Bona nit! Passo a descriure-us la penúltima sessió

Descripció de la sessió

Aquesta sessió revisa les habilitats emocionals adquirides, amb l’objectiu que l’alumna identifiqui la seva progressió i les tècniques que li han estat útils.

Objectius

-O.G. 2: Reduir la freqüència i intensitat de les conductes disruptives a través d’un treball sistemàtic en la identificació, comprensió i gestió de les emocions, promovent un entorn de respecte, autocontrol i convivència positiva.

-O. E.2.3. Avaluar l’impacte de les sessions en el comportament de l’alumna, mitjançant una revisió continuada de les millores en la gestió emocional i la disminució de les conductes disruptives al llarg de les sessions.

Reflexió personal

Durant aquesta setena sessió, s’ha prioritzat atendre la necessitat emocional de la nena arran de l’absència del seu tutor, que està de baixa. La nena ha expressat tristesa en veure la substitució i ha manifestat trobar a faltar al seu tutor dient “Quiero a M*” mentre plorava. S’ha decidit parlar amb ella . Durant la conversa, se li ha explicat que el retorn del tutor és incert, però s’ha encoratjat a intentar reprendre la normalitat durant els últims dies del curs. En revisar el diari, s’ha detectat que la part d’aula no s’ha completat recentment, fet que no s’ha considerat problemàtic. Quan se li ha preguntat sobre les seves emocions, la nena ha indicat sentir-se “muy triste”, però abans d’iniciar la sessió ha dit que ara se sentia “contenta”.

En la primera activitat, es va treballar la reflexió de la nena sobre la seva participació en l’ús del diari emocional, emplenant una checklist i un qüestionari. Es van revisar les pàgines del diari prèviament, i la nena verbalitzava el que veia. El qüestionari va requerir lectura i contextualització de les preguntes, amb respostes sinceres però amb dificultats en la mida del text. La checklist va ser més fluida, tot i haver d’explicar les frases i utilitzar una fotocòpia en lloc del dossier. En parlar de tècniques per trobar calma, la nena va aplicar exercicis de respiració. Es va ajornar l’emplenament de la rúbrica per iniciar la segona activitat.En la segona activitat, la nena va gaudir molt fent la roda de les emocions, relacionant cada emoció amb un color i inspirant-se en la pel·lícula Inside Out. Tot i tenir un model al dossier, va pintar-la segons la seva creativitat, integrant colors dels personatges de la pel·lícula. Aquesta connexió espontània va aportar la idea de fer un cinefòrum en futures sessions. Durant l’activitat, es va aprofitar per valorar el diari emocional, amb un resultat molt positiu.

En finalitzar, es va emplenar la darrera part del diari. Finalment, se li va avançar que l’última sessió seria una tarda especial, fet que la va alegrar molt abans de tornar a classe.

Evidències

Us deixo el recull d’imatges.

Avaluació

Els instruments avaluatius utilitzats en aquesta sessió són cinc:la graella d’observació, el diari emocional,,la checklist de l’alumna per avaluar el diari , el qüestionari de l’alumna per avaluar el diari i la rúbrica d’avaluació per avaluar el diari . A continuació s’adjunten els diferents arxius dels tres darrers instruments anomenats anteriorment.

Observacions personals

Data: 10-12-24

Durada: 2 hores  d’intervenció

Lloc: Loapsi ( centre d’acompanyament terapèutic i educatiu)

Participants: Psicopedagoga, 2 alumnes de practiques i 5 usuaris.

Objectius:

OA1  Posar en pràctica tècniques de relaxació en situacions que provoquin estrès o ansietat.

OA2 Disminuir els conflictes interpersonals mitjançant una comunicació assertiva.

Desenvolupament:

En aquesta segona sessió, posem una música suau i relaxant per tal de fer una pràctica de Mindfulness a través del so. Els joves escolten atentament els diferents elements de la música: els instruments, els ritmes, les melodies i els canvis en l’atmosfera musical. La tasca principal és que siguin conscients de la música, concentrant-se en cada so i deixant de banda qualsevol distracció mental o pensament que pugui sorgir, amb l’objectiu de mantenir-se en el moment present. Aquesta pràctica ajuda a millorar la seva capacitat d’atenció, calma i autoregulació emocional. En general la participació ha estat correcte, han seguit la proposta sense dificultats.

Després de la pràctica de Mindfulness, els joves tenen l’oportunitat de reflexionar sobre les conductes que han tingut en la sala de psicomotricitat, sobretot aquelles que han causat malestar o dificultats en el grup. Aquesta part de la sessió els permet identificar què va provocar certs comportaments, com la manca de control o les reaccions impulsives. Es fomenta un espai de confiança on cada participant pot expressar-se lliurement sobre els seus actes i sobre com es van sentir en aquells moments. Aquesta reflexió no busca culpabilitzar ningú, sinó simplement entendre els seus comportaments per aprendre’n.

A continuació, es convida els joves a crear una carta de compromís on reflexionen sobre les conductes que volen millorar i les solucions que poden adoptar per evitar que es repeteixin. Aquesta carta és una eina de responsabilitat personal: els joves signen el seu compromís a treballar per millorar les seves accions en el futur. Aquesta activitat els permet sentir que tenen el control sobre el seu comportament i que poden influir en el seu canvi a través de l’autoconsciència i l’esforç personal.

Finalment, la sessió es tanca amb un moment de recapitulació i gratitud. Els participants poden compartir com se senten després de la reflexió i el compromís, i el facilitador els agraeix la seva participació activa. Es fa una respiració profunda conjunta per relaxar-se i tancar l’activitat en calma, amb l’objectiu de portar la tranquil·litat i l’aprenentatge a les seves activitats diàries.

En la segona hora, es fa una dinàmica més individualitzada amb M. en la qual ha de llegir unes frases que representen diverses situacions:

Algú et molesta/ Un amic pega a un company de classe / La professora et crida l’atenció per xerrar a la classe / A casa  s’enfaden amb tu / Dones un cop / Et molesta com et parla / T’enfades molt/ Veus a algú plorant/ Veus un animal ferit/ Et deixen un llibre i el perds.

Quan llegeix una frase l’ha d’ubicar a l’apartat de solució que ell faria. S’ofereixen diferents alternatives per triar:

Disculpar-se /Donar una mostra d’afecte / Parlar / Marxar o ignorar-ho / Esperar i tranquil·litzar-me / Dir que et deixin tranquil / Demanar ajuda

Les primeres respostes de M. han sigut més impulsives i poc reflexives però a mida que hem anat parlant de diferents situacions més personals, ha anat empatitzant i ha pogut reflexionar i també intentant cercar una altra solució si cap de les presentades no el convenç.

Recursos:

Els propis de la sala de psicomotricitat, aparell de música, coixins, targetes amb frases.

Avaluació:

D’aquesta sessió destacaria com poc a poc el grup d’adolescents va cercant alternatives en la resolució de conflictes i poc a poc van desenvolupant conductes més empàtiques. Penso que és molt important el paper del referent, en aquest cas de la psicopedagoga del centre sent una guia i donant suport en les necessitats que presenten. En aquesta segona sessió es potencia molt l’autoconsciència ajudant al grup a millorar els seus comportaments i relacions interpersonals.

De cara a la propera sessió, m’agradaria poder parlar amb ells sobre com estan aplicant el que treballem al centre en la seva vida diària. També em proposo continuar creant un ambient segur i de confiança per al diàleg obert adaptat a les necessitats i els progressos del grup.

Observacions:

En la sessió de mindfulness un dels adolescents va verbalitzar que l’altre dia a l’institut va tenir una situació d’estrès i va començar a fer aquesta tècnica però no el temps suficient i no li va funcionar.

En l’activitat de les frases, vaig pensar que podia haver buscat situacions més concretes que acostumin a generar malestar en el M., més adaptades a les seves experiències.

És molt enriquidor compartir amb tot l’equip com han anat les diferents intervencions i d’aquesta posada en comú pensar en nous objectius i materials per properes sessions. Queda clar que  el treball mancomunat durant el procés, seguiment i valoració inclosos, potencia la relació entre els agents implicats (Bolea i Cárcel, 2019) els quals han de mantenir una relació basada en la col·laboració i el treball conjunt.

La col·laboració és clau per poder donar una resposta inclusiva i efectiva als usuaris gràcies a la conversa col·laborativa en la qual, per una banda, es construeix un context compartit i per altra crea nous i diferents punts de vista.

Mantenir un ambient positiu, proper i d’implicació, amb objectius compartits  oferint recursos i formació amb uns mitjans de comunicació regulars ajuda a que la planificació de la resposta educativa per part dels docents i del psicopedagog sigui més eficaç. La reflexió, continua també fora del centre. Penso que un bon professional és aquell que, encara que passi el temps, resta motivat amb la tasca que desenvolupa.

Evidències

Bolea, E [Enric], Carcel, I [Esther]. (2019). Eix 2. Marc de referència psicopedagògic [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya

Bolea, E. Amoros,J. Cuevas, Ch. Herrera, C. Puigardeu, O.Rubio, E. La conversa col·laborativa: escolta, relat i observació en el procés d’assessorament. [Recurs d’aprenentatge]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya