Títol: Taller d’orientació a partir de les intel·ligències múltiples. 

Participants: 31 alumnes 

Temporalització: 60 min

Material: PowerPoint d’elaboració pròpia, projector, ordinador, classe, paper i llapis 

Objectius:  Promoure la participació activa dels estudiants. Millorar la motivació intrínseca dels alumnes en la percepció de les seves capacitats. 

Activitat: L’activitat consisteix en l’exposició prèvia d’un PowerPoint d’elaboració pròpia. S’exposa de manera estadística els resultats de l’aula de 2n A en els tests realitzats en l’activitat anterior. Es donen els resultats de les puntuacions més altes d’intel·ligències, de les més baixes i en cadascuna la diferència entre nois i noies. Un cop exposat aquests resultats, s’exposen les respostes dels alumnes a com poder millorar la intel·ligència que han donat més baixa. En molts casos mostren falta de motivació per aprendre aquell tipus d’intel·ligència i també d’altres mostren la seva inquietud per introduir aquesta intel·ligència d’una forma més atractiva, dinàmica i motivadora. A partir d’aquestes afirmacions s’exposa la inquietud d’aquests alumnes i es fa una xerrada a l’aula amb la qual surten aspectes interessants com que la intel·ligència naturalista o musical són menys útils o bé no els hi aporten res en cap lloc. Un cop fet el debat, es parla de cada tipus d’intel·ligència i de les seves utilitats. També es diu als docents que facin una pluja d’idees en cadascuna de les intel·ligències dient quines creuen que serien les feines on més desenvolupada s’hauria de tenir aquestes intel·ligències perquè ells mateixos veiessin la importància de cadascuna d’elles. A partir d’aquesta reflexió es demana que cadascú de manera individual redacti si ja ho tenen clar, la feina que voldrien fer o que els agradaria. Si no ho tenen clar, reflexionar amb les intel·ligències que han donat al test més desenvolupat feines que els agradarien més, o bé al revés feines que els agradaria, però no tenen clar com desenvolupar-la. A continuació ha de dir quines competències creuen que han de tenir i qui ho vulgui compartir a l’aula es comparteix, resultant reflexions molt àmplies i descobrint cap a on vol anar cadascú i com fer-ho. Molts d’ells no sabien com i l’ajuda que vam fer entre tots els hi va aclarir. D’altres també van dir aportacions no gaire reflexives com ara que volien ser tastadors de matalassos, però sense dir com arribar fins allà o tenir en compte cap mena d’intel·ligència. Molts d’ells van fer reflexions molt profundes i realistes del camí que volien seguir i els que no sabien que fer, van acabar tenint en compte que acomplirien alguna tasca relacionada amb el que més gaudien fent. Molts també se sentien poc entusiasmats perquè pensaven que les intel·ligències més desenvolupades que tenien no els hi serviria per guanyar prou diners per ser la seva feina definitiva i estaven molt desanimats. Malgrat això, van reflexionar que les feines que havien sortit dins la seva àrea era molt més àmplia del que pensaven i que farien reflexió personal. 

Un cop feta la reflexió ho haurien de posar en la seva eina Google Sites on recollien tot el recurs escolar i on podrien veure tota l’evolució que havien fet des que entren a l’institut. 

Segons torres i Díaz argumenten que, per tal que l’aprenentatge cooperatiu sigui realment efectiu, cal dissenyar activitats i tasques que permetin als estudiants utilitzar les seves diverses intel·ligències de manera complementària. Així, cada membre del grup pot aportar el millor de si mateix. No només es reforça la cohesió del grup, sinó que també es fomenta una major interacció i col·laboració entre els membres. A més pel que fa a la motivació, quan poden utilitzar les seves habilitats, se senten més motivats i es poden involucrar activament en el procés d’aprenentatge. Per tant, aquest enfocament promou un ambient inclusiu, on es valoren les diferències individuals, facilitant el treball en equip i millorant, al final, els resultats acadèmics de tots els membres del grup. És per això, que aquesta activitat té un efecte en la motivació intrínseca dels alumnes, en la millor cohesió grupal i la creació d’un millor ambient a l’aula que està contemplat en els objectius.

Torres, L., i Díaz, J. (2021). Inteligencias múltiples en el fortalecimiento del aprendizaje cooperativo efectivo. IPSA Scientia, revista científica multidisciplinaria, 6(1), 64-80.

Setena entrada.

Ens trobem a dia 17, 18 i 19 de desembre, i el passat dilluns 16 de desembre vaig tenir l’oportunitat de participar en el Cafè Tertúlia organitzat per l’equip de l’escola infantil Cucarells i l’EAP Llevant. Aquesta experiència, a més de ser un espai enriquidor, amistós i familiar per a compartir l’escola amb les famílies, va representar una valuosa oportunitat per a comprendre millor les dinàmiques familiars i la importància de construir ponts de comunicació.

El tema principal, “Una mirada respectuosa en l’acompanyament a la primera infància”, va donar peu a moltes reflexions. La sala de psicomotricitat es va transformar en un entorn càlid i acollidor, amb cadires disposades en cercle, xocolata calenta amb ensaïmada. Les famílies van acudir sense els seus respectius infants, però amb interès, i malgrat que algunes mostraven una certa reserva inicial, a poc a poc van anar obrint-se a compartir les seves experiències i dubtes.

En el transcurs de la tertúlia, la mare d’H. es va animar a parlar sobre la seva situació. Va explicar, amb una mescla de tristesa i preocupació, com la convivència amb tres famílies en una mateixa llar havia començat a afectar emocionalment el seu fill. La seva veu tremolava en esmentar que no sabia com ajudar-ho, i aquí va ser quan tant la tutora de pràctiques com la mestra d’H. van intervenir per a oferir-li suport per privat.

L’endemà, la meva tutora de pràctiques em va comentar el que li van dir  a la mare, i em va dir que li van fer èmfasi en la importància d’establir petites rutines a casa que l’ajudin a sentir major estabilitat i responsabilitats. També es van proposar estratègies per a fomentar espais de joc en la llar que no requerissin molts recursos, com a jocs simbòlics amb objectes quotidians o activitats de manipulació sensorial. La mare es va mostrar agraïda i va manifestar que intentaria posar-les en pràctica.

Per privat, quan va acabar la xerrada, pel que fa al cas de L. la seva família va expressar el seu desenteniment, ja que una de les mares va comentar que, encara que el seu fill interactuava amb elles i la germana sense problemes a casa, no entenia per què a l’escola era tan diferent. En parlar sobre la recent avaluació duta a terme amb l’EAP Llevant i l’anàlisi de la seva escala de joc, es va abordar la possibilitat que L. estigués experimentant ansietat social o inseguretats en l’entorn escolar. Aquest punt va generar un diàleg enriquidor entre les mestres i la família, els qui van acordar treballar junts per a crear un ambient més segur per a ell a l’escola.

Per altra banda, les famílies, en general, es van mostrar receptives i compromeses. Algunes van compartir que havien assistit a altres reunions escolars, però que aquest format els havia permès expressar-se més obertament. La proximitat i el respecte en el tracte van ser elements clau per a l’èxit de la tertúlia.

Des de l’equip educatiu i l’EAP Llevant, es va valorar molt aquesta activitat com un espai per a enfortir el vincle entre escola i família. La tutora dels infants va esmentar que aquestes converses no sols servien per a atendre necessitats específiques, sinó que també ajudaven a construir confiança mútua i la interacció entre famílies. No obstant això, també va haver-hi moments de tensió: una mare va expressar sentir-se jutjada quan es parlava d’establir rutines a casa, la qual cosa va generar un breu intercanvi que va haver de ser moderat amb empatia per part de la tutora de pràctiques.

Al final de la sessió, la majoria de les famílies van coincidir que aquest tipus de trobades els ajudaven a sentir-se més part del procés educatiu dels seus fills i filles. Vàries van demanar que s’organitzessin més Cafè Tertúlies amb altres temes, com la gestió emocional dels infants, la conciliació i família amb la feina, o estratègies per a promoure l’autonomia a casa.

Per a mi, aquesta experiència va ser profundament significativa. Vaig poder observar com la comunicació i l’empatia són eines essencials en l’àmbit psicopedagògic. Em vaig adonar que les famílies necessiten sentir-se escoltades i acompanyades, especialment quan enfronten desafiaments relacionats amb el desenvolupament dels seus fills i filles. A més, aquesta trobada va reafirmar la importància del treball col·laboratiu entre famílies, escola i l’equip de suport extern com l’EAP Llevant.

El Cafè Tertúlia em va reafirmar que construir una comunitat educativa forta i cohesionada és possible quan s’aborden els desafiaments amb obertura, sensibilitat i respecte. Espero amb il·lusió futures tertúlies i continuar aprenent d’aquest enriquidor intercanvi. I, sobretot, que em tornin a convidar :)

Adjunto, si és del vostre interès, més informació sobre la importància que tenen les famílies en la participació en l’escola:

• Garreta, J. (2012). Famílies i escoles: La participació de les famílies als centres educatius. Ajuntament de Lleida.
• Rodríguez Escandell, L. (2019). Les famílies entren a l’escola: Anàlisi de cas del CEIP Nicolau Calafat [Treball Final de Grau, Universitat de les Illes Balears]. Repositori UIB.

Entrada 6

Ens trobem a dia 10, 11 i 12 de desembre, i ja es comença a tenir una valoració sobre l’screeening, per exemple, H. Reflecteix un retrocés en diverses àrees clau, especialment en aspectes relacionats amb la socialització i l’autonomia personal. S’observa que mostra una falta d’interès per jugar, no estableix contacte ocular sostingut, i la seva interacció amb els adults està disminuint. Això està en línia amb els comentaris previs sobre el seu estat d’ànim, possiblement relacionat amb la situació familiar complexa que viu, compartint espai amb tres famílies i afrontant possibles tensions internes.

Mentre que L. presenta un perfil bifàsic que es manifesta en els resultats. Mentre a casa respon a estímuls amb facilitat, estableix diàlegs bàsics i juga de manera simbòlica, a l’escola no demostra cap d’aquestes habilitats. Els indicadors de l’screening reflecteixen una falta d’intenció comunicativa i una inclinació cap a conductes repetitives, especialment en contextos grupals. No s’observa cap millora.

Tal vegada cal mencionar el treball en equip del centre amb l’Equip EAP (la meva tutora), ja que treballar de mà a mà a vegades és complicat, és a dir, la comunicació, encara que respectuosa, a vegades es veu marcada per discrepàncies en les estratègies d’intervenció. Per exemple, durant una reunió recent, es va generar una discussió entorn de la prioritat dels objectius: mentre la meva tutora suggeria dedicar més sessions a l’anàlisi d’H. per a aprofundir en el seu entorn familiar, la mestra considerava més urgent treballar sobre les rutines d’en L. a l’aula. Encara que es va arribar a un consens temporal, va quedar clar que les perspectives de totes dues parts no sempre convergeixen fàcilment.

Per altra banda, vaig rebre una invitació per assistir al “Cafè Tertúlia”
el pròxim 16 de desembre i, per tant, tendré l’oportunitat d’assistir a la xerrada titulada “Una mirada respectuosa en l’acompanyament a la primera infància”, organitzada per l’EAP Llevant i l’escoleta per convidar a les famílies d’aquesta escoleta. Les meves expectatives són altes, ja que aquest espai no sols permetrà aprofundir en enfocaments teòrics, sinó també compartir experiències amb altres famílies i professionals. Espero que aquesta tertúlia aporti eines per a abordar els casos diversos des d’una perspectiva més inclusiva i respectuosa de desenvolupament.

M’agradaria mencionar que aquestes setmanes m’han reafirmat en la importància d’un treball col·laboratiu sòlid, encara que a vegades sigui desafiador i creiï malestar i tensions seguides. Les eines que m’han estat aportant són essencials, però el valor humà i la comunicació continuen sent base per a transformar.

Adjunto, si és del vostre interès, sobre la importància que tenen les famílies en la participació a l’escola:

• De Salsas Vilà, L., & Duran Jordà, N. (2023). La relació entre famílies i escola: Anàlisi en quatre centres educatius [Treball Final de Grau, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya]. Repositori UVic.
• Cuadros, M. (2016). La comunicació entre l’escola i la família quan hi ha dificultats d’aprenentatge [Treball Final de Grau, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya]. Repositori UVic.

Cinquena entrada.

Ens trobem a dia 18, 29 i 20 de novembre, a la meitat de les meves pràctiques com a psicopedagoga. Sento que aquest repte és tant desafiador com enriquidor. En aquesta etapa, he pogut aprofundir en la comprensió de les necessitats específiques dels dos infants i he après valuoses lliçons sobre la importància de la col·laboració, l’observació detallada i la flexibilitat en la intervenció psicopedagògica.

Personalment, em sento molt més segura en el meu rol. Observar i analitzar el comportament dels infants m’ha ensenyat a parar esment als matisos. H., la tristesa i la falta d’interès del qual pel joc són cada vegada més evidents, mentre que L., amb el seu contrast entre el comportament a casa i a l’escola, em recorda que la psicopedagogia no sols és una disciplina tècnica, sinó també profundament humana, que requereix empatia i adaptabilitat.

Un dels aspectes més significatius d’aquests tres dies ha estat la introducció de l’Escala de Joc (0-24 mesos) adaptada per a L. i H., basada en l’eina descrita per González (Equip d’Atenció precoç del Centre Base de Lleó). Aquesta nova eina me la va facilitar també la tutora, perquè aprofités tot el que em donava per aprendre i veure altres eines facilitadores d’observació. Aquesta escala avalua dimensions com l’interès pels objectes, la interacció social en el joc i la capacitat d’imitació, el joc combinatori i de casualitat, etc.

Resultats preliminars amb l’escala de joc:
-H. Interès per objectes: Mostra un interès limitat, centrant-se únicament en joguines que generen sons repetitius. Evita explorar nous objectes i tendeix a romandre en activitats passives.
Interacció social: No busca compartir el joc amb els altres companys/es, fins i tot en activitats estructurades. La seva comunicació no verbal és mínima.
Capacitat d’imitació: Encara que en el passat imitava accions simples, últimament no mostra intenció de copiar moviments o gestos.
-L. Interès per objectes: Explora els objectes de manera sistemàtica, però sense variar el seu ús. Prefereix alinear peces de construcció i observar-les fixament.
Interacció social: Intenta observar a altres companys/es, però no s’acosta a ells ni interactua de manera activa.
Capacitat d’imitació: Respon millor a estímuls d’imitació quan són gestos facials o moviments manuals bàsics, encara que evita mantenir contacte visual prolongat.

La relació amb la mestra dels infants i amb la meva tutora de pràctiques ha estat clau per a avançar en aquest procés. La mestra, amb la seva experiència i coneixement de l’aula, m’ha guiat en com integrar les meves observacions en la dinàmica i rutines diàries de l’escola. A més a més, valoro positivament com m’ha permès participar activament en activitats, la qual cosa m’ajuda a entendre les reaccions en temps real dels infants. D’altra banda, la meva tutora de pràctiques s’ha convertit en una figura essencial de suport. Les seves reflexions sobre els informes i escales m’han ensenyat a ser rigorosa i a buscar sempre la correlació entre teoria i pràctica. Això reforça la idea que l’atenció psicopedagògica ha de ser sempre integral, considerant tant l’entorn escolar com el familiar.

A meitat d’aquest camí, reflexiono que m’adono del molt que queda per aprendre, però també del progrés aconseguit. Els dos infants m’estan ensenyant que cada infant té el seu propi ritme i que la nostra tasca com a psicopedagogs és oferir un entorn adequat per a créixer. L’Escala de Joc és una eina molt vàlida que ajuda a valorar molts ítems d’observació.

La importància de la col·laboració amb l’equip educatiu i les famílies és cada vegada més evident. Sense ells, qualsevol intervenció quedaria incompleta. Aquesta etapa em motiva a continuar observant, reflexionant i aprenent.

Si és del vostre interès, adjunto algunes recomanacions que la tutora em va esmentar que ajuden a diagnosticar infants amb autisme:

• ADOS-2 (Autism Diagnostic Observation Schedule, Segona Edició): És una avaluació estandarditzada i semiestructurada que mesura la comunicació, la interacció social i el joc en individus sospitosos de tenir TEA. Inclou mòduls adaptats per a nens petits, permetent una observació detallada de comportaments rellevants a l’autisme. Lord, C., Rutter, M., DiLavore, P. C., Risi, S., Gotham, K., & Bishop, S. L. (2012). Autism Diagnostic Observation Schedule, Second Edition (ADOS-2). Western Psychological Services.
• M-XAT-R/F (Modified Checklist for Autism in Toddlers, Revised with Follow-*Up): És un qüestionari de detecció precoç dissenyat per a identificar infants de 16 a 30 mesos que podrien estar en risc de TEA. Es basa en informes dels pares i es complementa amb una entrevista de seguiment per a augmentar la seva precisió. Robins, D. L., Fein, D., & Barton, M. L. (2009). Modified Checklist for Autism in Toddlers, Revised, with Follow-Up (M-CHAT-R/F). Disponible en https://www.maactearly.org/uploads/9/2/2/3/9223642/m-chat-r_f_western_spanish.pdf

Títol: Administració del test d’intel·ligències múltiples 

Participants: 31 alumnes 

Temporalització: 30 minuts 

Material: Test d’intel·ligències múltiples en paper i boli i enregistrament de les respostes amb l’Excel. 

Objectius: Millorar la motivació intrínseca dels alumnes en la percepció de les seves capacitats d’organització.  Per arribar a aquest objectiu és important conèixer-se a ells mateixos i establir metes reals a partir de l’autoconeixement de les seves competències. 

Activitat: Durant la sessió de tutoria a l’aula de 1r A, es realitza una petita explicació de quines són les intel·ligències múltiples de Gardner. Posteriorment a l’explicació i la intervenció dels alumnes es reparteix als 31 participants un test de totes les intel·ligències múltiples separades per blocs amb les que han de posar una puntuació de 0-10 a mesura que estiguin d’acord amb l’afirmació que hi ha. A continuació han de sumar les puntuacions de les 10 afirmacions sent 0 la mínima puntuació i 100 la màxima. Després hi ha un apartat on diu que posin en una graella el número de cada intel·ligència i pintin la barra fins a on arriba en cadascuna per visualitzar-ho més fàcil. Per últim, pregunten quina és la que obté la puntuació més elevada i quina és la que obté la puntuació més baixa. Per finalitzar, es pregunta com podrien fer per millora la intel·ligència que ha donat més baixa. Per la realització d’aquest test hi havia una alumna que necessitava reforç especial, ja que només compren l’àrab. Per ajudar-la li vaig oferir ajuda traduint les oracions i explicant-li en cas que fos necessari acomplint les tasques amb ella i realitzant la suma d’aquestes. Els altres alumnes també requerien ajuda per comprendre algunes oracions o bé per comprendre que havien de fer en cada exercici, si s’havien de sumar o com s’havien d’incorporar les dades.  En acabar l’activitat vam recollir tots els tests i posteriorment vaig traspassar totes les respostes dels tests amb una llista dels alumnes que em van facilitar i incorporant en un Excel on es poden veure les diferents intel·ligències marcades en colors diferents i també les respostes de com poder millorar-la. En la incorporació d’aquesta vaig poder comprovar que molts alumnes tenien diferents tipus de resposta que vaig valorar en blocs:

• No tinc interès per desenvolupar-la
• Està prou bé
• No serveix, no li trobo la utilitat
• No sé com desenvolupar-la
• Incorporant-la de manera divertida i creativa 
• Estudiant/ practicant més 
• No contesta  

La manca d’interès per introduir nous coneixements o la idea que algunes d’aquestes intel·ligències no servien per a res, em va fer pensar que calia dur a terme una activitat en la qual veiessin els resultats que havien obtingut de classe de manera estadística, on es desenvoluparien la utilitat de cada intel·ligència i en quines feines podrien desenvolupar-se més per veure la utilitat de cadascuna d’elles. 

Per incorporar aquests coneixements em vaig basar en la teoria de Howard Garden de les intel·ligències múltiples. A partir del document de Segura (2022)  que destaca que les intel·ligències múltiples són una eina poderosa per fomentar la motivació intrínseca, ja que permeten que els estudiants s’involucrin en l’aprenentatge de manera més personal, rellevant i satisfactòria. Aquest enfocament proporciona un entorn en què els estudiants no només aprenen anglès, sinó que ho fan perquè gaudeixen del procés, la qual cosa reforça l’aprenentatge a llarg termini.

Segura, F. (2022). Las inteligencias múltiples i la motivación en el aula de inglès.