Novena entrada – REFLEXIÓ FINAL 

Després de molts mesos i dies de pràctiques, arribo al final d’aquesta etapa amb una mescla d’emocions. Han estat dies d’aprenentatges, reptes i moltes reflexions. Al llarg d’aquestes entrades he explicat com va ser el procés, des de les primeres observacions fins als tallers amb les famílies. Ara, vull fer un resum de tot el que he viscut i après i el que m’emporto personalment i professionalment.

Quan vaig començar aquestes pràctiques, tenia moltes ganes d’aprendre però també alguns dubtes: Seré capaç d’ajudar als infants? Sabré treballar bé amb l’equip i les famílies? A poc a poc, em vaig anar adonant que no es tractava de ser perfecta, sinó d’observar, escoltar i adaptar-me a cada situació.

En el cas dels dos infants he après molt, sobretot tenint en compte sa saviesa de la meva tutora. Encara que els avanços han estat pocs, cada petit pas ha estat important. H. continua sent un nen molt reservat, i la seva falta d’interès per jugar o relacionar-se m’ha preocupat. Però treballar amb la seva família m’ha ajudat a entendre millor el que necessita: estabilitat, calma i activitats que li donin seguretat. Mentre que L., la situació ha estat diferent. Encara que a casa és comunicatiu, a l’escola li costa molt participar. A través de les observacions i els tallers, he vist com petites adaptacions en les activitats poden marcar la diferència. Per exemple, jocs amb estructures clares i acompanyament l’ajuden a sentir-se més segur.

A més a més, treballar amb les famílies ha estat una experiència increïble. Al principi, en les reunions, tertúlies, tallers, es notava que algunes estaven una mica insegures o fins i tot tímides en participar. No obstant això, a mesura que ens hem anat coneixent, han començat a obrir-se i a compartir les seves preocupacions i les seves esperances.

Una de les coses més importants que he après és que les famílies són clau en el desenvolupament dels infants. Necessiten sentir-se escoltades, especialment quan enfronten barreres com l’idioma o el desconeixement del sistema educatiu.

M’emporto d’aquestes pràctiques molts aprenentatges, però també moltes emocions. M’acomiado amb un somriure en recordar els petits assoliments, les converses amb les famílies i la sensació que cada dia va ser una oportunitat per a créixer.

Ah, clar, també cal mencionar que vaig passar alguns dies a l’oficina d’escolarització basada en els infants de 0 a 3 anys no escolaritzats. Allà vaig aprendre tot el procés que s’ha de fer per a detectar infants amb necessitats educatives i molts perfils de famílies, sobretot nouvingudes, per a trobar la millora manera d’adaptació del fill o fills i la seva família. Adjunto, també, alguns documents que em va donar la tutora de pràctiques referent als no escolaritzats.

Per acabar, companys i companyes, en cada entrada he anat adjuntat el Drive on podreu trobar TOTS ELS DOCUMENTS QUE HE ANAT FENT SERVIR DURANT LES PRÀCTIQUES i que he mencionat en les entrades al Folio.

Aprenc a administrar el WISC -V

Participants: Alumne de 4t, orientadora i alumne de pràctiques.

Temporalització: 1 hora

Materials: Tots els materials del WISC -V

Objectius: Avaluar les habilitats cognitives de l’alumne per comprendre el seu perfil intel·lectual global i identificar possibles dificultats d’aprenentatge. Comprendre el seu perfil per potenciar les seves virtuts i donar suport a les seves debilitats.

Activitat:

Per poder veure aquesta activitat vaig haver d’anar un dilluns al centre, ja que els dijous mai ho realitzaven i volia veure varietat de tasques de la feina d’orientadora.

Ens trobem amb el cas d’un alumne que vol fer un grau bàsic l’any vinent, la família sospita que li costa molt continuar les classes, el pare té TDAH. Abans que vingui l’alumne preparem el material i parlem de com ens organitzem i com puc ajudar al procés durant la prova.

En arribar l’alumne li diem que com es troba, si es vol treure la jaqueta i se sent còmode. Per dur a terme la prova és molt important l’estat de l’alumne, si es troba nerviós pot influenciar els resultats i sortir esbiaixats.

La primera prova, 1. CUBS,  mesura el raonament perceptiu i la capacitat d’organització espacial a partir de la reproducció de figures amb cubs de colors vermell i blanc. L’alumne ha de construir la figura mostrada en un temps limitat, avaluant també la seva velocitat de processament. És útil per identificar dificultats cognitives com el TDAH, trastorns d’aprenentatge o problemes de coordinació motriu, que és el que sospitaven de l’alumne. (Amador i Forns, 2019)

Per garantir la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre,  que es la llei de protecció de dades personals, no es dirà el nom de les persones ni dades confidencials que puguin repercutir en el seu anonimat. A més,  l’ús serà étic i amb objectius acadèmics. tampoc es faciliten les dades de la prova en la seva totalitat, nomès exemples.

Durant aquesta prova he pogut veure on tenia dificultats molts cops per reproduir la figura en el temps establert. Hi havia 9 cubs, una llibreta amb les formes i les primeres activitats es feien amb 4 i després amb tots els cubs, ja que eren més complexes.

La segona prova que s’ha realitzat és la de 2. SEMBLANCES,  mesura la capacitat verbal i la flexibilitat cognitiva mitjançant la identificació de semblances entre parelles de paraules (Amador i Forns, 2019). Havia de respondre, a què s’assemblen per exemple una mare i un fill. O bé més complexes com en què s’assemblen la llum i el so. Els resultats poden indicar dificultats en el desenvolupament del llenguatge o el pensament abstracte. En aquest bloc ha encertat força. Abans d’acomplir l’activitat posa dos exemples i segons la resposta es donen 1-2 o 0 punts, depenent del grau de coherència que té la resposta. Per poder valorar-ho hi ha un quadern on es veuen totes les possibles respostes diferenciades en aquests punts per cada activitat.

La tercera prova que s’ha realitzat és la de 3. MATRIUS, mesura la capacitat de resolució de problemes i raonament abstracte (Amador i Forns, 2019).

En aquest bloc, es poden veure en la llibreta una sèrie de matrius incompletes amb diverses opcions de resposta, i ha de triar la que completa correctament el patró que segueix la sèrie. A més, poden identificar dificultats en el processament visual i l’organització lògica. En aquesta activitat ha tingut més dificultats.

El bloc número 4, és la dels 4. DÍGITS, mesura la memòria de treball i la capacitat d’atenció (Amador i Forns, 2019). En aquesta prova, se li presenta una sèrie de dígits que ha de repetir, primer en l’ordre literal com es diu i després en ordre invers. Els resultats poden indicar dificultats en la memòria a curt termini o l’atenció. Hi ha sis blocs per cada part de l’activitat, en ordre invers ha costat més i per últim ha acomplert l’activitat d’ordre creixent, on havia de dir els dígits endreçant-los de més petit a més gran.

Per últim, durant aquesta primera hora de prova, ja que la concentració és essencial i fer la prova més temps seguit no està recomanat per factors de concentració i fatiga mental, es realitza l’últim bloc. El bloc 5 de les claus mesura la velocitat de processament i la capacitat de codificació visual i percepció (Amador i Forns, 2019). En aquesta prova, se li presenta un conjunt de símbols associats a dígits i ha de reproduir els símbols corresponents en un temps indicat, tant com pugui omplir-ho. Els resultats poden identificar dificultats en la coordinació motriu o la ràpida manipulació d’informació visual (Amador i Forns, 2019).

He après, després de la incorporació del WISC- V, com es mesuren diferents habilitats cognitives, com ara el raonament, la memòria, la velocitat de processament i la comprensió verbal. Cada prova ajuda a identificar les fortaleses i debilitats d’un alumne, i pot ser útil per detectar dificultats d’aprenentatge o trastorns. Aquesta eina és important per entendre millor el perfil cognitiu que té cadascú dels alumnes i poder ajudar a crear intervencions que els permetin un entorn més adient per ells on puguin millorar i treure profit de les seves fortaleses i treballar les seves mancances.

Amador, J, i Forns, M. (2019). Escala de inteligencia de Wechsler para niños, quinta edición: WISC-V

Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. Portal jurídic. https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es/lo/2018/12/05/3

Entrada vuit

El 20 de desembre es va portar a terme “l’acció dues” que tenia programa com a intervenció de les pràctiques, a part de l’acció 1 que és l’observació activa dels dos infants ja esmentats. Aquesta acció dues es divideix en tres sessions, ja que són activitats dirigides a les famílies nouvingudes del poble de Manacor i es realitzaran durant el curs de tal manera d’implicar i apropar a les famílies en el desenvolupament dels seus fills i filles i eliminar les barreres lingüístiques de les famílies nouvingudes. Aquestes sessions seran dirigides per la practicant i la seva tutora, amb l’ajuda dels educadors i agents socials. La practicant fa comptes ser-hi tot i que finalitzin les seves pràctiques. Concretament els tres tallers informatius són:

• Desembre dia 20. Berenar i taller d’estimulació.
• Març dia 4. Taller sobre la comunicació i el joc en família.
• Maig dia 26. Taller de recursos i orientacions.

Tots els tallers van acompanyats de l’equip pedagògic de l’EAP Llevant al capdavanter, ja que en la majoria seran ells i elles qui dirigiran les activitats.

Referent dia 20 de desembre, la trobada va començar amb la benvinguda i un berenar compartit, un espai pensat per relaxar l’ambient i facilitar la comunicació entre les famílies i els educadors. Aquesta activitat inicial va ser clau per crear un clima de confiança i proximitat.

Posteriorment, es va realitzar el taller d’estimulació infantil, centrat en activitats pràctiques per a infants de 0 a 3 anys. Es van proposar jocs senzills que les famílies podien reproduir a casa, com ara jocs amb pilotes, puzles i contes interactius.

Sobre l’enquesta que es va crear com a annex als tres tallers, la primera enquesta feta pel 10 de desembre va donar aquests resultats:

• Coneixement del sistema educatiu: Un 65% de les famílies van puntuar entre 1 i 2, mostrant un desconeixement general sobre com funciona l’escola i els recursos disponibles.
• Barreres identificades: Les principals dificultats destacades van ser el desconeixement de l’idioma (85%) i la falta d’informació sobre el sistema educatiu (70%).
• Expectatives: La majoria de les famílies esperaven eines pràctiques per ajudar els seus fills en el seu desenvolupament i més informació sobre recursos educatius accessibles.

Aquest primer taller ha estat un èxit gràcies a la participació activa de les famílies i la bona organització de l’equip educatiu. Les valoracions inicials suggereixen que aquestes trobades són molt necessàries per eliminar les barreres culturals i lingüístiques que dificulten la implicació de les famílies en l’educació dels seus fills i filles. Com a practicant, considero que aquest projecte ha estat una oportunitat única per connectar amb la comunitat i m’hi implicaré activament, fins i tot després de la finalització oficial de les pràctiques.

8 i 9 de gener, els meus dos últims dies de pràctiques i l’screening finalitzat.

Aquests ha estat els meus últims dies de pràctiques, i puc valorar i reflexionar l’screening (Acció 1) d’aquesta manera:

Enguany s’ha estat molt pendent dels dos infants, observant com avançaven en el seu desenvolupament i tractant de donar-los el suport que necessitaven. Al llarg del curs, ens hem adonat que, encara que s’han fet esforços des de diferents àrees, els progressos han estat molt petits. Això ens ha preocupat, perquè sabem que tenen molt potencial, però necessiten un acompanyament més específic.

Quant a l’autonomia i la socialització, no han mostrat massa interès per relacionar-se amb altres infants o adults. Se senten més còmodes en el seu propi espai i els costa integrar-se en els jocs grupals o en les activitats del dia a dia. Això és una cosa que ens agradaria treballar més, perquè creiem que el contacte social és clau per al seu desenvolupament emocional i cognitiu.

En el tema del llenguatge i la comunicació, també hem vist algunes dificultats. Tots dos infants tenen molt pocs intents de comunicar-se, sigui amb paraules, gestos o mirades. Encara que en alguns moments busquen la nostra atenció, els costa mantenir aquest contacte i fer-se entendre. Sabem que el fet d’estar en un entorn multilingüe a casa pot estar influint en aquest aspecte, i això ens anima a buscar noves estratègies que puguin ajudar-los.

En l’aspecte motriu, mostren unes certes limitacions, sobretot en activitats que requereixen precisió, com manipular objectes petits. Si bé poden caminar i moure’s, ho fan de manera una mica maldestra, i això els genera inseguretat. Ens agradaria reforçar la seva confiança en aquest sentit.

Sabem que la situació de la família no és fàcil. Hi ha una barrera lingüística important que ha dificultat la comunicació amb el centre i l’accés a uns certs recursos. Per això creiem que és molt important treballar junts i trobar maneres d’acostar-nos més a ells, perquè al final tots busquem el millor per als infants.

Encara que enguany no hem vist grans avanços, som optimistes de cara al pròxim curs. Començaran el primer curs d’Educació Infantil, i això obre una nova etapa per a ells. Treballarem en col·laboració amb l’equip d’orientació per a dissenyar un pla que s’ajusti a les seves necessitats i potenciï el seu desenvolupament en les àrees que més el necessiten. L’escola i l’EAP Llevant volen continuar involucrant a la família en aquest procés, oferint-los suport i eines pràctiques que puguin usar a casa. També pensem que incloure activitats més específiques per a fomentar el llenguatge, la motricitat i les habilitats socials serà clau per a ells. És cert que ha estat un camí difícil enguany, però confiem que amb més recursos, paciència i treball conjunt, podran avançar a poc a poc.

Bibliografia d’interès sobre infants amb autisme i la seva evolució:

• Llibres: Martos, J., y González, M. (2010). El niño con autismo: Estrategias prácticas para el aula y la familia. Pirámide.
• Articles: Serrano, J. L., y Amorós, P. (2017). La evolución del lenguaje en niños con trastorno del espectro autista tras intervención temprana. Revista de Educación Especial, 38(2), 125-138.

Títol: Claustres de 1r i 2n

Participants: 3 docents, l’orientadora en cada claustre.

Temporalització: 45 minuts la de primer i 35 minuts la de segon

Materials: Ordinadors o llibretes, agenda, aula operativitzada per realitzar el claustre.

Objectius: Millorar la comunicació entre els docents per realitzar presa de decisions adequades en cada cas que es planteja a la reunió.

Activitat:

Durant el claustre de professors de 1r, es van tractar diversos temes relacionats amb conflictes entre alumnes, situacions personals difícils i propostes per millorar l’organització de l’aprenentatge i el benestar dels estudiants. A continuació parlaré dels temes de forma anònima.

Un dels temes més destacats va ser un conflicte entre alumnes  derivat d’una situació fora de l’escola. Una alumna va ser objecte de comentaris negatius per part d’altres nenes, que li deien que era una exagerada quan esmentava que patia assetjament escolar.

Com a solució al problema durant el claustre es va suggerir confrontar les alumnes implicades i parlar-ne amb les mares i la direcció per resoldre la situació, tot i que les alumnes no van voler participar en una trobada directa, però ho intentarien un altre cop.

Un altre cas a treballar al claustre va ser el d’un alumne que va canviar de grup sol. Aquest alumne havia decidit assistir a un altre grup, i en un moment es va generar confusió sobre la seva assistència, ja que en alguns moments apareixia en grups diferents. Finalment, es va decidir al claustre que el millor seria mantenir-lo en el grup que estava assistint, ja que es considerava que el canvi de grup ja era massa enrenou.

En aquest cas parlem d’una alumna que va intentar autolesionar-se. Aquesta alumna ha començat a rebre suports addicionals a través dels desdoblaments. A més es comenta al claustre que el canvi de grup li ha anat bé i sembla integrada. Amb aquesta mateixa temàtica i hi ha conflicte amb els docents perquè uns defensen que el suport de portar auriculats és necessari i d’altres diuen que fa que altres alumnes amb TDAH vulguin utilitzar-ho i desconfien de l’ús que en fan d’aquesta eina. En conclusió, es va arribar a l’aportació que era millor utilitzar taps que feien la mateixa funcionalitat que els auriculars per evitar malentesos amb altres alumnes.

Es va parlar també d’un alumne amb dificultats emocionals i familiars, que està passant per una situació difícil, ja que el seu germà té problemes de salut. Aquesta situació ha afectat el seu rendiment acadèmic, i es va decidir que en lloc de rebre notes quantitatives, aquest alumne rebria un informe qualitatiu que fes referència a la seva adaptació i capacitats, amb un seguiment més individualitzat.

Una altra alumna recentment arribada del Perú, que està passant per una situació familiar difícil, ja que el seu germà té leucèmia, ha mostrat dificultats per concentrar-se, tot i que té bones capacitats. Es va acordar el mateix que l’alumne anterior. A més les notes seran revisades a partir del mes de febrer.

També es dona a conèixer a tots els tutors que hi ha un alumne que està prenent medicaments i que té malestar i que el podem trobar diferent. També el cas d’un altre alumne que arriba tard a les classes perquè  se li va facilitar un justificant, ja que ve de realitzar natació al matí i es va concretar amb la família que arribaria sempre 10 minuts tard.

Com a proposta per a fer a les tutories es van facilitar estratègies per millorar l’aprenentatge i la gestió del temps en l’eina Classroom. En les sessions de tutoria, es volien introduir tècniques d’estudi i relaxació per ajudar els alumnes a millorar la seva concentració i reduir l’estrès. A més, es va parlar d’un projecte lliure d’estudi, on els alumnes podrien triar entre fer un resum o subratllar les tasques que se’ls assignessin. Per tal de millorar la gestió del temps, es va proposar una activitat visual, on els alumnes utilitzarien un rellotge per marcar les hores dedicades a cada tasca i poder veure com optimitzar millor el seu temps.

Per concloure, el claustre va abordar diversos temes relacionats amb la gestió emocional dels alumnes, els canvis en el seu rendiment acadèmic a causa de circumstàncies personals difícils, i les estratègies per millorar la seva organització i benestar. Es va acordar seguir treballant en un enfocament més qualitatiu en l’avaluació d’alguns alumnes, tenint en compte la seva situació personal i emocional. A més, es va proposar millorar les tècniques d’estudi i ajudar els alumnes a gestionar millor el seu temps d’una manera visual i pràctica.

El que vaig observar és un ambient de respecte i confiança on entre tots buscaven la millor solució pel bon clima i la millora educativa de tots els alumnes.

A partir del claustre de professors de 1r, es poden extreure algunes reflexions importants sobre el paper dels docents en l’acompanyament dels alumnes. Primerament, és fonamental tenir en compte les necessitats emocionals i personals dels estudiants. Situacions com el cas d’alumnes amb conflictes socials o dificultats familiars mostren que l’escola ha de ser un espai segur on els alumnes se sentin sostinguts.

A més, la gestió de conflictes és clau. Ens recorda que els docents hem de ser agents actius per resoldre malentesos i ensenyar valors com l’empatia i el respecte. Els suports personalitzats, com adaptar estratègies d’aprenentatge per a alumnes amb TDAH, són essencials per afavorir l’èxit de tots.

També és important reconèixer les fortaleses de cada alumne i centrar-nos en la seva motivació i confiança. Finalment, el claustre manifesta la necessitat d’ensenyar a gestionar el temps i l’organització, habilitats fonamentals per l’èxit acadèmic. En resum, el rol com a docents o figures en l’àmbit acadèmic, va més enllà de transmetre coneixements: cal cuidar tant l’aspecte emocional com l’acadèmic per ajudar els alumnes a créixer de manera integral (Mauri i Badia, 2004).

En la reunió amb els tutors de segon,  un dels temes més importants va ser l’incident amb l’ús indegut dels mòbils. Un grup d’alumnes va gravar un vídeo a l’aula, on apareixien fent activitats com el pont i la vertical. Les alumnes van acabar penjant el vídeo a les xarxes socials després de classe, fora del context escolar. Això va generar una discussió sobre les conseqüències de l’ús indegut dels dispositius mòbils en un entorn educatiu. Es va acordar que, a partir d’ara, es farien servir tauletes en lloc de mòbils en el taller d’art per evitar aquests problemes.

Un altre punt tractat va ser el taller sobre pressió estètica. Es va mencionar durant el claustre que, tot i que hi ha hagut alguns casos de trastorns de conducta alimentària (TCA), els alumnes afectats ja estan rebent tractament, però que s’informarà abans de fer el taller.

Per a concloure, es pot veure com les normes han de ser revisades per gaudir d’un entorn segur i que és important reunir a tot l’equip per parlar contínuament d’aquestes accions. L’entorn educatiu està en constant canvi i és necessari la interacció entre docents, alumnes i famílies (Badia, 2021).

A continuació afegeixo un document que ha sigut la transcripció de les dues reunions.

Mauri, T., & Badia, A. (2004). La pràctica psicopedagògica en contextos d’educació formal. A. T. Mauri, C. Monereo & A. Badia (Coords.), La pràctica psicopedagògica en educació formal (volum I) (pp.33-53). Barcelona: Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.

Badia, A. (2021). Principis i fonaments de la intervenció psicopedagògica. Barcelona: Fundació           per a la Universitat Oberta de Catalunya.
Claustre de docents