Una de les tasques requerides en el pla d’intervenció del Montserrat Roig a part de la formació a l’equip docent, era revisar els Plans individualitzats dels alumnes. En el nostre institut teníem uns 110 PI’s creats de 500 alumnes que conformen el centre. La meva tasca ha estat, entre d’altres, revisar tots els plans i actualitzar-los. S’han extret aquells que no estaven en vigor, i s’ha canviat el nom del PI metodològic per “MARC”. En total tenim 44 PI reals del 110 que teníem al principi, i que si que contemplen mesures curriculars. S’han fet aquests canvis per facilitar a l’equip docent la visualització dels plans, i per que tota aquesta informació quedis recollida al Drive del centre, així que s’ha creat un arxiu d’excel per poder accedir ràpidament a la informació de cada alumne amb PI.

PIs ESO i BATX 24_25 sense noms

Com que la intervenció es basa en una formació dirigida a la millora de la realització dels Plans Individualitzats. S’ha creat un canva amb un enllaç a un seminari on line, i amb tota la informació disponible perquè els tutors puguin desenvolupar els PI de manera eficient. A part d’aquesta formació en format “presentació” i vídeo, hi ha en marxa la formació presencial del EAP a l’escola, on s’exposaran casos pràctics i es resoldran tots aquells dubtes sorgits al visualitzar la presentació.

https://www.canva.com/design/DAGZW2t-u6k/5lDz_qr4JLOGWeqlvqd3lg/view?utm_content=DAGZW2t-u6k&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=uniquelinks&utlId=h871b56d8da

Seguint el calendari d’intervenció proposat adjunto l’anàlisi i resultats del qüestionari que vàrem fer pels docents. Aquest qüestionari volia recollir les percepcions de l’equip docent del Montserrat Roig per poder acurar la formació que ens plantejàvem.

Anàlisi sobre l’educació inclusiva i la formació docent

Els resultats de l’enquesta reflecteixen una realitat complexa i plena de reptes en la implementació de l’educació inclusiva. És important destacar que, dels 47 docents convidats a participar, només 19 han respost al qüestionari, un fet que evidencia una resistència significativa a implicar-se en aquesta iniciativa. Malgrat haver enviat un recordatori específic el 20 de desembre per animar aquells que encara no l’havien completat, no es van obtenir més respostes, fet que posa en qüestió el compromís global del col·lectiu amb aquesta temàtica.

Dels participants, només un 31,6% ha rebut formació específica en educació inclusiva, una dada preocupant que revela una manca clara de preparació per afrontar les necessitats de la diversitat a l’aula. Aquesta situació es veu reflectida en la percepció general sobre la pròpia capacitat docent: amb una puntuació mitjana de 2,63, la majoria no es considera suficientment preparada per atendre l’alumnat amb diversitat funcional o trastorns d’aprenentatge.

Aquesta manca de formació també es considera insuficient per part d’un 55,5% dels participants, que atorguen una puntuació mitjana de 2,56. A més, un 31,6% del professorat declara que estaria interessat en activitats formatives orientades a casos pràctics, fet que posa de manifest la necessitat urgent d’oferir més formació específica, adaptada i pràctica.

Pel que fa a la percepció sobre l’educació inclusiva, un 26,3% considera que aquesta és beneficiosa per a tot l’alumnat, i el 31,6% creu que el seu centre promou una cultura inclusiva que respon a la diversitat. Tanmateix, les barreres identificades són clares: la manca de recursos humans i materials (mitjana de 4,11) i la falta de temps per planificar adaptacions curriculars (mitjana de 4,21) són dos factors que dificulten la implementació d’una educació inclusiva efectiva.

El suport extern d’equips especialitzats es percep com essencial per millorar la inclusió, segons un 63,2% dels participants, mentre que un 36,8% veu necessària la creació d’espais de treball col·laboratiu per compartir experiències i estratègies. Aquestes dades reflecteixen que, malgrat les dificultats, hi ha docents disposats a millorar i adaptar les seves pràctiques si es proporcionen les eines i el suport adequats.

Els comentaris reforcen aquestes conclusions, assenyalant que, malgrat la bona intenció teòrica de la inclusió, la manca de recursos fa difícil garantir una atenció adequada a tot l’alumnat. A més, l’acumulació d’alumnes amb necessitats educatives especials en un mateix grup sovint força a reduir el nivell de les classes, perjudicant tant l’alumnat amb NEE com la resta.

En resum, aquesta enquesta posa en evidència no només els reptes estructurals de l’educació inclusiva, sinó també una manca de participació i compromís per part d’una part significativa del col·lectiu docent. Per avançar cap a una inclusió real, és imprescindible reforçar la formació específica, dotar de més recursos i temps als docents i fomentar una millor coordinació i implicació entre els professionals educatius. Només així es podrà garantir una educació de qualitat per a tot l’alumnat, independentment de les seves necessitats.

El següent pas és passar la formació via mail. Així cada docent pot accedir-hi en hores lliures.

El passat dijous i divendres els equips docents vàren tenir junta d’avaluació i han anat molt atrafegats de manera que dels 47 docents només 13 han omplert el formulari i encara no s¡ha pogut fer l’anàlisi de dades. De totes maneres s’està preparant un  document formatiu i informatiu de com s’ha de procedir per fer els PI’s, per poder canviar els PI’s metodologics per “MARC” on només es recullen les mesures universals i no curriculars.

Anàlisi de dades del qüestionari (1 a 5) a l’equip docent dels 13 docents:

La majoria dels participants consideren que l’educació inclusiva és beneficiosa per a tot l’alumnat. Les valoracions són majoritàriament altes (valors entre 4 i 5).

La falta de recursos humans i materials i el temps insuficient per planificar adaptacions curriculars són percepcions compartides per molts participants. Aquí les respostes tendeixen a concentrar-se en valors alts (4-5), indicant una preocupació generalitzada.

La manca de coordinació entre els docents és percebuda com un obstacle. La majoria de respostes en aquest ítem són altes (4-5), assenyalant la necessitat de millorar el treball col·laboratiu.

Una part significativa del professorat expressa que no se sent preparat per atendre la diversitat a l’aula. Les respostes aquí oscil·len entre 2 i 3, mostrant una sensació de desafiament.

La formació rebuda sobre educació inclusiva és percebuda com insuficient per afrontar els reptes.  Molts participants manifesten la necessitat de més formació específica i pràctica, amb valoracions predominantment altes (4-5).

La implementació de metodologies actives i flexibles per donar resposta a la diversitat obté valoracions diverses, però en general positives (3-5).  La adaptació de materials educatius també rep puntuacions altes (3-5), assenyalant esforços dels docents per garantir l’accessibilitat.

La majoria de participants consideren que és essencial rebre suport extern per millorar la inclusió. Les respostes aquí són àmpliament altes (4-5).

Diversos docents expressen que se senten aclaparats per la diversitat de necessitats a l’aula. Les respostes aquí són mixtes, però una part significativa puntua aquest aspecte amb valors alts (4-5).

Les respostes qualitatives obtingudes dels participants proporcionen una visió crítica i reflexiva sobre l’educació inclusiva i la formació docent.

Per ara podem dir que les dades dels enquestats reflecteixen que, tot i que hi ha una valoració positiva dels beneficis de l’educació inclusiva, existeixen obstacles significatius: Com la formació docent que és insuficient i existeix la necessitat d’orientació pràctica. Les limitacions de recursos humans i materials per implementar estratègies inclusives. I la manca de temps per adaptar materials i coordinar-se entre docents.

Per això s’ofereix la formació pràctica i orientades a casos reals, per un formador de l’EAP I es constata que s’ha de millorar el suport extern amb equips especialitzats.

L’ideal seria dotar de més recursos i eines per a l’avaluació personalitzada i que els tutors tinguessin co tutors per ajudar en les tasques. Però sobretot ha d’haver treball en equip.

1.Identificació de la sessió:

Sessió 2: M’abraço (Consciència emocional)

Data: 12-12-24

Durada: 2 hores

Lloc: Loapsi ( centre d’acompanyament terapèutic i educatiu)

Participants: Psicopedagoga, 2 alumnes de pràctiques i 5 usuaris.

2. Objectius:

OA1 Potenciar l’autoobservació i el reconeixement de les pròpies emocions

OA2 Comprendre de les pròpies emocions i les dels altres

3. Desenvolupament:

En aquesta tercera sessió fent una altra dinàmica basada en el mindfulness, en la qual el focus principal és l’atenció i la concentració. Els usuaris es col·loquen drets en un cercle, mirant cap al centre. Cada persona, de manera individual, ha de llançar un so a una altra persona del grup. Aquest so funciona com una “pilota”, que la persona receptora ha de captar i repetir. A continuació, aquesta persona genera un nou so i el llança a una altra persona, i així successivament fins que tothom hagi estat partícip d’aquest intercanvi sonor.

Aquest exercici requereix una atenció plena molt alta, ja que els joves han de centrar-se totalment en el moment, sense jutjar ni els sons ni les respostes dels altres. L’objectiu és que siguin conscients de la seva pròpia experiència, de les seves reaccions i de les de la resta, mantenint una actitud d’acceptació i curiositat, sense cap mena de crítica, ni positiva ni negativa. La dinàmica de “capturar” sons fomenta la connexió auditiva i emocional entre els membres del grup, tot afavorint la sensibilitat i la concentració plena.

Després de la dinàmica grupal, fem un canvi cap a  l’activitat individual enfocada en les emocions. Es comença amb una adaptació del clàssic joc de Bingo, on en comptes de números, els participants han d’identificar emocions. El participant té una carta amb diferents emocions i, quan el facilitador nomina una emoció, han de compartir una experiència personal relacionada amb aquesta emoció. Aquest moment serveix per aprofundir en la consciència emocional i per expressar vivències que potser fins ara no s’havien compartit. L’activitat ajuda  a reconèixer com les emocions poden influir la seva vida diària i a parlar de manera oberta sobre els seus sentiments.

A continuació, s’introdueix el “Dòmino d’Emocions”, una activitat en què les fitxes representen expressions facials que indiquen diferents estats emocionals. Quan col·loca una fitxa al dòmino, ha d’interpretar l’expressió que hi ha a la fitxa i compartir situacions de la seva vida que li provocaran aquella emoció. Això permet reflexionar sobre les emocions que experimenten i aprendre a identificar els moments que les desencadenen, així com a compartir-les de manera segura.

Ambdues activitats, el Bingo de les Emocions i el Dòmino d’Expressions, ajuden a desenvolupar habilitats emocionals importants, com l’autoobservació i l’expressió d’emocions. Aquestes dinàmiques també proporcionen un espai de discussió en què es facilita la comprensió mútua, creant un ambient de suport on es poden compartir vivències i aprendre de les experiències dels altres.

4. Recursos:

Els propis de la sala de psicomotricitat, aparell de música, coixins, joc del Bingo d’emocions i dòmino d’expressions.

5. Avaluació:

Aquesta sessió, que combina psicomotricitat i treball emocional, ofereix l’oportunitat de connectar-se amb les seves emocions i amb les dels altres d’una manera conscient i respectuosa. Mitjançant activitats com el llançament de sons en grup i els jocs d’identificació d’emocions, es fomenta l’atenció plena i el desenvolupament d’una millor comprensió de les pròpies experiències emocionals. Aquestes pràctiques no només milloren la consciència emocional, sinó que també ajuden els participants a establir una comunicació més oberta i empàtica amb ells mateixos i amb els altres.

6. Observacions:

Avui hem viscut com en la dinàmica del cercle de sons s’ha creat molta connexió entre els membres del grup, cada cop semblen més cohesionats i es percep més el sentiment de pertinença. L’escolta activa i la comprensió de les pròpies emocions, també fomenta l’empatia i la reflexió personal. Com destaca Bisquerra (2007) el desenvolupament de les competències emocionals constitueix l’objectiu principal de l’educació emocional i la seva adquisició promou el benestar personal i social i una millor implicació en els reptes que planteja la vida. Les propostes realitzades afavoreixen el desenvolupament de la competència emocional.

També cal destacar la importància de no jutjar, ja que és fonamental per aconseguir que els joves comparteixen els seus sentiments i pensaments sense por de ser jutjats.

Estic molt contenta amb els resultats de les diferents sessions que hem portat a terme fins ara.

–              Bisquerra, R i Pérez, N. (2007). Las competencias emocionales. Educación XXI, 10, Extret de:

http://www.ub.edu/grop/catala/wp- content/uploads/2014/03/Las-competencias-emocionales.pdf

Data: 10-12-24

Durada: 2 hores  d’intervenció

Lloc: Loapsi ( centre d’acompanyament terapèutic i educatiu)

Participants: Psicopedagoga, 2 alumnes de practiques i 5 usuaris.

Objectius:

OA1  Posar en pràctica tècniques de relaxació en situacions que provoquin estrès o ansietat.

OA2 Disminuir els conflictes interpersonals mitjançant una comunicació assertiva.

Desenvolupament:

En aquesta segona sessió, posem una música suau i relaxant per tal de fer una pràctica de Mindfulness a través del so. Els joves escolten atentament els diferents elements de la música: els instruments, els ritmes, les melodies i els canvis en l’atmosfera musical. La tasca principal és que siguin conscients de la música, concentrant-se en cada so i deixant de banda qualsevol distracció mental o pensament que pugui sorgir, amb l’objectiu de mantenir-se en el moment present. Aquesta pràctica ajuda a millorar la seva capacitat d’atenció, calma i autoregulació emocional. En general la participació ha estat correcte, han seguit la proposta sense dificultats.

Després de la pràctica de Mindfulness, els joves tenen l’oportunitat de reflexionar sobre les conductes que han tingut en la sala de psicomotricitat, sobretot aquelles que han causat malestar o dificultats en el grup. Aquesta part de la sessió els permet identificar què va provocar certs comportaments, com la manca de control o les reaccions impulsives. Es fomenta un espai de confiança on cada participant pot expressar-se lliurement sobre els seus actes i sobre com es van sentir en aquells moments. Aquesta reflexió no busca culpabilitzar ningú, sinó simplement entendre els seus comportaments per aprendre’n.

A continuació, es convida els joves a crear una carta de compromís on reflexionen sobre les conductes que volen millorar i les solucions que poden adoptar per evitar que es repeteixin. Aquesta carta és una eina de responsabilitat personal: els joves signen el seu compromís a treballar per millorar les seves accions en el futur. Aquesta activitat els permet sentir que tenen el control sobre el seu comportament i que poden influir en el seu canvi a través de l’autoconsciència i l’esforç personal.

Finalment, la sessió es tanca amb un moment de recapitulació i gratitud. Els participants poden compartir com se senten després de la reflexió i el compromís, i el facilitador els agraeix la seva participació activa. Es fa una respiració profunda conjunta per relaxar-se i tancar l’activitat en calma, amb l’objectiu de portar la tranquil·litat i l’aprenentatge a les seves activitats diàries.

En la segona hora, es fa una dinàmica més individualitzada amb M. en la qual ha de llegir unes frases que representen diverses situacions:

Algú et molesta/ Un amic pega a un company de classe / La professora et crida l’atenció per xerrar a la classe / A casa  s’enfaden amb tu / Dones un cop / Et molesta com et parla / T’enfades molt/ Veus a algú plorant/ Veus un animal ferit/ Et deixen un llibre i el perds.

Quan llegeix una frase l’ha d’ubicar a l’apartat de solució que ell faria. S’ofereixen diferents alternatives per triar:

Disculpar-se /Donar una mostra d’afecte / Parlar / Marxar o ignorar-ho / Esperar i tranquil·litzar-me / Dir que et deixin tranquil / Demanar ajuda

Les primeres respostes de M. han sigut més impulsives i poc reflexives però a mida que hem anat parlant de diferents situacions més personals, ha anat empatitzant i ha pogut reflexionar i també intentant cercar una altra solució si cap de les presentades no el convenç.

Recursos:

Els propis de la sala de psicomotricitat, aparell de música, coixins, targetes amb frases.

Avaluació:

D’aquesta sessió destacaria com poc a poc el grup d’adolescents va cercant alternatives en la resolució de conflictes i poc a poc van desenvolupant conductes més empàtiques. Penso que és molt important el paper del referent, en aquest cas de la psicopedagoga del centre sent una guia i donant suport en les necessitats que presenten. En aquesta segona sessió es potencia molt l’autoconsciència ajudant al grup a millorar els seus comportaments i relacions interpersonals.

De cara a la propera sessió, m’agradaria poder parlar amb ells sobre com estan aplicant el que treballem al centre en la seva vida diària. També em proposo continuar creant un ambient segur i de confiança per al diàleg obert adaptat a les necessitats i els progressos del grup.

Observacions:

En la sessió de mindfulness un dels adolescents va verbalitzar que l’altre dia a l’institut va tenir una situació d’estrès i va començar a fer aquesta tècnica però no el temps suficient i no li va funcionar.

En l’activitat de les frases, vaig pensar que podia haver buscat situacions més concretes que acostumin a generar malestar en el M., més adaptades a les seves experiències.

És molt enriquidor compartir amb tot l’equip com han anat les diferents intervencions i d’aquesta posada en comú pensar en nous objectius i materials per properes sessions. Queda clar que  el treball mancomunat durant el procés, seguiment i valoració inclosos, potencia la relació entre els agents implicats (Bolea i Cárcel, 2019) els quals han de mantenir una relació basada en la col·laboració i el treball conjunt.

La col·laboració és clau per poder donar una resposta inclusiva i efectiva als usuaris gràcies a la conversa col·laborativa en la qual, per una banda, es construeix un context compartit i per altra crea nous i diferents punts de vista.

Mantenir un ambient positiu, proper i d’implicació, amb objectius compartits  oferint recursos i formació amb uns mitjans de comunicació regulars ajuda a que la planificació de la resposta educativa per part dels docents i del psicopedagog sigui més eficaç. La reflexió, continua també fora del centre. Penso que un bon professional és aquell que, encara que passi el temps, resta motivat amb la tasca que desenvolupa.

Evidències

Bolea, E [Enric], Carcel, I [Esther]. (2019). Eix 2. Marc de referència psicopedagògic [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya

Bolea, E. Amoros,J. Cuevas, Ch. Herrera, C. Puigardeu, O.Rubio, E. La conversa col·laborativa: escolta, relat i observació en el procés d’assessorament. [Recurs d’aprenentatge]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya

Hola a tothom,

El passat dijous i així com vàrem quedar amb el nostre EAP territorial, vàrem plantejar la formació per a tot l’equip docent. La meva intervenció té com objectiu formar als docents per a la realització dels PI’s, i aconseguir reduir el nombre d’alumnes amb PI, ja que al nostre centre fins enguany encara fèiem PI’s metodològics i curriculars. De manera que hem arribat a tenir 110 PI’s de 500 alumnes que té l’institut. A partir del decret 150 i 175 de la generalitat de Catalunya d’educació inclusiva a tot l’alumnat, durem a terme aquesta reducció distingint aquells que són curriculars i aquells que son metodològics renombrant-los com a “marc”. Els metodològics es caracteritzen per aplicar mesures universals però sense modificar els continguts avaluatius ni de contingut de les assignatures. El primer pas ha estat passar un qüestionari als docents, com una anàlisi de necessitats més extensa de la que vàrem fer amb la directora. Veure quines formacions, opinions i coneixements en general tenen sobre la formulació dels PI’s. Actualment dels 47 docents només han contestat 9 al qüestionari. En el nostre centre hi ha molta resistència envers qui fa els PI’s i com. Els tutors no comprenen que per llei son ells els encarregats de fer els PI’s i aquest nou canvi no els agrada gents, doncs fins el moment qui feia tots els plans individualitzats eren els psicopedagogs del centre. Els tutors no entenen que traient els PI’s metodològics la seva feina es redueix. El següent pas serà recollir tota la informació de la llei d’educació inclusiva, sobretot l’article 21, 25 i 26 del decret 175, on s’especifica tot el referent als plans individualitzats, de manera resumida fer un document visual (canva) com una preformació i que ja puguin anar modificant els PI’s.

La formació presencial amb exemples, que volia fer el nostre EAP territorial s’haurà de posposar fins gener ja que no hi ha dates disponibles. Però tot i així s’informarà amb documents i una guia, a tot l’equip docent de com es procedeix per fer els PI’s i reduir els plans individualitzats que tenim actualment.

El procés d’avaluació de la intervenció serà aquesta reducció i distinció entre els dos tipus de PI’s i MARC.

https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/atencio-educativa-als-alumnes/pla-de-suport-individualitzat-pi/

Bon dia!Us comparteixo la primera sessió.

Descripció de la sessió:

Aquesta sessió treballa, per una banda, la reflexió i la meditació a partir del Mindfudness i, per altra banda, l’autoconeixement  i l’autoestima a partir de diferents propostes.

Objectius:

OA.1 Reflexionar sobre els punts forts i febles i acceptar les equivocacions.

OA.2 Potenciar  la capacitat d’autosuperar-se davant de reptes.

Reflexió personal:

En aquesta primera sessió de Mindfulness, iniciem a una tècnica de relaxació nova, dissenyada per afavorir la meditació, la reflexió i el coneixement personal. Aquesta pràctica se centra en la consciència plena, cosa que permet als participants establir una connexió més profunda amb el seu cos i la seva ment. La predisposició i l’actitud del grup és bona, estan oberts a descobrir una nova experiència.

La sessió comença amb els participants distribuïts per la sala, cadascun adoptant una postura còmoda i relaxada, assegurant-se que el seu cos estigui en una posició que els permeti estar còmodes durant la pràctica. L’objectiu és aconseguir un estat de relaxació profunda, en què la ment pugui alliberar-se de distraccions i començar a centrar-se en el present.

Se’ls convida a observar la seva respiració de manera conscient. Aquesta observació els ajuda a relaxar-se i a tornar l’atenció cap a l’interior. Un cop es troben en aquest estat de concentració, es fa una invitació a reflexionar sobre tres defectes i tres virtuts personals. La idea és reconèixer aquestes característiques de manera oberta i sense judicis, simplement observant-les com a parts integrants de la seva personalitat. L’objectiu és fomentar l’autoacceptació i la consciència de les mateixes qualitats i àrees de millora.

Després de 4 minuts de reflexió en silenci, els participants obren els ulls i comparteixen amb la resta del grup les seves reflexions, compartint les virtuts i defectes que han identificat. Aquesta part de la sessió fomenta l’intercanvi d’experiències i ajuda a crear un ambient de confiança i respecte mutus. Aquesta part s’ha desenvolupat sense cap problema. En algun moment, ha costat mantenir el silenci o la concentració en l’activitat però en general bé.

En la segona part de la sessió, fem un exercici individual amb M. Ha d’escriure tres o quatre aspectes que consideren que molesten de si mateix, debilitats o aquelles característiques que no els agraden de la seva personalitat. Aquest exercici té com a objectiu ajudar a identificar les seves pròpies inseguretats o zones de dificultat, però també a veure-les com una oportunitat de creixement personal.

Un cop ha escrit aquestes debilitats, les  verbalitza. Aquesta és un pas important, ja que permet  externalitzar els pensaments i percepcions, fet que facilita el procés d’acceptació i transformació. El següent pas és intentar transformar aquestes debilitats en aspectes constructius, buscant maneres de millorar-se a partir d’elles, en lloc de veure-les com a limitacions permanents. En aquesta part, el jove s’ha mostrat obert i connectat amb mi a l’hora de compartir els seus sentiments i de reflexionar conjuntament.

A continuació fem una altra activitat, on sobre un paper d’embalar col·locat a la paret de la sala, ha d’escriure aspectes positius sobre la seva pròpia persona. Aquest exercici de “pluja d’idees” permet visualitzar les qualitats personals i reconèixer el propi valor. Després de completar aquest exercici, prenen un temps per reflexionar sobre allò que ha escrit i compartir les seves conclusions . Aquest espai de reflexió permet anar consolidant una visió més equilibrada i positiva de si mateix.

Observacions personals:

Com a reflexió personal vull destacar la importància de crear un vincle afectiu amb els joves, de fer que se sentin segurs i còmodes amb les intervencions. Veig que cada usuari és important i es demostra en petits detalls com l’afecte i l’atenció que els hi mostren, el vincle amb les famílies, l’atenció personalitzada i molts altres aspectes.

També destaco la reflexió dels processos abans, durant i després de cada sessió. Aquesta reflexió compartida demostra la motivació dels professionals envers la tasca que desenvolupen i l’interès per aprofitar al màxim les intervencions. Al centre el treball es fa en equip en un ambient de diàleg, participatiu i col·laboratiu on totes les aportacions són valorades.

Evidències:

Us deixo un mostra de com preparem l’espai per fer Mindfulness i a continuació desenvolupar la sessió de psicomotricitat.

Seguim!!

El meu pla d’intervenció passa per fer uns qüestionaris a l’equip docent per veure quin grau de resposta i informació tenen per gestionar els PI’s i a més fer una formació/protocol per l’equip docent per establir la normativa i els passos a seguir davant dels plans individuals. En la CAEI del dijous passat vaig fer demanda al EAP perquè busquéssim algun dia per fer aquesta formació, o si més no fer el protocol. Amb la directiva es va quedar que el pròxim dijous parlaríem de fer al menys el protocol i funcions de cada professional per si més no que cada docent, psicopedagog, coordinadors etc, fossin coneixedors dels passos a segui en cada moment. Però no s’atreveixen a fer un canvi general de cop, sinó de mica en mica i de cara l’any que ve tenir-ho tot llest. Al nostre institut, així com em va indicar la nostra tutora de pràctiques de la UOC, estàvem fent malament els PI, estàvem fent encara una distinció entre els PI metodològics i els curriculars, per això el nostre centre té de 500 alumnes 110 PI’s. Així que a partir d’ara només farem PI curriculars a aquells alumnes que requereixen una modificació en els continguts avaluatius, així com diu la normativa decret 150/2017. https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=799722

A la vegada ja he creat el qüestionari per els 47 docents i demanaré que el vagin complimentant.

Adjunto el link del qüestionari per si voleu veure’l.

https://forms.gle/aPtMqofWTHRcJy1F9

Bona tarda a tothom,

En aquesta entrada vull compartir-vos la presentació sobre el centre en el qual faig les pràctiques i així el pugueu conèixer una mica més. (Teniu l’enllaç més a sota també)

Per tal de detectar i analitzar millor les necessitats de l’escola, es va dur a terme un breu estudi repartit en dues fases, combinant una aproximació qualitativa amb una de quantitativa per tal d’obtenir dades sòlides i representatives. En la primera fase qualitativa es van realitzar entrevistes en profunditat amb quatre participants clau del centre: el responsable del Departament d’Orientació, el director de l’escola, el cap d’estudis de Primària i una psicopedagoga de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP). Cal destacar que l’entrevista principal va ser la del psicopedagog, perquè partint de les necessitats que ell exposa, se n’escull una i es decideix enfocar les altres tres entrevistes (director, cap d’estudis i referent de l’EAP) cap a comprovar si les necessitats coincideixen i observar la seva opinió sobre la gestió de conductes disruptives i l’atenció a la gestió emocional de l’alumnat. Cal dir que, a més, es van poder recollir també les altres necessitats que aquests tres professionals observaven. Les entrevistes van permetre extreure percepcions i experiències valuoses, servint com a base per dissenyar la segona fase de l’estudi.

A partir dels resultats qualitatius, es va dissenyar un qüestionari amb una mostra de 31 mestres del centre per validar i quantificar les necessitats detectades. Aquest qüestionari es va enfocar en la gestió emocional i les conductes disruptives, ja que tots els entrevistats van coincidir en la rellevància d’aquestes àrees. Amb 28 preguntes distribuïdes en tres blocs (sociodemogràfic, problemes de conducta i gestió emocional de l’alumnat, i problemes de conducta i gestió emocional  necessitats específiques de l’alumnat amb NEE), es va aconseguir confirmar patrons consistents que recolzaven les necessitats expressades en la fase exploratòria. Els resultats finals permeten entendre millor les necessitats de gestió emocional i de conducta dins del centre, oferint una base sòlida per al desenvolupament de respostes ajustades i eficaces.

És per això que la proposta d’intervenció psicopedagògica que duré a terme serà desenvolupar una intervenció amb una alumna amb síndrome de Down que es troba cursant 6è, la qual aquest curs està mostrant unes dificultats de regulació de la conducta i de gestió de les emocions molt complexes. Cal recordar que aquesta és una de les necessitats que actualment més preocupa al responsable del Departament d’Orientació.

Moltíssimes gràcies!

Enllaç: https://www.canva.com/design/DAGUgtLkClM/jhPkcBcMEbTEfwn84oAydw/view?utm_content=DAGUgtLkClM&utm_campaign=designshare&utm_medium=link&utm_source=editor