Bon dia a tothom!

Amb aquesta entrada concloc el període de pràctiques al Col·legi El Carme de Tarragona, una experiència que ha estat clau en el meu desenvolupament professional i personal com a psicopedagoga. És cert que les pràctiques les vaig acabar el dia 18 de desembre, però he volgut deixar uns dies per tal de fer una bona reflexió. Aquest trajecte m’ha permès posar en pràctica els coneixements adquirits durant els semestres anteriors i comprendre de manera profunda com aquests principis s’integren en el dia a dia d’un entorn educatiu. Concloure aquests mesos de pràctiques suposa molt més que posar fi a una etapa formativa. És una oportunitat per reflexionar sobre un trajecte que m’ha transformat profundament, no només com a futura psicopedagoga, sinó també com a persona. Aquestes pràctiques han estat un espai privilegiat on teoria i pràctica s’han trobat, cosa que em permet integrar coneixements acadèmics amb les exigències reals de l’entorn educatiu.

A continuació, faig una descripció d’aquells aspectes que vull reflexionar.

L’anàlisi de necessitats: una pràctica imprescindible
El procés de detecció i anàlisi de necessitats del centre educatiu també va ser una etapa clau. Aquest exercici va requerir la combinació d’eines quantitatives i qualitatives per identificar les àrees que requerien intervenció, i va posar de manifest la importància de basar les decisions pedagògiques en un diagnòstic rigorós. Aquest enfocament analític m’ha ajudat a comprendre la transcendència d’una planificació estratègica que respongui a les necessitats reals de l’alumnat i de l’escola. Tot i ser l’escola en la qual fa quatre anys que treballo, he pogut conèixer molt més la realitat i les necessitats existents.  Per tant, em va permetre veure la importància de fonamentar qualsevol acció educativa en un diagnòstic acurat. Sense una anàlisi prèvia rigorosa, es corre el risc de plantejar estratègies que no responen a les necessitats reals de l’alumnat o del centre. Aquesta experiència m’ha ensenyat a valorar el rigor metodològic com una eina imprescindible per dissenyar accions pedagògiques efectives i sostenibles.

Un enfocament integral en l’acompanyament de l’alumnat
Una de les grans lliçons que m’emporto d’aquest període és la importància de l’acompanyament integral de l’alumnat. Aquesta visió holística implica anar més enllà de les necessitats acadèmiques per atendre també les dimensions emocionals, socials i personals. Durant les pràctiques, he pogut observar com un suport adequat pot marcar una diferència significativa en el desenvolupament integral de l’estudiant. Una de les fites més significatives d’aquest període ha estat la implementació del programa “Un viatge ple d’emocions”, que em va brindar l’oportunitat d’acompanyar no només l’alumna amb qui treballava específicament, sinó fer una intervenció amb tot el grup classe. Aquesta experiència va posar en evidència la importància de l’educació emocional com a eina per al desenvolupament integral de l’alumnat, i va demostrar com un enfocament inclusiu i participatiu pot generar espais de creixement col·lectiu i individual. Vaig tenir l’oportunitat d’observar com l’educació emocional ajuda a construir un entorn més inclusiu i segur. Això em reafirma en la necessitat d’integrar aquests aspectes en qualsevol acció pedagògica. Dissenyar, implementar i avaluar un projecte des de zero ha estat una experiència molt gratificant.

La importància de l’acompanyament professional: el treball compartit i la comunicació
Al llarg de les pràctiques, el suport i l’acompanyament rebut per part dels professionals del centre han estat determinants. La seva orientació, tant a escala tècnica com humana, m’ha proporcionat una base sòlida sobre la qual construir les meves pròpies competències. Destaco especialment l’acompanyament fet pel tutor de pràctiques i també el tutor de l’alumna. A més, també vull agrair a la referent de l’EAP per la seva participació i col·laboració en resoldre qualsevol dubte o qüestió que he tingut.  Aquesta experiència m’ha servit per entendre la importància de treballar en equip en l’àmbit educatiu. Aquest suport ha reforçat la meva convicció sobre la necessitat d’una comunicació efectiva entre tots els agents educatius per assolir objectius compartits. El diàleg constant amb altres professionals ha estat una font de creixement i aprenentatge, i m’ha permès reflexionar sobre la meva pròpia pràctica. Aquest treball col·laboratiu també m’ha fet valorar la importància d’una comunicació clara i efectiva entre tots els agents educatius per garantir el benestar i l’èxit de l’alumnat.

Un viatge de creixement personal
A més de l’aprenentatge tècnic i professional, aquest període de pràctiques ha estat una oportunitat de creixement personal profund. He après a reconèixer les meves fortaleses i les àrees que necessiten millora, i he desenvolupat habilitats com l’empatia, la paciència i la capacitat d’adaptació. Les situacions que he afrontat durant aquest temps m’han ensenyat la importància de l’escolta activa, no només per entendre millor les necessitats de l’alumnat, sinó també per establir relacions de confiança amb els equips docents i les famílies. Aquesta capacitat d’escoltar i reflexionar m’ha permès prendre decisions pedagògiques més informades i efectives. Des del punt de vista personal, aquest període de pràctiques ha estat un espai de creixement i introspecció. Destaco novament la importància de la reflexió crítica en la presa de decisions pedagògiques. Això m’ha permès consolidar una visió més crítica i reflexiva sobre el meu rol com a psicopedagoga i reconèixer el valor de l’aprenentatge permanent en el meu desenvolupament professional. També m’ha permès valorar-me més i confiar molt més en les meves capacitats, un procés de canvi que ja fa uns anys que estic intentant aconseguir.

La connexió entre teoria i pràctica
Una altra experiència enriquidora d’aquests mesos ha estat la possibilitat de posar en pràctica els coneixements adquirits durant les assignatures del meu programa d’estudis. Conceptes que fins ara havien estat essencialment teòrics han pres forma en situacions reals, i això em permet entendre millor la seva aplicabilitat i limitacions. Aquesta connexió entre teoria i pràctica ha consolidat la meva comprensió de la psicopedagogia com a disciplina essencial per a l’educació inclusiva i humanista. He pogut comprovar que la psicopedagogia no només acompanya, sinó que transforma, oferint eines per superar barreres i potenciar les capacitats de tot l’alumnat.

Mirant cap al futur
Aquest període de pràctiques no és només un final, sinó també un nou començament. Ha estat una etapa de descobriment, aprenentatge i reafirmació de la meva vocació com a psicopedagoga, una experiència que m’ha transformat profundament tant en l’àmbit professional com personal. Em sento profundament agraïda per les experiències viscudes i per l’acompanyament rebut. Cada interacció amb l’alumnat, els professionals del centre i el tutor de pràctiques ha estat una oportunitat d’aprenentatge significatiu, d’explorar noves perspectives i d’enriquir la meva manera de concebre l’educació. Durant aquest període, he tingut l’oportunitat de comprendre la importància d’una educació que situï l’alumnat al centre del procés. Un acompanyament integral, que atengui les necessitats acadèmiques, emocionals, socials i personals de cada individu. Tenir-ho present i aplicar-ho és fonamental per afavorir el seu creixement i el seu benestar. Aquesta visió holística de l’educació m’ha reafirmat en la meva creença que cada infant té un potencial únic que cal valorar i potenciar. En definitiva, aquest període m’ha proporcionat les eines, la motivació i el compromís necessari per seguir treballant per una educació inclusiva, transformadora i adaptada a les necessitats de cada alumne. Afronto el futur amb il·lusió i determinació, amb la convicció que l’educació és una eina poderosa per transformar el món, i que la psicopedagogia hi juga un paper essencial. Amb un profund sentiment de gratitud, tanco aquesta etapa amb el compromís ferm de continuar creixent, aprenent i contribuint a construir un sistema educatiu que afavoreixi el desenvolupament integral de l’alumnat i promogui una societat més equitativa i humana.

Gràcies a totes les persones que han fet possible aquest viatge, aquest és només el principi d’un compromís que continuo amb il·lusió i responsabilitat!

Títol: Treballem de quina manera parlem a la resta 

Participants: 31 alumnes 

Temporalització: 60 minuts 

Material: Papers de colors vermell i verd, grapes, bolígrafs, cadires 

Objectius: Analitzar com parlem a la resta de companys, Respectar i valorar als altres, treballar la comunicació positiva, crear un clima adequat a l’aula. 

Activitat: En sessions anteriors amb la tutora del grup de 2n vam parlar amb els alumnes de les paraules que s’escoltaven a l’aula entre ells, insults, menyspreus o paraules desagradables que podrien ferir la sensibilitat dels altres. Rere escoltar en diverses ocasions de part dels docents que hi ha aquest tipus de comunicació a les aules, dediquem la tutoria per treballar aquest aspecte i poder millorar el clima a l’aula. 

Primer de tot es va fer anotar en un paper totes aquelles paraules que es deien entre ells o que havien rebut algun cop. Després d’anotar-ho, la tutora i jo ho vam recollir i llegir en veu alta totes aquelles paraules que es deien. En comentar-ho vam preguntar com se sentien en dir-ho i sembla que hi havia un consens en el fet que és una manera de complicitat entre els grups, quan es fan entre ells, però que si es rep des d’algú que no tenen confiança o de fora del grup, sí que ho reben amb més agressivitat o com una ofensa. Rere aquestes afirmacions vam pensar que n’hi ha un a falta de consistència emocional o empatia per entendre l’impacte que tenen aquestes paraules en els altres. Per tant, aquest cop acomplim una activitat a l’aula per reconduir i redirigir el grup amb punts forts als companys. 

L’activitat consisteix a posar a tots els alumnes en cercle amb cadires sense les taules i repartir dos papers de colors vermell i verd, ja que l’època en la qual s’havia fet l’activitat era Nadal. En aquests papers havien d’afegir dues afirmacions positives d’algú de la classe, alguna cosa que els agradés d’ells, alguna virtut, o fins i tot un desig per la classe. Quan tothom va anotar les dues afirmacions es van recollir de manera anònima i un dels alumnes ho va anant llegint en veu alta mentre els altres escoltaven i es miraven els uns als altres. També altres dos companys anaven fent una cadena amb aquestes afirmacions que es penjarien a la classe amb totes les seves afirmacions. La proposta és complir l’activitat en cada època de l’any amb els colors de la temporada i anar decorant la classe amb frases positives dels alumnes de l’aula. Així doncs, en acomplir aquesta activitat que va fomentar la cohesió i la comunicació positiva entre els alumnes,  treballant per fomentar un llenguatge més adequat i fent escolta activa dels altres.  

En el document de Cueva,  Hernández i Regalado, (2021) treballa l’assertivitat i la importància d’aquesta. L’assertivitat és la capacitat de comunicar-se de manera clara, directa i respectuosa, expressant els mateixos pensaments i necessitats tenir en compte els dels altres. En el context escolar, l’assertivitat és fonamental. Quan els estudiants utilitzen un estil de comunicació assertiu, poden expressar-se amb seguretat i respecte, resolent conflictes de manera constructiva i evitant malentesos. A més, l’assertivitat fomenta un clima de respecte i confiança, on els alumnes se senten escoltats i valorats. Això millora la dinàmica de grup. Per tant, treballar-ho en el grup serà fonamental per poder complir els objectius establerts de millorar el clima a les aules. 

Cueva, M, Hernández, Y., i Regalado, Ó. (2021). Comunicación asertiva en el contexto educativo: revisión sistemática. Boletín Redipe, 10(4), 315-334.

Bon vespre, companys i companyes,

Em sap greu no haver pogut comparèixer. Així i tot, tenia les entrades al meu quadern i ara aniré adjuntant-les al Folio.

Primer de tot, aquí podreu trobar tota la documentació que parlo o menciono: https://drive.google.com/drive/folders/122K84ajazYutzTtbF81otnVv4Bry4gzR?usp=drive_link 

La primera entrada que voldria parlar és sobre els primers dies de la primera setmana de pràctiques (23 i 24 d’octubre). Com haureu pogut veure anteriorment en les anteriors entrades, les pràctiques porten el títol de “BARRERES LINGÜÍSTIQUES FAMILIARS I EDUCATIVES”, la qual implica dos tipus d’intervencions: la primera una observació i valoració de seguiment a un infant amb necessitats educatives a partir d’un screening, principalment, i altres eines que disposi, i la segona l’organització de tres tallers diferents destinada a tots els contextos possibles de famílies per a apropar-les al context escolar.

La meva primera jornada a l’escola infantil (a Vilafranca de Bonany, Mallorca) on realitzaré la meva intervenció ha estat una experiència profundament transformadora, tant a escala personal com professional. Entrar en aquest espai, ple de vida, moviment i colors, em va fer reflexionar sobre com la psicopedagogia pot ser la clau per a connectar el desenvolupament individual amb les dinàmiques col·lectives. Aquesta escola, dedicada a infants de 0 a 3 anys, no és només un lloc on els petits passen els seus dies; és un espai d’aprenentatge continu i acuradament dissenyat per a atendre les necessitats úniques de cada infant.

L’escola s’organitza en petits grups, amb àrees diferenciades per al joc lliure, l’exploració sensorial i les rutines grupals. Cada racó sembla pensat per a oferir oportunitats d’aprenentatge a través del joc, alguna cosa que reafirma la meva creença en la importància d’un enfocament constructivista en l’educació inicial. No obstant això, el que realment em va captivar no van ser els recursos materials, sinó la sensibilitat de l’equip educatiu per a acompanyar a cada nen en el seu procés.

En observar la dinàmica de les educadores, vaig poder percebre com la paciència, l’empatia i el coneixement pedagògic s’entrellacen per a crear un entorn segur i enriquidor. Vaig pensar el molt que queda per aprendre, no sols des dels textos teòrics, sinó també des de la pràctica quotidiana dels qui fa anys que treballen amb nens petits.

Durant aquests dos primers dies vaig tenir el meu primer contacte amb un dels dos infants que serà el focus de la meva intervenció, ja que l’altre infant (L.) no va venir a l’escola perquè era de viatge. L’infant H. té dos anys i mig, i segons les educadores, presenta unes certes dificultats relacionades amb l’atenció sostinguda i la interacció social, entre altres aspectes que no van mencionar. No obstant això, el que més va cridar la meva atenció va ser la seva mirada curiosa i la seva fascinació pels objectes manipulatius.

Durant el joc lliure, vaig observar com buscava explorar materials sensorials, com a blocs i pilotes de textures, però mostrava una certa resistència quan es tractava de participar en activitats grupals, com l’assemblea. Copia les accions sense saber l’acció conseqüent.

El meu objectiu principal en aquesta intervenció serà observar i comprendre. Partint d’una sèrie d’ítems prèviament definits, analitzaré el seu desenvolupament motriu, cognitiu, social i emocional, entre altres que suposa realitzar un screening de 0  3 anys.

Durant l’assemblea, les educadores van utilitzar targetes visuals per a guiar les rutines. Vaig observar com l’infant no mirava les imatges amb atenció i no s’animava a participar verbalment. No obstant això, quan va començar una cançó amb gestos, el seu rostre va canviar completament: es va il·luminar, va somriure i va tractar d’imitar els moviments dels seus companys/es. Crec que un bon punt de partida serà treballar amb cançons i gestos com a pont cap a la seva participació activa, respectant sempre el seu ritme i preferències.

Aquests dos primers dies no sols em va permetre conèixer l’escola, l’infant i la família, sinó que també em va portar a reflexionar sobre el meu propi rol. Ser psicopedagoga no és només avaluar i proposar estratègies; és aprendre a escoltar, observar i adaptar-se. En un món que sembla precipitat per etiquetar i classificar, la psicopedagogia ens recorda que cada nen té un ritme, una narrativa i una capacitat d’aprenentatge que mereixen ser respectades i potenciades.

En aquesta primera jornada, també vaig enfrontar alguns reptes. El temps d’observació va ser limitat i vaig sentir que a penes vaig començar a entendre les dinàmiques del grup. Encara estic aprenent a trobar l’equilibri entre observar de manera activa sense intervenir massa en les rutines naturals de l’aula. No obstant això, estic agraïda per la disposició de l’equip docent i la tutora de pràctiques que em va permetre preguntar i reflexionar sobre el que vaig observar.

• Bronfenbrenner, U. (1979). The Ecology of Human Development.
• Vygotsky, L. (1978). Mind in Society: The Development of Higher Psychological Processes.

Actualment, les escoles d’educació especial s’enfronten al repte de la realitat de l’educació inclusiva, més viu que mai.

Els dies de pràctiques a l’escola l’Estel oferint una visió pedagògica, i també gràcies a l’excel·lent tasca dels/les educadors/es del centre, m’han permès detectar que el perfil d’alumnat que actualment hi ha a l’Estel ha anat canviant al llarg dels anys, especialment arran de la publicació del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, on es marca com a objectiu fonamental garantir que tots els centres educatius sostinguts amb fons públics del Servei d’Educació de Catalunya siguin inclusius. De fet, de Vicente també ho explicita: “Al llarg dels darrers anys el model d’atenció a la diversitat ha anat transformant-se. Des dels seus inics en la LOGSE, s’ha passat des d’un enfocament centrat en la integració de l’alumnat amb necessitats educatives especials que dota de recursos especials per a atendre les seves necessitats al marge de les de la resta de l’alumnat, a un enfocament que amplia el concepte de diversitat a tot l’alumnat i que contempla el procés d’ensenyament com la capacitat per a ajudar a aprendre a tot l’alumnat.” (2022, p.2).

El diàleg pedagògic que mantinc permanentment amb els/les professionals del centre així ho confirma. El fet que cada vegada hi hagi més recursos (mai suficients) per a l’atenció de la diversitat i la inclusivitat implica que hi hagi més cabuda d’alumnat amb neurodivergència i/o diversitat funcional en els centres educatius d’educació convencional. Aquest fet té la conseqüència directa que les escoles d’educació especial, on fa dècades hi accedien alumnat amb perfil de diferents graus de diversitat funcional, actualment el nivell de dependència i/o grau de discapacitat d’aquests és més elevat.

Per tant, tant l’orientació psicopedagògica, com el perfil de professionals, passant també pel currículum o objectius pedagògics estan en constant canvi i adaptació a la realitat actual.

Aquí s’obre un nou debat on les implicacions pràctiques són diverses: formació contínua i especialitzada als professionals, elaboració d’estratègies personalitzades, necessitat de suport emocional i psicològic, adequació d’infraestructures, col·laboració estreta amb recursos externs, etc.

Bibliografia

de Vicente Abad, J. (2022). L’acompanyament a l’alumnat amb necessitats educatives especials a l’educació secundària. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, (57), 78-93.

Generalitat de Catalunya. (2017). Decret 150/2017, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el reglament del règim jurídic de control intern en les entitats del sector públic local de Catalunya. Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 7464. https://portaldogc.gencat.cat/

• Elaboració i implementació de les autoinstruccions 
• El primer pas per elaborar el treball d’intervenció del pràcticum a l’institut-escola Virolet, és elaborar les autoinstruccions que han sigut prèviament corregides per l’equip d’orientació de l’institut per tal de perfeccionar el llenguatge, el tipus de font i assegurar-se que el missatge sigui entenedor i, per tant, útil en el projecte que volen implementar a les aules. Es van fer uns canvis en el format i també en algunes paraules com ara: ‘’Si acabo pregunto que he de fer’’ en comptes de ‘’pregunto que he de fer’’ per no crear a ningú insatisfacció o angoixa per si no acaba. També canvis com ‘’intento resoldre el problema’’ en comptes de ‘’resolc el problema’’. O bé introduir números per enumerar la seqüència de les autoinstruccions. En una en concret no es realitza aquesta seqüència i, per tant, no és necessari la incorporació de número. Després d’aquests canvis realitzats amb l’equip d’orientació educativa que consta de tres persones i la meva revisió personal de millores que vam parlar efectuar, continuo amb el plantejament de la implantació del projecte.

En segon lloc, vaig imprimir en dina 1 les 5 autoinstruccions per les quatre classes de primer i segon, és a dir, un total de 20 còpies en mida gran amb la intenció de  penjar-les a les aules a escala de recurs universal. Aquestes autoinstruccions es van plastificar. A més, també es va realitzar en dina 6 unes petites còpies de les autoinstruccions en paquets de 5 unides per clauers, una quantitat de 30 blocs de 5 autoinstruccions per distribuir als alumnes que tinguin més dificultats o que ho requereixin més, com alumnes amb TDAH o dislèxia o bé quelcom ho necessiti o ho demani als tutors corresponents de cada classe.

Un cop es van realitzar les còpies, es van retallar, plastificar i unir amb un clauer les cinc autoinstruccions, es va donar pas a l’acció a l’aula. Vaig demanar a la tutora que durant la tutoria em deixés uns minuts per explicar als alumnes en què consistien les autoinstruccions als alumnes, quin ús s’havien de fer d’elles i que volia dir una mesura o suport universal. Un cop vaig realitzar l’explicació i vaig dir si algú tenia alguna pregunta, vaig penjar els cartells grans a l’aula i vaig dir que els tutors tenien unes còpies per quelcom ho necessites en petit que ho podien demanar. 

Els alumnes no van realitzar cap pregunta, tenien dubtes en referència amb si allò era per ajudar-los si els traurien als exàmens i li vam explicar que no, que és un recurs que ajuda a saber organitzar-se i seguir uns passos com a recurs que es pot utilitzar en qualsevol moment. 

• L’objectiu de l’activitat és transmetre la importància de les autoinstruccions i donar a conèixer aquesta eina a les classes perquè comencin a fer ús d’elles i veure si tenen un efecte o hi ha satisfacció en la seva utilització. 
• La sensació en impartir l’explicació, és que  tot i que els hi costa molt mantenir l’atenció en una explicació, sent grup molt mogut, considero que van respectar bastant la meva explicació. També van realitzar algunes preguntes que em van ajudar a comprendre si realment estaven entenent en què consistia aquesta mesura i que, per tant, la implementació tindria efecte.
• Material que he utilitzat per elaborar l’explicació als alumnes sobre que són les autoinstruccions són a la bibliografia. Aquest material el va recomanar la meva tutora de pràctiques per l’elaboració de les autoinstruccions i m’ha servit per  entendre que eren les autoinstruccions i com elaborar-les mitjançant el Canva de la millor manera possible tenint en compte en què consisteixen. També el procediment en autoinstruccions que he implicat en concret, és el model cognitiu que consisteix en el fet que jo mateixa realitzi com a model les autoinstruccions en veu alta perquè tothom ho escolti. I expliquem com realitzar-les de manera encoberta llegint-les en veu interna i efectuant-les per integrar tots els passos (Integratek, 2018).
• A les fotos que s’adjunten a baix podem veure com estan els clauers i també els cartells grans penjats a l’aula.

• Bibliografia

SJD Hospital Barcelona. Informe Faros: Aprendizaje y trastornos del neurodesarrollo: Claves del fracaso escolar. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. https://apps.sjdhospitalbarcelona.org/infocap/es/informe-faros-aprendizaje-trastornos-neurodesarrollo-claves-fracaso-escolar/#/lessons/M4LPG8Xk8Co5hQmvKwkm99UzdR-lFqLM

Integratek. (2018). Entrenamiento en autoinstrucciones. Integratek. https://integratek.es/2018/05/31/entrenamiento-en-autoinstrucciones/

Una de les tasques requerides en el pla d’intervenció del Montserrat Roig a part de la formació a l’equip docent, era revisar els Plans individualitzats dels alumnes. En el nostre institut teníem uns 110 PI’s creats de 500 alumnes que conformen el centre. La meva tasca ha estat, entre d’altres, revisar tots els plans i actualitzar-los. S’han extret aquells que no estaven en vigor, i s’ha canviat el nom del PI metodològic per “MARC”. En total tenim 44 PI reals del 110 que teníem al principi, i que si que contemplen mesures curriculars. S’han fet aquests canvis per facilitar a l’equip docent la visualització dels plans, i per que tota aquesta informació quedis recollida al Drive del centre, així que s’ha creat un arxiu d’excel per poder accedir ràpidament a la informació de cada alumne amb PI.

PIs ESO i BATX 24_25 sense noms

Com que la intervenció es basa en una formació dirigida a la millora de la realització dels Plans Individualitzats. S’ha creat un canva amb un enllaç a un seminari on line, i amb tota la informació disponible perquè els tutors puguin desenvolupar els PI de manera eficient. A part d’aquesta formació en format “presentació” i vídeo, hi ha en marxa la formació presencial del EAP a l’escola, on s’exposaran casos pràctics i es resoldran tots aquells dubtes sorgits al visualitzar la presentació.

https://www.canva.com/design/DAGZW2t-u6k/5lDz_qr4JLOGWeqlvqd3lg/view?utm_content=DAGZW2t-u6k&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=uniquelinks&utlId=h871b56d8da

Seguint el calendari d’intervenció proposat adjunto l’anàlisi i resultats del qüestionari que vàrem fer pels docents. Aquest qüestionari volia recollir les percepcions de l’equip docent del Montserrat Roig per poder acurar la formació que ens plantejàvem.

Anàlisi sobre l’educació inclusiva i la formació docent

Els resultats de l’enquesta reflecteixen una realitat complexa i plena de reptes en la implementació de l’educació inclusiva. És important destacar que, dels 47 docents convidats a participar, només 19 han respost al qüestionari, un fet que evidencia una resistència significativa a implicar-se en aquesta iniciativa. Malgrat haver enviat un recordatori específic el 20 de desembre per animar aquells que encara no l’havien completat, no es van obtenir més respostes, fet que posa en qüestió el compromís global del col·lectiu amb aquesta temàtica.

Dels participants, només un 31,6% ha rebut formació específica en educació inclusiva, una dada preocupant que revela una manca clara de preparació per afrontar les necessitats de la diversitat a l’aula. Aquesta situació es veu reflectida en la percepció general sobre la pròpia capacitat docent: amb una puntuació mitjana de 2,63, la majoria no es considera suficientment preparada per atendre l’alumnat amb diversitat funcional o trastorns d’aprenentatge.

Aquesta manca de formació també es considera insuficient per part d’un 55,5% dels participants, que atorguen una puntuació mitjana de 2,56. A més, un 31,6% del professorat declara que estaria interessat en activitats formatives orientades a casos pràctics, fet que posa de manifest la necessitat urgent d’oferir més formació específica, adaptada i pràctica.

Pel que fa a la percepció sobre l’educació inclusiva, un 26,3% considera que aquesta és beneficiosa per a tot l’alumnat, i el 31,6% creu que el seu centre promou una cultura inclusiva que respon a la diversitat. Tanmateix, les barreres identificades són clares: la manca de recursos humans i materials (mitjana de 4,11) i la falta de temps per planificar adaptacions curriculars (mitjana de 4,21) són dos factors que dificulten la implementació d’una educació inclusiva efectiva.

El suport extern d’equips especialitzats es percep com essencial per millorar la inclusió, segons un 63,2% dels participants, mentre que un 36,8% veu necessària la creació d’espais de treball col·laboratiu per compartir experiències i estratègies. Aquestes dades reflecteixen que, malgrat les dificultats, hi ha docents disposats a millorar i adaptar les seves pràctiques si es proporcionen les eines i el suport adequats.

Els comentaris reforcen aquestes conclusions, assenyalant que, malgrat la bona intenció teòrica de la inclusió, la manca de recursos fa difícil garantir una atenció adequada a tot l’alumnat. A més, l’acumulació d’alumnes amb necessitats educatives especials en un mateix grup sovint força a reduir el nivell de les classes, perjudicant tant l’alumnat amb NEE com la resta.

En resum, aquesta enquesta posa en evidència no només els reptes estructurals de l’educació inclusiva, sinó també una manca de participació i compromís per part d’una part significativa del col·lectiu docent. Per avançar cap a una inclusió real, és imprescindible reforçar la formació específica, dotar de més recursos i temps als docents i fomentar una millor coordinació i implicació entre els professionals educatius. Només així es podrà garantir una educació de qualitat per a tot l’alumnat, independentment de les seves necessitats.

El següent pas és passar la formació via mail. Així cada docent pot accedir-hi en hores lliures.

Bona nit a tothom!

Aquesta sessió neix gràcies a la tutora de la universitat, la qual em va proposar un repte: desenvolupar una sessió amb tot el grup classe. En el marc del desenvolupament del programa “Un viatge ple d’emocions”, he realitzat una sessió integral amb tot el grup classe, incloent l’alumna amb la qual he treballat específicament aquest pla. Aquesta experiència ha estat enriquidora tant per a l’alumnat de 6è com per a la meva pràctica professional, especialment amb el suport del psicopedagog de l’escola i tutor de pràctiques, la tutora de la universitat i la Cap d’Estudis de Primària (ja que el tutor no hi era). Gràcies per encoratjar-me a abraçar aquest repte.

Les aportacions dels experts destaquen novament la importància de la inclusió i el treball emocional dins l’educació. Tal com exposa Nobile (2014), el desenvolupament de competències emocionals és crucial per a l’aprenentatge efectiu i el desenvolupament social, proporcionant una base per a l’èxit acadèmic i personal a llarg termini. En aquest context, Gómez (2020) exposa que la integració de tots els estudiants en activitats que fomenten la gestió emocional és fonamental per promoure un ambient d’aprenentatge inclusiu i suportiu.

Aquesta única sessió, malgrat la seva brevetat, ha proporcionat una plataforma rica i enriquidora per a l’exploració i comprensió de les emocions a través de diverses dinàmiques interactives, estructurades al voltant d’una presentació que incloïa cinc activitats clau:

• Coneixements previs: La primera activitat, centrada en l’exploració de coneixements previs mitjançant l’ús de post-its, va permetre als estudiants expressar i compartir les seves percepcions inicials sobre el tema emocional. En el post-it, cada alumne havia d’escriue què era per a ell o ella les emocions.  Aquesta tècnica visual i participativa no només va facilitar un reconeixement dels coneixements individuals i col·lectius, sinó que també va establir un ambient de confiança i obertura entre l’alumnat. A més, ells mateixos van demanar compartir-ho en veu alta.
• Llista d’emocions: Seguint aquest inici reflexiu, vam procedir amb la creació d’una llista d’emocions de manera cooperativa. Primerament, van fer individualment una llista de les emocions i sentiments que coneixien. Després, ho van posar en comú per parelles. Finalment, es va acabar fer una llista en grups de 4. Aquesta activitat va involucrar a l’alumnat en un procés de construcció conjunta que va culminar amb la creació d’un núvol de paraules. Aquesta representació gràfica de les emocions comunes identificades per la classe va servir no només com a recurs visual, sinó també com a punt de partida per a discussions més profundes i reflexions compartides. Vam poder compartir quines emocions coneixem més, quines no, quines són més presents, si tots les vivim de la mateixa manera o no… Em va agradar perquè es van generar uns debats molt interessants.
• Anàlisi de contextos: Cada grup, havia d’analitzar bé el context que li havia tocat, descriure les emocions que es donaven i fer una representació. També era interessant trobar solucions alternatives que passin per una gestió emocional sana i respectuosa amb els altres agents implicats en el cas. És una fusió de role-playing amb anàlisis.
• Els daus de les emocions: A través d’aquesta dinàmica, l’alumnat havia d’obrir-se i en grups de 4 compartir una situació en la qual hagués viscut una de les emocions que hi havia al dau. A més, entre tots i totes van anar explicant també situacions i s’anaven donant consells de com actuar davant d’una nova emoció molt intensa. Els daus d’emocions va ser una activitat interactiva, encoratjant a les nenes i als nens a pensar i parlar sobre com se sentien en diferents situacions
• La roda de les emocions: Per tal de concloure la sessió, cada infant va elaborar la seva pròpia roda de les emocions, per tal de disposar d’un recurs per identificar i expressar tot allò que sent. Aquest recurs va permetre l’oportunitat per a l’autoavaluació i la consciència emocional en un format visualment atractiu.

Tot i que la limitació de temps va impedir la documentació fotogràfica de totes les activitats, l’impacte de la sessió va ser profundament perceptible en les interaccions i la participació de l’alumnat. La capacitat d’expressar obertament les emocions i de reconèixer les dels altres és una competència vital que no només enriqueix l’aprenentatge acadèmic sinó també el desenvolupament personal. Aquesta sessió no solament ha reafirmat la importància de treballar les emocions dins l’entorn escolar, sinó que també ha subratllat el potencial d’intervencions planificades per a catalitzar canvis significatius en la dinàmica de grup i el benestar emocional dels estudiants. Amb aquests resultats positius, es fa evident la necessitat de continuar implementant i refinant estratègies que suportin el desenvolupament emocional com a pilar central de l’educació integral.

La psicopedagogia i l’educació emocional juguen un rol transcendental en el foment d’un ensenyament més inclusiu, adaptant-se a les necessitats i realitats diverses de l’alumnat. La sessió descrita, centrada en la gestió emocional, il·lustra de manera eloqüent com la integració conscient de pràctiques psicopedagògiques en el currículum pot augmentar la inclusió i la participació d’infants i joves. Aquest enfocament no només facilita la comprensió i expressió emocional de l’alumnat, sinó que també reforça les habilitats socials essencials, com ara la comunicació efectiva i l’empatia. La dinàmica de grup observada durant les activitats reflecteix part de la societat, en la qual la capacitat d’interactuar respectuosament amb els altres, reconeixent i valorant la diversitat d’experiències i perspectives, és imperativa. Així, la pràctica de l’educació emocional, guiada per una perspectiva psicopedagògica informada, no és simplement una addició curricular sinó una necessitat pedagògica crucial per a la formació de ciutadans globals competents i conscients. En resum, aquesta integració no solament enriqueix l’experiència educativa dels estudiants, sinó que també modela comunitats escolars més cohesives i suportives. En conclusió, la sessió   bonus track del pla “Un viatge ple d’emocions” ha estat una demostració potent de com el treball emocional pot integrar-se efectivament en l’educació formal, reafirmant la importància d’aquestes estratègies per al desenvolupament integral de l’alumnat.

A continuació, us deixo l’enllaç de la presentació utilitzada, els materials emprats i un recull d’aquelles fotos que he pogut fer!

Tot i no haver pogut utilitzar per manca de temps el quadern de treball amb l’alumnat, he volgut dissenyar-lo!

Referències bibliogràfiques

Gómez, I. (2020). Educación emocional para la educación inclusiva: un estudio multicausal para trabajar la gestión de las emociones. REIDOCREA, 9, 85-92.

Nobile, M. (2014). Emociones, agencia y experiencia escolar: el papel de los vínculos en los procesos de inclusión escolar en el nivel secundario. Revista Latinoamericana de Estudios sobre Cuerpos, Emociones y Sociedad (RELACES), 6.

Bona nit a totes,

El passat dilluns dia 16 vaig destinar les pràctiques a fer una de les parts més significatives del pa d’intervenció: continuar amb el procés d’avaluació per tal de valorar, estructurar i donar sentit a les intervencions fetes durant aquestes darreres setmanes. Aquesta sessió s’ha estructurat de dues maneres principals: revisió de tot el material i aplicar les eines d’avaluació pendents. Els instruments utilitzats han estat la rúbrica del pla d’intervenció, rúbrica d’assoliment dels objectius, el qüestionari al psicopedagog i la checklist autoavaluativa. A través d’aquestes, he pogut valorar amb detall aspectes essencials, com ara l’adequació de les propostes al context, l’impacte que ha tingut a l’alumna, la pràctica com a psicopedagoga o l’anàlisi detallada del programa “Un viatge ple d’emocions”.

Tanmateix, no tot ha anat segons el previst. L’entrevista amb el tutor, que esperava amb il·lusió per tancar el cercle d’aquesta avaluació, no ha estat possible, ja que continua de baixa. Això m’ha recordat que la realitat professional sovint comporta imprevistos i que, com a  futura psicopedagoga hauré de desenvolupar una capacitat d’adaptació i empatia que em permeti avançar, malgrat les circumstàncies. Tot i que hagi acabat les pràctiques, espero que ell torni i pugui parlar amb ell sobre la seva valoració i percepció.

Malgrat aquesta absència, la sessió d’avui ha estat molt enriquidora i m’ha deixat una sensació d’assoliment acadèmic. He pogut reflexionar sobre el paper de l’avaluació com a eina de millora i m’he adonat de com n’és d’essencial per donar resposta a les necessitats reals del nostre entorn educatiu. Aquestes pràctiques m’han ofert l’oportunitat no només d’aprendre tècniques i mètodes, sinó també de créixer com a professional amb consciència crítica i compromís amb l’educació inclusiva. Continuo endavant, convençuda que cada pas per petit que sigui, m’acosta més al meu objectiu: contribuir al desenvolupament integral de les persones des d’una perspectiva psicopedagògica, especialment d’aquelles que presenten més necessitats.

L’avaluació constitueix un component essencial en qualsevol procés d’implementació de projectes, especialment en àmbits educatius. Lluny de ser un simple instrument de valoració ex post, l’avaluació és un procés continu i integrat que permet monitorar, ajustar i millorar les accions en temps real, assegurant que aquestes responguin als objectius establerts i s’adaptin a les necessitats emergents del context. En aquest sentit, l’avaluació no només té una funció de control, sinó que actua com a eina reflexiva que facilita la presa de decisions fonamentades. Per mitjà de l’ús d’instruments adequats –com ha estat en aquest cas de rúbriques, qüestionaris, entrevistes, checklists o observació directa–, es poden identificar fortaleses, debilitats i possibles desviacions respecte al pla inicial, perquè ofereix una visió integral de l’impacte i la sostenibilitat de les intervencions que s’han fet durant les vuit sessions programades.

A més, en un context de millora contínua, l’avaluació permet la retroalimentació sistemàtica entre les fases de disseny, implementació i resultats, generant coneixement aplicat i facilitant la transferència de bones pràctiques. Aquest procés és especialment valuós en entorns educatius, en els quals els projectes no només han d’assolir objectius concrets, sinó també respondre a criteris d’equitat, inclusió i qualitat pedagògica.

En definitiva, l’avaluació no és només una etapa del procés, sinó un component transversal que enriqueix tant l’execució com els resultats dels projectes. En la mesura que es concebi com una activitat col·laborativa i sistemàtica, l’avaluació esdevé un motor de transformació i innovació, capaç d’alinear els recursos, les accions i els impactes amb els valors i propòsits de l’organització o institució promotora.

La integració de diversos instruments d’avaluació a “Un viatge ple d’emocions” ha esdevingut un element fonamental per garantir la qualitat i la coherència de les intervencions. La conjunció d’eines com la graella d’observació, el diari emocional, checklist per avaluar el diari, el qüestionari autoavaluatiu per a l’alumna, rúbrica d’avaluació dels objectius, rúbrica per avaluar el diari, el qüestionari psicopedagògic per valorar tot el procés, la rúbrica per l’assoliment dels objectius, la rúbrica del pla d’intervenció, la checklist autoavaluativa i l’entrevista amb el tutor (tot i no haver-se pogut fer), han permès no només accedir a una visió polièdrica de la realitat educativa, sinó també sistematitzar la informació recollida, tot afavorint una presa de decisions informada i rigorosa.

D’una banda, la graella d’observació i el diari emocional aporten un vessant qualitatiu indispensable, que contribueix a comprendre el component afectiu i les dinàmiques socioemocionals que s’han donat durant aquestes setmanes.  La graella d’observació ha permès una anàlisi sistemàtica i objectiva de les situacions i les interaccions viscudes, aportant dades empíriques i situades. Pel que fa al diari emocional, ha ofert un accés directe a la vivència subjectiva de l’alumna, documentant el seu benestar psicològic. Aquestes eines no només recullen dades descriptives, sinó que també permeten captar matisos, percepcions i vivències sovint invisibles en instruments purament quantitatius. Reprenent el diari emocional, cal parlar també de la checklist per avaluar el diari (per part de l’alumna) i de la rúbrica, els quals han permès valorar l’instrument. Aquests dos instruments han aportat criteris clars, coherents i mesurables, assegurant la validesa i la fiabilitat de la informació recollida.

D’altra banda, el qüestionari de l’alumna i el qüestionari  per al psicopedagog ofereixen un canal per escoltar la veu de l’alumna (protagonista) i també del tutor de pràctiques i psicopedagog (expert). Les seves aportacions han permès enriquir molt més la meva perspectiva. A més, el qüestionari autoavaluatiu per a l’alumna ha estimulat la reflexió metacognitiva, convidant la protagonista del procés a valorar el seu propi aprenentatge, a identificar punts forts i febles, i a reconèixer les seves necessitats . Aquesta perspectiva s’enriqueix encara més amb el qüestionari psicopedagògic per valorar tot el procés, la qual aporta una mirada professional. Ell ha pogut integrat els principis teòrics i metodològics de la psicopedagogia i oferir-me dades interpretatives que superen l’anàlisi purament descriptiva.

La rúbrica d’objectius i la rúbrica del pla d’intervenció estableixen els estàndards de qualitat i rendiment als quals s’adscriu el projecte, convertint-se en guies normatives que delimiten quines metes s’han d’assolir i quines competències caldrà desenvolupar. Aquestes rúbriques promouen la transparència i la coherència entre el disseny teòric i la seva execució pràctica. Les dues rúbriques han actuat com a marcs normatius que han establert els estàndards de qualitat i els criteris de rendiment, assegurant que l’itinerari formatiu ha seguit els principis definits en el disseny del pla d’intervenció.

També amb aquest mateix esperit de millora contínua, la checklist autoavaluativa m’ha permès a mi mateixa  als diferents agents implicats revisar la coherència i la pertinença de les accions, així com la  correspondència amb els objectius i els valors centrals. L’ús d’aquest instrument en la fase final del projecte m’ha permès contrastar sistemàticament les actuacions realitzades amb els objectius prèviament establerts, garantint la coherència metodològica i l’excel·lència acadèmica. Així he pogut recollir informació rellevant i rigorosa per a la presa de decisions, el reajustament estratègic i la millora contínua.

A continuació, us deixo els instruments que quedaven pendents de compartir-vos: checklist autoavaluativa, qüestionari del psicopedagog i rúbrica del pla d’intervenció.

Moltes gràcies!