.En la segona activitat, la nena va gaudir molt fent la roda de les emocions, relacionant cada emoció amb un color i inspirant-se en la pel·lícula Inside Out. Tot i tenir un model al dossier, va pintar-la segons la seva creativitat, integrant colors dels personatges de la pel·lícula. Aquesta connexió espontània va aportar la idea de fer un cinefòrum en futures sessions. Durant l’activitat, es va aprofitar per valorar el diari emocional, amb un resultat molt positiu.

En finalitzar, es va emplenar la darrera part del diari. Finalment, se li va avançar que l’última sessió seria una tarda especial, fet que la va alegrar molt abans de tornar a classe.

Evidències

Us deixo el recull d’imatges.

Avaluació

Els instruments avaluatius utilitzats en aquesta sessió són cinc:la graella d’observació, el diari emocional,,la checklist de l’alumna per avaluar el diari , el qüestionari de l’alumna per avaluar el diari i la rúbrica d’avaluació per avaluar el diari . A continuació s’adjunten els diferents arxius dels tres darrers instruments anomenats anteriorment.

Observacions personals

Data: 10-12-24

Durada: 2 hores  d’intervenció

Lloc: Loapsi ( centre d’acompanyament terapèutic i educatiu)

Participants: Psicopedagoga, 2 alumnes de practiques i 5 usuaris.

Objectius:

OA1  Posar en pràctica tècniques de relaxació en situacions que provoquin estrès o ansietat.

OA2 Disminuir els conflictes interpersonals mitjançant una comunicació assertiva.

Desenvolupament:

En aquesta segona sessió, posem una música suau i relaxant per tal de fer una pràctica de Mindfulness a través del so. Els joves escolten atentament els diferents elements de la música: els instruments, els ritmes, les melodies i els canvis en l’atmosfera musical. La tasca principal és que siguin conscients de la música, concentrant-se en cada so i deixant de banda qualsevol distracció mental o pensament que pugui sorgir, amb l’objectiu de mantenir-se en el moment present. Aquesta pràctica ajuda a millorar la seva capacitat d’atenció, calma i autoregulació emocional. En general la participació ha estat correcte, han seguit la proposta sense dificultats.

Després de la pràctica de Mindfulness, els joves tenen l’oportunitat de reflexionar sobre les conductes que han tingut en la sala de psicomotricitat, sobretot aquelles que han causat malestar o dificultats en el grup. Aquesta part de la sessió els permet identificar què va provocar certs comportaments, com la manca de control o les reaccions impulsives. Es fomenta un espai de confiança on cada participant pot expressar-se lliurement sobre els seus actes i sobre com es van sentir en aquells moments. Aquesta reflexió no busca culpabilitzar ningú, sinó simplement entendre els seus comportaments per aprendre’n.

A continuació, es convida els joves a crear una carta de compromís on reflexionen sobre les conductes que volen millorar i les solucions que poden adoptar per evitar que es repeteixin. Aquesta carta és una eina de responsabilitat personal: els joves signen el seu compromís a treballar per millorar les seves accions en el futur. Aquesta activitat els permet sentir que tenen el control sobre el seu comportament i que poden influir en el seu canvi a través de l’autoconsciència i l’esforç personal.

Finalment, la sessió es tanca amb un moment de recapitulació i gratitud. Els participants poden compartir com se senten després de la reflexió i el compromís, i el facilitador els agraeix la seva participació activa. Es fa una respiració profunda conjunta per relaxar-se i tancar l’activitat en calma, amb l’objectiu de portar la tranquil·litat i l’aprenentatge a les seves activitats diàries.

En la segona hora, es fa una dinàmica més individualitzada amb M. en la qual ha de llegir unes frases que representen diverses situacions:

Algú et molesta/ Un amic pega a un company de classe / La professora et crida l’atenció per xerrar a la classe / A casa  s’enfaden amb tu / Dones un cop / Et molesta com et parla / T’enfades molt/ Veus a algú plorant/ Veus un animal ferit/ Et deixen un llibre i el perds.

Quan llegeix una frase l’ha d’ubicar a l’apartat de solució que ell faria. S’ofereixen diferents alternatives per triar:

Disculpar-se /Donar una mostra d’afecte / Parlar / Marxar o ignorar-ho / Esperar i tranquil·litzar-me / Dir que et deixin tranquil / Demanar ajuda

Les primeres respostes de M. han sigut més impulsives i poc reflexives però a mida que hem anat parlant de diferents situacions més personals, ha anat empatitzant i ha pogut reflexionar i també intentant cercar una altra solució si cap de les presentades no el convenç.

Recursos:

Els propis de la sala de psicomotricitat, aparell de música, coixins, targetes amb frases.

Avaluació:

D’aquesta sessió destacaria com poc a poc el grup d’adolescents va cercant alternatives en la resolució de conflictes i poc a poc van desenvolupant conductes més empàtiques. Penso que és molt important el paper del referent, en aquest cas de la psicopedagoga del centre sent una guia i donant suport en les necessitats que presenten. En aquesta segona sessió es potencia molt l’autoconsciència ajudant al grup a millorar els seus comportaments i relacions interpersonals.

De cara a la propera sessió, m’agradaria poder parlar amb ells sobre com estan aplicant el que treballem al centre en la seva vida diària. També em proposo continuar creant un ambient segur i de confiança per al diàleg obert adaptat a les necessitats i els progressos del grup.

Observacions:

En la sessió de mindfulness un dels adolescents va verbalitzar que l’altre dia a l’institut va tenir una situació d’estrès i va començar a fer aquesta tècnica però no el temps suficient i no li va funcionar.

En l’activitat de les frases, vaig pensar que podia haver buscat situacions més concretes que acostumin a generar malestar en el M., més adaptades a les seves experiències.

És molt enriquidor compartir amb tot l’equip com han anat les diferents intervencions i d’aquesta posada en comú pensar en nous objectius i materials per properes sessions. Queda clar que  el treball mancomunat durant el procés, seguiment i valoració inclosos, potencia la relació entre els agents implicats (Bolea i Cárcel, 2019) els quals han de mantenir una relació basada en la col·laboració i el treball conjunt.

La col·laboració és clau per poder donar una resposta inclusiva i efectiva als usuaris gràcies a la conversa col·laborativa en la qual, per una banda, es construeix un context compartit i per altra crea nous i diferents punts de vista.

Mantenir un ambient positiu, proper i d’implicació, amb objectius compartits  oferint recursos i formació amb uns mitjans de comunicació regulars ajuda a que la planificació de la resposta educativa per part dels docents i del psicopedagog sigui més eficaç. La reflexió, continua també fora del centre. Penso que un bon professional és aquell que, encara que passi el temps, resta motivat amb la tasca que desenvolupa.

Evidències

Bolea, E [Enric], Carcel, I [Esther]. (2019). Eix 2. Marc de referència psicopedagògic [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya

Bolea, E. Amoros,J. Cuevas, Ch. Herrera, C. Puigardeu, O.Rubio, E. La conversa col·laborativa: escolta, relat i observació en el procés d’assessorament. [Recurs d’aprenentatge]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya

Hola a tothom,

El passat dijous i així com vàrem quedar amb el nostre EAP territorial, vàrem plantejar la formació per a tot l’equip docent. La meva intervenció té com objectiu formar als docents per a la realització dels PI’s, i aconseguir reduir el nombre d’alumnes amb PI, ja que al nostre centre fins enguany encara fèiem PI’s metodològics i curriculars. De manera que hem arribat a tenir 110 PI’s de 500 alumnes que té l’institut. A partir del decret 150 i 175 de la generalitat de Catalunya d’educació inclusiva a tot l’alumnat, durem a terme aquesta reducció distingint aquells que són curriculars i aquells que son metodològics renombrant-los com a “marc”. Els metodològics es caracteritzen per aplicar mesures universals però sense modificar els continguts avaluatius ni de contingut de les assignatures. El primer pas ha estat passar un qüestionari als docents, com una anàlisi de necessitats més extensa de la que vàrem fer amb la directora. Veure quines formacions, opinions i coneixements en general tenen sobre la formulació dels PI’s. Actualment dels 47 docents només han contestat 9 al qüestionari. En el nostre centre hi ha molta resistència envers qui fa els PI’s i com. Els tutors no comprenen que per llei son ells els encarregats de fer els PI’s i aquest nou canvi no els agrada gents, doncs fins el moment qui feia tots els plans individualitzats eren els psicopedagogs del centre. Els tutors no entenen que traient els PI’s metodològics la seva feina es redueix. El següent pas serà recollir tota la informació de la llei d’educació inclusiva, sobretot l’article 21, 25 i 26 del decret 175, on s’especifica tot el referent als plans individualitzats, de manera resumida fer un document visual (canva) com una preformació i que ja puguin anar modificant els PI’s.

La formació presencial amb exemples, que volia fer el nostre EAP territorial s’haurà de posposar fins gener ja que no hi ha dates disponibles. Però tot i així s’informarà amb documents i una guia, a tot l’equip docent de com es procedeix per fer els PI’s i reduir els plans individualitzats que tenim actualment.

El procés d’avaluació de la intervenció serà aquesta reducció i distinció entre els dos tipus de PI’s i MARC.

https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/atencio-educativa-als-alumnes/pla-de-suport-individualitzat-pi/

Bon dia!Us comparteixo la primera sessió.

Descripció de la sessió:

Aquesta sessió treballa, per una banda, la reflexió i la meditació a partir del Mindfudness i, per altra banda, l’autoconeixement  i l’autoestima a partir de diferents propostes.

Objectius:

OA.1 Reflexionar sobre els punts forts i febles i acceptar les equivocacions.

OA.2 Potenciar  la capacitat d’autosuperar-se davant de reptes.

Reflexió personal:

En aquesta primera sessió de Mindfulness, iniciem a una tècnica de relaxació nova, dissenyada per afavorir la meditació, la reflexió i el coneixement personal. Aquesta pràctica se centra en la consciència plena, cosa que permet als participants establir una connexió més profunda amb el seu cos i la seva ment. La predisposició i l’actitud del grup és bona, estan oberts a descobrir una nova experiència.

La sessió comença amb els participants distribuïts per la sala, cadascun adoptant una postura còmoda i relaxada, assegurant-se que el seu cos estigui en una posició que els permeti estar còmodes durant la pràctica. L’objectiu és aconseguir un estat de relaxació profunda, en què la ment pugui alliberar-se de distraccions i començar a centrar-se en el present.

Se’ls convida a observar la seva respiració de manera conscient. Aquesta observació els ajuda a relaxar-se i a tornar l’atenció cap a l’interior. Un cop es troben en aquest estat de concentració, es fa una invitació a reflexionar sobre tres defectes i tres virtuts personals. La idea és reconèixer aquestes característiques de manera oberta i sense judicis, simplement observant-les com a parts integrants de la seva personalitat. L’objectiu és fomentar l’autoacceptació i la consciència de les mateixes qualitats i àrees de millora.

Després de 4 minuts de reflexió en silenci, els participants obren els ulls i comparteixen amb la resta del grup les seves reflexions, compartint les virtuts i defectes que han identificat. Aquesta part de la sessió fomenta l’intercanvi d’experiències i ajuda a crear un ambient de confiança i respecte mutus. Aquesta part s’ha desenvolupat sense cap problema. En algun moment, ha costat mantenir el silenci o la concentració en l’activitat però en general bé.

En la segona part de la sessió, fem un exercici individual amb M. Ha d’escriure tres o quatre aspectes que consideren que molesten de si mateix, debilitats o aquelles característiques que no els agraden de la seva personalitat. Aquest exercici té com a objectiu ajudar a identificar les seves pròpies inseguretats o zones de dificultat, però també a veure-les com una oportunitat de creixement personal.

Un cop ha escrit aquestes debilitats, les  verbalitza. Aquesta és un pas important, ja que permet  externalitzar els pensaments i percepcions, fet que facilita el procés d’acceptació i transformació. El següent pas és intentar transformar aquestes debilitats en aspectes constructius, buscant maneres de millorar-se a partir d’elles, en lloc de veure-les com a limitacions permanents. En aquesta part, el jove s’ha mostrat obert i connectat amb mi a l’hora de compartir els seus sentiments i de reflexionar conjuntament.

A continuació fem una altra activitat, on sobre un paper d’embalar col·locat a la paret de la sala, ha d’escriure aspectes positius sobre la seva pròpia persona. Aquest exercici de “pluja d’idees” permet visualitzar les qualitats personals i reconèixer el propi valor. Després de completar aquest exercici, prenen un temps per reflexionar sobre allò que ha escrit i compartir les seves conclusions . Aquest espai de reflexió permet anar consolidant una visió més equilibrada i positiva de si mateix.

Observacions personals:

Com a reflexió personal vull destacar la importància de crear un vincle afectiu amb els joves, de fer que se sentin segurs i còmodes amb les intervencions. Veig que cada usuari és important i es demostra en petits detalls com l’afecte i l’atenció que els hi mostren, el vincle amb les famílies, l’atenció personalitzada i molts altres aspectes.

També destaco la reflexió dels processos abans, durant i després de cada sessió. Aquesta reflexió compartida demostra la motivació dels professionals envers la tasca que desenvolupen i l’interès per aprofitar al màxim les intervencions. Al centre el treball es fa en equip en un ambient de diàleg, participatiu i col·laboratiu on totes les aportacions són valorades.

Evidències:

Us deixo un mostra de com preparem l’espai per fer Mindfulness i a continuació desenvolupar la sessió de psicomotricitat.

Seguim!!

Bona tarda-nit! Us vaig a descriure la sisena sessió

Descripció de la sessió

En aquesta sessió es treballa el control de la impulsivitat, ensenyant a l’alumna a fer pauses abans de reaccionar en situacions emocionalment intenses.

Objectius

-O.G. 2: Reduir la freqüència i intensitat de les conductes disruptives a través d’un treball sistemàtic en la identificació, comprensió i gestió de les emocions, promovent un entorn de respecte, autocontrol i convivència positiva.
– O.E. 2.2: Promoure la resolució de conflictes de manera positiva i autònoma, ensenyant tècniques de mediació personal que redueixin la recurrència de respostes violentes o impulsives.

Reflexió personal

En aquesta sessió, s’han treballat les emocions i la impulsivitat a través de dues activitats. Primer, la lectura del conte Tinc un volcà ha permès reflexionar sobre la ràbia, identificant situacions que la fan sentir així i com gestionar-les. La nena es va sentir identificada amb la protagonista i va aplicar tècniques de respiració que coneixia.  Tot i que ella mateixa verbalitza que no sempre les fa servir. Després, va construir un volcà amb plastilina, representant les seves emocions i parlant sobre com evitar que “exploti”. La segona activitat es va fer a l’aula de psicomotricitat, realitzant tres jocs per treballar el control del moviment i la impulsivitat. Tot i ser una activitat individual, la nena va gaudir molt, especialment en el joc de les estàtues amb música, que la va ajudar a entendre la importància de la calma i la paciència. Ha estat una sessió en la qual ella ha gaudit molt i s’ha mostrat com sempre molt participativa i entusiasmada.

Evidències

Com a  cada sessió, us deixo el recull d’imatges.

Avaluació

Els dos instruments avaluatius utilitzats en aquesta sessió són novament: el diari emocional i la graella d’observació. A continuació s’adjunta l’arxiu de la graella d’observació.

Observacions personals

Hola de nou! Us passo a descriure aquesta cinquena sessió. Les sensacions d’avui han estat força diverses, perquè no he pogut desenvolupar una part de la sessió programada.  A continuació, us ho explico tot!

Descripció de la sessió

Aquesta sessió se centra a proporcionar eines per resoldre conflictes amb assertivitat, ajudant l’alumna a comunicar-se de manera positiva i a gestionar els desacords.

Objectius

-O.G. 2: Reduir la freqüència i intensitat de les conductes disruptives a través d’un treball sistemàtic en la identificació, comprensió i gestió de les emocions, promovent un entorn de respecte, autocontrol i convivència positiva.
– O.E. 2.2: Promoure la resolució de conflictes de manera positiva i autònoma, ensenyant tècniques de mediació personal que redueixin la recurrència de respostes violentes o impulsives.

Reflexió personal

La cinquena sessió va començar amb la nena, B., molt contenta i amb predisposició a treballar. Durant el moment diari, es va mostrar autònoma, però va verbalitzar “Abuelo muerto”. Va ser necessari parlar amb el tutor i vaig descobrir que el dia 20 de desembre li feien una missa en record al pare de la seva mare, el qual fa més de 20 anys que va morir. He pensat que això també pot ser una dificultat amb la qual es trobi: el treball de la mort i el dol amb l’alumnat amb síndrome de Down.

A la primera activitat, va mostrar gran interès, classificant pictogrames sense dificultats i verbalitzant experiències personals relacionades amb les imatges. Això demostra la seva consciència sobre les accions i emocions pròpies. Li va agradar molt també el moment “enganxines” tot i que com a proposta de millora caldria fer-ho sense adhesius perquè si l’enganxes, ja no el pots treure i no pots aprofitar novament el material. Però, quan tocava començar la segona activitat, va mostrar un canvi brusc de conducta, amb ràbia i rebuig a participar. Davant aquesta situació, se li va donar espai per relaxar-se i gestionar les emocions, oferint-li suport emocional i utilitzant tècniques de respiració que ja coneixia. Això la va ajudar a calmar-se i a expressar el malestar per la idea de la pèrdua del seu avi. El tutor m’havia comentat que feia dies que verbalitzava “Mi abuelo se ha muerto”, però que ho feia en el moment que se li demanava que reconduís la conducta o quan havia fet alguna cosa malament. Vaig veure que la segona activitat no seria possible fer-la i vaig haver d’improvitzar. Finalment, amb música relaxant, vam  fer una lectura del llibre El fil invisible, que la va ajudar a entendre els vincles afectius. La sessió va acabar amb l’elaboració del diari i el retorn a classe, després d’una experiència emocionalment intensa.

Evidències

Com sempre, us deixo el recull d’imatges de la sessió!

Avaluació

Els dos instruments avaluatius utilitzats en aquesta sessió són novament: el diari emocional i la graella d’observació. A continuació s’adjunta l’arxiu de la graella d’observació.

Observacions personals

Bona nit! Ens trobem a l’equador de la implementació del pla d’intervenció. Avui estic també especialment contenta sobre com ha desenvolupat la sessió la B. Passo a explicar-vos una mica aquesta quarta sessió.

Descripció de la sessió

Aquesta sessió treballa l’empatia, ajudant l’alumna a comprendre com les seves accions afecten els altres i a reflexionar sobre les conseqüències emocionals de les conductes.

Objectius

-O.G. 2: Reduir la freqüència i intensitat de les conductes disruptives a través d’un treball sistemàtic en la identificació, comprensió i gestió de les emocions, promovent un entorn de respecte, autocontrol i convivència positiva.
-O.E. 2.1: Augmentar la consciència sobre les conseqüències de les conductes disruptives, treballant l’empatia i el reconeixement de com afecten les emocions i el comportament.

Reflexió personal

Avui hem realitzat la segona sessió amb molt bons resultats, destacant la predisposició i actitud positiva de la nena. Estava emocionada i esperant-me amb el seu diari, mostrant una actitud entusiasta i oberta des de l’inici. La primera activitat s’ha desenvolupat sense cap problema, i la nena ha gaudit especialment de mirar-se al mirall i representar emocions. Hem acabat introduint una dinàmica en la qual ella seleccionava una cara amb una emoció, la representava al mirall i jo havia de deduir en quin context es podria donar. Ha estat un moment molt enriquidor i significatiu, ja que ha mostrat una gran capacitat d’empatia, especialment amb emocions “negatives” com la por, la tristesa i la ràbia. No obstant això, s’ha detectat que necessita més treball per identificar i gestionar l’enveja, probablement perquè no s’associa tan directament a una expressió facial específica, fet que li dificulta el reconeixement.La segona activitat també s’ha desenvolupat amb molta fluïdesa. La nena estava emocionada per descobrir el contingut de la caixa i per llegir el llibre, fet que va generar un entorn molt comunicatiu i reflexiu. Va classificar les boletes dins dels pots d’emocions amb una explicació clara i raonada per a cada emoció. Va interactuar molt amb el conte, fins i tot explicant-lo al monstre de la caixa. Aquesta activitat va ser especialment reveladora, ja que va mostrar com associa situacions i persones concretes amb cada emoció. També va demostrar molt afecte i un alt nivell de reflexió quan identificava persones o situacions específiques amb els pots d’emocions. La sessió d’avui ha estat molt significativa. La nena s’ha mostrat especialment oberta, verbalitzant i compartint emocions profundes i reflexions personals. Ha demostrat una alta capacitat d’empatia, comprensió emocional i identificació dels seus sentiments, encara que cal continuar treballant en aspectes com l’enveja i la gestió d’emocions intenses. Ha estat una sessió enriquidora i profitosa, tant per la seva obertura com per la seva capacitat de reflexió i d’aplicar aprenentatges de sessions prèvies.

Per tancar aquest espai de reflexió, avui vull relacionar sobre el procés de redacció i disseny del pla d’intervenció. És evident que per haver elaborat aquest pla, he d’agrair a dues assignatures: Intervenció de la pràctica educativa i Avaluació i intervenció psicopedagògica. En aquestes dues assignatures he pogut veure la gran importància de conèixer bé el context i de tenir sempre present a l’alumnat quan es va a fer un procés d’avaluació psicopedagògica. En el món de la psicopedagogia i en aquest cas, conèixer el context de l’alumna és fonamental per entendre les seves necessitats, inquietuds i potencialitats. El context, que inclou la seva família, l’entorn escolar i les seves experiències personals, ofereix claus imprescindibles per dissenyar intervencions significatives i adaptades. Paral·lelament, el vincle emocional amb l’alumna esdevé el pont que permet establir una relació de confiança, on aquest se senti segur per expressar-se i créixer. Un vincle sòlid no només facilita l’aprenentatge, sinó que empodera a la B. a reconèixer les seves emocions i gestionar-les. En aquest procés, la psicopedagogia no només acompanya, sinó que transforma: escolta amb empatia, actua amb compassió i crea espais en els quals ella pot brillar en tota la seva autenticitat.

Evidències

Com sempre, us deixo el recull d’imatges de la sessió!

Avaluació

Els dos instruments avaluatius utilitzats en aquesta sessió són novament: el diari emocional i la graella d’observació. A continuació s’adjunta l’arxiu de la graella d’observació.

Observacions personals

Ens trobem a la meitat del pla d’intervenció i també estic més a prop del final de les pràctiques… No em vull posar nostàlgica ja, però em sento molt realitzada i contenta del treball que estic fent amb la B., perquè veig que està molt conenta i que mostra una actitud millor en certs moments del dia.