Bona nit! Passo a descriure-us aquesta segona sessió.

Descripció de la sessió

Aquesta sessió se centra a ajudar l’alumna a reconèixer com les emocions influeixen en el seu comportament i a fer una associació conscient entre les emocions i les accions.

Objectius

O.G.1: Fomentar el desenvolupament de competències emocionals en la participant per tal de millorar l’autoconeixement emocional, facilitant la regulació de les pròpies emocions com a eina de prevenció de conductes disruptives.

O.E. 1.1: Identificar i reconèixer les emocions bàsiques i d’altres més avançades, i establir una relació entre aquestes emocions i les conductes que poden generar.

Reflexió personal

.En aquesta sessió la B. s’ha mostrat també molt contenta i amb ganes. Només veure’m ja m’ha dit “Hoy contenta”. Ha interioritzat molt bé l’ús del diar. Com a novetat, hem dedicat a revisar com va anar el dia anterior i com ha anat avui (a partir d’ara es farà a cada sessió). Posteriorment, hem emplenat el diari. Avui ella ha volgut escriure contenta i estimar, perquè deia que se sentia així. L’activitat 1 ha funcionat molt bé. Primerament, hem llegit totes les emocions i hem exposat quins moments ens poden fer sentir així.La nena té una capacitat reflexiva molt bona i que cal destacar.  Avui ha millorat, perquè ha estat capaç d’expressar i verbalitzar el fàstic i la calma. Cal continuar treballant amb la vergonya i l’enveja. En destaco novament que la nena sense que se li demani expressa i verbalitza molt quan ha sentit alegria, amor o sorpresa. En aquest cas, també vull dir que ha costat una mica representar les emocions més “negatives” com la ràbia, tristesa o por. Deia que no volia perquè li posa trista i no li agrada. S’ha identificat amb diversos contextos. L’activitat dos ha presentat diversos altibaixos.  Se li ha fet força pesat haver de dibuixar tantes vegades. Ha dit diverses vegades “Estoy cansada” “No quiero ya mas” i “No puedo o no sé”. Se l’ha animat a continuar endavant, aposant en tot moment pel reforç positiu. Hem fet també algunes pauses entre dibuix. La nena ha dibuixat amb detall la gran majoria d’emocions, però ha mostrat molta dificultat per representar l’enveja i la calma. Li he preguntat si em podia explicar el que hi ha dit “No quiero”.

En aquesta sessió he vist molts clars alguns dels continguts que estic treballant a l’assignatura Avaluació i intervenció psicopedagògica.Amb aquests alumnes especialment, és molt necessari establir un clima de confiança i crear un espai segur per a l’alumne. Sense aquest ambient de confiança, escolta, estima i respecte, el pla d’intervenció estic segura que no tiraria endavant. A més, també en l’assignatura ens remarquen molt la importància d’incorporar a tots els agents, és per això que cada dia de la sessió abans i després parlo amb el tutor per veure com està. A més, el psicopedagog també rep tota la informació i n’està al cas.

Evidències

Us deixo un recull d’imatges de la sessió. 

Avaluació 

Els dos instruments avaluatius utilitzats en aquesta sessió són: el diari emocional i la graella d’observació. A continuació s’adjunta el document.

Observacions personals

En aquest cas, vull destacar diversos aspectes:

• Els cartellets de l’activitat 1 calia tallar-los més curtets.
• Pel que fa a l’activitat 2, no hauria d’haver estat necessari dibuixar els 10 sentiments/emocions treballats. Es podia fer en un quadret més petitó o bé combinar context amb dibuix.
• És necessari el reforç positiu i els missatges motivadors. És una nena amb molt de caràcter.

Aquest dimecres he començat a implementar el pla d’intervenció. Tot seguit passo a descriure els elements més destacats.

Descripció de la sessió

En aquesta sessió, l’objectiu és que l’alumna aprengui a reconèixer les emocions bàsiques com alegria, tristesa, ràbia i por. Les activitats la guiaran en identificar aquestes emocions i en entendre com es reflecteixen en les conductes. La primera activitat l’alumna disposa de diferents expressions facials i les ha d’enganxar amb l’emoció que representa. A més, se li demana que verbalitzi situacions que li provoquen aquesta emoció. La segona activitat se li donaran les diferents pedres i ella ha d’escriure l’emoció i enganxar-la al lloc corresponent. Cal dir que en aquesta primera sessió també s’inicia amb el treball del diari emocional.

Objectius

O.G.1: Fomentar el desenvolupament de competències emocionals en la participant per tal de millorar l’autoconeixement emocional, facilitant la regulació de les pròpies emocions com a eina de prevenció de conductes disruptives.

O.E. 1.1: Identificar i reconèixer les emocions bàsiques i d’altres més avançades, i establir una relació entre aquestes emocions i les conductes que poden generar.

Reflexió personal

La valoració d’aquesta primera sessió és molt positiva. Un dels elements que he hagut de millorar ha estat la graella d’observació, ja que volia anar anotant coses i em feia falta espai. També he vist que crec que hauria estat interessant afegir un calendari visual perquè ella tingués clar quan ve amb mi. Primer de tot se li ha presentat tot el material. La nena ha mostrat interès i il·lusió, verbalitzant que li agradava molt i que estava molt contenta. Hem començat emplenant el diari l’apartat de les sessions. El tutor m’ha comentat que també aprofitem per complementar el de l’apartat del dia. Ha mostrat predisposició per emplenar el diari i treballar com es va sentint al llarg del dia i també en començar i acabar la sessió. Les activitats han funcionat molt bé.  L’activitat 1 ha anat molt bé: la nena ha identificat  principalment les emocions d’alegria, ràbia, tristesa, por, sorpresa i amor. A més, a mesura que les anava llegint, tenia clar la fotografia que anava i ella mateixa verbalitzava quan havia sentit alguna d’aquestes. Pel que fa a les quatre restants (enveja, vergonya, fàstic i calma) ha estat necessari acompanyar-la en el reconeixement i la identificació. Tot i la dificultat per articular els sons, he pogut entendre tot allò que ella mateixa volia compartir.La segona activitat ha sortit molt bé. Primer de tot, ha identificat a les pedres les emocions que ella més reconeix. Posteriorment, jo li deia un context i ella havia de buscar l’emoció que provocava. Alguna vegada dubtava i ha servit per contextualitzar que a vegades, podem sentir més d’una emoció a la vegada. Finalment, les hem anat enganxant al quadern i escrivint.

En aquesta primera intervenció, vull destacar que gràcies a l’assignatura Intervenció en la pràctica educativa he pogut desenvolupar una proposta coherent i adaptada al cas escollit. Especial èmfasi pel que fa a l’avaluació.  A més, tal com exposen  Cerino et al (2020) , el desenvolupament emocional en infants amb síndrome de Down presenta característiques úniques que requereixen una atenció específica en el context educatiu i terapèutic. Aquests infants sovint tenen una major predisposició per reconèixer emocions bàsiques  però poden presentar més dificultats a l’hora de distingir emocions més complexes.

Evidències

Us deixo un recull d’imatges de la sessió. 

Avaluació 

Els dos instruments avaluatius utilitzats en aquesta primera sessió són: el diari emocional i la graella d’observació. Pel que fa al diari emocional, crec que serà molt més enriquidor parlar-ne en una entrada específica que se sentri en els instruments d’avaluació i permeti fer un seguiment més exhaustiu del progrés. Pel que fa a la graella d’observació, tal com s’ha dit anteriorment ha estat necessari modificar-la i afegir-hi una casella més per tal de recollir el desenvolupament de la sessió. A continuació s’adjunta el document.

Observacions personals

En aquest cas, vull destacar diversos aspectes:

• Els sobres amb els materials enganxat al quadern no són útils. Ocupen molt. Caldria una espiral més gruixuda o bé fer un dossier a part amb únicament els sobres.
• Incorporar un calendari al quadern de treball i diari emocional per fer-ho més visual i que l’alumna tingui clar quan estarem fent el projecte.
• Cada sessió hauré d’incorporar uns 5-10 minuts de descans entre activitat i activitat. Avui hem aprofitat per coneixe’ns una mica més.

Referències bibliogràfiques

Cerino, A.; García, R.; Hernández, J.E.; i Pérez, F.D. (2020). Emociones, funciones parentales y expectativas en familias de personas con síndrome de Down. Anuario de Psicología/The UB Journal of Psychology, 50(2), 79-86.

Hola a tothom!

En aquesta nova entrada passo a exposar-vos més detalladament el meu projecte d’intervenció: UN VIATGE PLE D’EMOCIONS. 

Tal com ja us he anat descrivint anteriorment, la proposta d’actuació de les meves pràctiques com a psicopedagoga se centra en intervenir en el cas de la B.S.D: una alumna que es troba cursant 6è de Primària i que té síndrome de Down. Després d’haver-me reunit amb la família i haver realitzat un primer contacte amb la nena, he desenvolupat una proposta que permeti treballar les emocions i intentar reduir les conductes disruptives que presenta.

Tot seguit, us passo a detallar alguns aspectes més claus del pla d’actuació: objectius, temporalització i sessions. Al final de l’entrada podreu trobar uns arxius molt interessants per conèixer millor el pla!

OBJECTIUS 

Objectius generals

• Fomentar el desenvolupament de competències emocionals en la participant per tal de
  millorar l’autoconeixement emocional, facilitant la regulació de les pròpies emocions com
  a eina de prevenció de conductes disruptives.
• Reduir la freqüència i intensitat de les conductes disruptives a través d’un treball
  sistemàtic en la identificació, comprensió i gestió de les emocions, promovent un entorn
  de respecte, autocontrol i convivència positiva.

Objectius específics

• 1.1. Identificar i reconèixer les emocions bàsiques i d’altres més avançades, i establir una
  relació entre aquestes emocions i les conductes que poden generar.
• 1.2. Desenvolupar habilitats i estratègies d’autoregulació emocional, centrant-se en
  tècniques concretes per gestionar emocions intenses que sovint deriven en conductes
  disruptives (com la ràbia o la frustració).
• 2.1. Augmentar la consciència sobre les conseqüències de les conductes disruptives,
  treballant l’empatia i el reconeixement de com afecten les emocions i el comportament.
• 2.2. Promoure la resolució de conflictes de manera positiva i autònoma, ensenyant tècniques
  de mediació personal que redueixin la recurrència de respostes violentes o impulsives.
• 2.3. Avaluar l’impacte de les sessions en el comportament de l’alumna, mitjançant una revisió
  continuada de les millores en la gestió emocional i la disminució de les conductes
  disruptives al llarg de les sessions.

PLANIFICACIÓ DE LA INTERVENCIÓ

• Detecció i anàlisi de necessitats: 23/10/2024 al 07/11/2024
• Disseny del projecte: Del 08/11/2024 al 18/11/2024
• Implementació del projecte: Del 19/11/2024 al 12/12/2024
  • Sessió 1: 20/11/2024
  • Sessió 2: 21/11/2024
  • Sessió 3: 27/11/2024
  • Sessió 4: 28/11/2024
  • Sessió 5: 04/12/2024
  • Sessió 6: 05/12/2024
  • Sessió 7: 11/12/2024
  • Sessió 8: 12/12/2024
• Avaluació del projecte: 19/11/2024 al 19/01/2024

SESSIONS I ACTIVITATS

SESSIÓ 1: Introducció a les emocions bàsiques: En aquesta sessió, l’objectiu és que l’alumna aprengui a reconèixer les emocions bàsiques com alegria, tristesa, ràbia i por. Les activitats la guiaran en identificar aquestes emocions i en entendre com es reflecteixen en les conductes.

SESSIÓ 2: Vinculem les emocions a conductes: Aquesta sessió se centra a ajudar l’alumna a reconèixer com les emocions influeixen en el seu comportament i a fer una associació conscient entre les emocions i les accions.

SESSIÓ 3: Aprenem tècniques d’autoregulació: L’alumna començarà a aprendre tècniques per regular les emocions intenses, com la ràbia o la frustració.

SESSIÓ 4: Empatia i consciència de les accions: Aquesta sessió treballa l’empatia, ajudant l’alumna a comprendre com les seves accions afecten els altres i a reflexionar sobre les conseqüències emocionals de les conductes.

SESSIÓ 5: Resolució positiva de conflictes: Aquesta sessió se centra a proporcionar eines per resoldre conflictes amb assertivitat, ajudant l’alumna a comunicar-se de manera positiva i a gestionar els desacords.

SESSIÓ 6: La impulsivitat: En aquesta sessió es treballa el control de la impulsivitat, ensenyant s l’alumna a fer pauses abans de reaccionar en situacions emocionalment intenses.

SESSIÓ 7: Avaluació i reflexió sobre la millora emocional: Aquesta sessió revisa les habilitats emocionals adquirides, amb l’objectiu que l’alumna identifiqui la seva progressió i les tècniques que li han estat útils.

SESSIÓ 8: Cloenda de les intervencions: La sessió de tancament està dissenyada per celebrar els progressos i consolidar els aprenentatges. L’alumna ha de reconèixer tot allò que ha après i s’emporta un record d’aquestes darreres setmanes.

A continuació, podeu observar quatre documents: la infografia que resumeix el pla d’intervenció, una presentació amb més informació, el quadern de treball dissenyat i el diari emocional també creat.

Espero que us agradi!

INFOGRAFIA 

PRESENTACIÓ

QUADERN DE TREBALL 

DIARI EMOCIONAL 

En el marc de l’educació inclusiva, abordar les necessitats emocionals dels alumnes amb diversitat funcional és clau per garantir el seu benestar i integració a l’aula. L’escola en la qual estic fent pràctiques n’és un clar exemple de la importància i la necessitat d’acompanyar a aquest perfil d’alumnat, el qual moltes vegades no disposen de les eines suficients per gestionar tot allò que els hi passa o bé tampoc per entendre les emocions de les persones del seu entorn. Després d’haver analitzat bé les necessitat de l’escola a través dels instruments descrits en l’anterior entrada, s’ha dissenyat des de zero un pla d’intervenció  dirigit a una alumna de 6è de Primària amb síndrome de Down, un programa centrat en la regulació emocional com a eix per a la millora de la conducta, la reducció de les conductes disruptives i l’adaptació social.

La síndrome de Down és una condició genètica que pot afectar el desenvolupament cognitiu, emocional i social de l’infant, sovint fent que l’expressió i la regulació d’emocions es converteixin en un repte (Cubero et al., 2014). Aquest projecte busca oferir-li eines per afrontar aquests reptes de manera positiva, així com millorar la seva qualitat de vida i la seva adaptació social. Les persones amb síndrome de Down poden presentar dificultats en l’autocontrol, la comprensió emocional i la comunicació assertiva, la qual cosa pot derivar en conductes disruptives o en reaccions emocionals desproporcionades (Capone, 2007). Aquesta proposta parteix de la premissa a treballar la intel·ligència emocional a través d’un programa estructurat permetrà que la nena aprengui a reconèixer i gestionar les seves emocions de manera més eficaç, minimitzant així les respostes impulsives.

Amb un enfocament individualitzat i pràctic, el projecte inclou vuit sessions estructurades en activitats lúdiques i didàctiques, com el diari emocional, el “semàfor de la calma” i tècniques de relaxació. Aquestes activitats no només treballen l’autoconeixement i l’autoregulació, sinó que també afavoreixen la resolució assertiva de conflictes i el control de la impulsivitat. Aquest projecte es fonamenta en la importància de dotar la nena d’habilitats que li permetin identificar i reconèixer les emocions pròpies i les dels altres, alhora que desenvolupa eines per regular-les de forma autònoma. A través d’aquest treball, s’espera que la participant redueixi progressivament la freqüència i intensitat de les conductes disruptives, i adquireixi competències emocionals que li permetin gaudir d’un millor benestar personal i relacional. El programa busca promoure un entorn de respecte i autocontrol en el qual la nena se senti valorada i escoltada, aspectes fonamentals per al desenvolupament de la seva autoestima i seguretat.

Aquest projecte posa en relleu com l’educació emocional no només és essencial per al desenvolupament integral de l’alumnat amb necessitats educatives especials, sinó que també és una eina fonamental per construir espais escolars més inclusius i enriquidors. Així, les emocions es converteixen en aliades per transformar la manera com l’alumnat viu i aprèn.

També crec important exposar en aquest espai, que el passat 14 de novembre, el tutor i el psicopedagog havíen de fer reunió amb la família per tal de signar el Pla Individualitzat que s’ha fet per a la nena. Vaig proposar al psicopedagog si podia assitir a la reunió, ja que considerava que era un bon moment per conèixer la família i exposar-los la meva proposta d’intervenció. A més, vaig portar-los el document d’autorització dels drets d’imatge.

Per tancar aquesta intervenció, em venen al cap algunes preguntes…

• Com es pot assegurar que el pla d’intervenció emocional sigui efectiu tant a l’aula com en altres entorns socials i familiars?
• Com es pot formar l’equip docent per donar continuïtat als avenços aconseguits amb el pla d’intervenció ?
• Com es poden gestionar situacions en què la família pugui tenir expectatives diferents de les establertes en el pla d’intervenció?

Hi haurem de buscar resposta!

Referències bibliogràfiques 

Capone, G. (2007). Conductas disruptivas en el síndrome de Down. Revista Síndrome de Down: Revista española de investigación e información sobre el Síndrome de Down, (94), 100-105.

Cubero, T.; Montes, B.; Muela, J.A. i Robles, M. A. (2014). Inteligencia emocional en síndrome de Down. Avances en el estudio de la motivación y de la emoción. VIII Simposio de la Asociación de Motivación y Emoción (pp. 46-50).

Bona tarda a tothom,

En aquesta entrada vull compartir-vos la presentació sobre el centre en el qual faig les pràctiques i així el pugueu conèixer una mica més. (Teniu l’enllaç més a sota també)

Per tal de detectar i analitzar millor les necessitats de l’escola, es va dur a terme un breu estudi repartit en dues fases, combinant una aproximació qualitativa amb una de quantitativa per tal d’obtenir dades sòlides i representatives. En la primera fase qualitativa es van realitzar entrevistes en profunditat amb quatre participants clau del centre: el responsable del Departament d’Orientació, el director de l’escola, el cap d’estudis de Primària i una psicopedagoga de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP). Cal destacar que l’entrevista principal va ser la del psicopedagog, perquè partint de les necessitats que ell exposa, se n’escull una i es decideix enfocar les altres tres entrevistes (director, cap d’estudis i referent de l’EAP) cap a comprovar si les necessitats coincideixen i observar la seva opinió sobre la gestió de conductes disruptives i l’atenció a la gestió emocional de l’alumnat. Cal dir que, a més, es van poder recollir també les altres necessitats que aquests tres professionals observaven. Les entrevistes van permetre extreure percepcions i experiències valuoses, servint com a base per dissenyar la segona fase de l’estudi.

A partir dels resultats qualitatius, es va dissenyar un qüestionari amb una mostra de 31 mestres del centre per validar i quantificar les necessitats detectades. Aquest qüestionari es va enfocar en la gestió emocional i les conductes disruptives, ja que tots els entrevistats van coincidir en la rellevància d’aquestes àrees. Amb 28 preguntes distribuïdes en tres blocs (sociodemogràfic, problemes de conducta i gestió emocional de l’alumnat, i problemes de conducta i gestió emocional  necessitats específiques de l’alumnat amb NEE), es va aconseguir confirmar patrons consistents que recolzaven les necessitats expressades en la fase exploratòria. Els resultats finals permeten entendre millor les necessitats de gestió emocional i de conducta dins del centre, oferint una base sòlida per al desenvolupament de respostes ajustades i eficaces.

És per això que la proposta d’intervenció psicopedagògica que duré a terme serà desenvolupar una intervenció amb una alumna amb síndrome de Down que es troba cursant 6è, la qual aquest curs està mostrant unes dificultats de regulació de la conducta i de gestió de les emocions molt complexes. Cal recordar que aquesta és una de les necessitats que actualment més preocupa al responsable del Departament d’Orientació.

Moltíssimes gràcies!

Enllaç: https://www.canva.com/design/DAGUgtLkClM/jhPkcBcMEbTEfwn84oAydw/view?utm_content=DAGUgtLkClM&utm_campaign=designshare&utm_medium=link&utm_source=editor

Hola!

Dur a terme un primer contacte amb el centre de pràctiques no ha estat necessari, perquè soc treballadora de l’escola i ja conec el centre, però crec necessari fer-vos cinc cèntims del context en el qual em trobo.

Per aquells que no ho sapigueu, realitzo les pràctiques al Col·legi El Carme de Tarragona. És un centre educatiu concertat amb una llarga trajectòria, dedicat a l’educació integral de l’alumnat des d’Infantil fins a Secundària i té dues línies. Actualment hi ha més de 590 alumnes. Inspirat en els valors cristians i humanístics, fomenta el desenvolupament global de tot l’alumnat, a més d’una gran rellevància amb la col·laboració i participació de les famílies. El centre aposta per una formació innovadora, amb projectes educatius que incorporen el treball cooperatiu i la tecnologia. Cal dir que el centre està ubicat a la part baixa de la ciutat, concretament al barri del Port. És un barri amb molta diversitat cultural. Per aquells que vulgueu conèixer més informació de l’escola, podeu consultar la pàgina que hi ha al Folio referent a l’escola.

Aquests dies previs a l’inici de les pràctiques han estat clau per preparar-me per aquesta nova etapa professional, que em permetrà aprofundir en la meva formació i créixer dins de l’entorn educatiu que ja conec. El dilluns 21 d’octubre es va fer una primera trobada. Aquesta trobada va ser una oportunitat per compartir les meves inquietuds i fixar els objectius que vull assolir durant aquest període. A més, vam aprofitar per concretar alguns aspectes pràctics de les tasques que duré a terme, i això em va permetre tenir una visió més clara del camí que recorreré.  La conversa amb el psicopedagog em va permetre reflexionar sobre la meva pràctica diària i com puc integrar les competències per assolir. Vaig aprofitar el moment per fer-li una entrevista i recollir dades sobre les necessitats que detecta a l’escola.

• Dilluns: reunions + administració de tests i feina de despatx
• Dimecres: feina de despatx + intervenció a l’aula
• Dijous:  intervenció a l’aula + coordinació d’atenció a la diversitat

Els nervis a la panxa es comencen a fer presents…demà comença la traca!

L’inici de les pràctiques el dia 23 d’octubre representa per a mi un moment clau en el procés formatiu que vaig començar farà un any i mig. Després de mesos d’estudi teòric (i que encara continuaran), arriba el moment de posar en pràctica els coneixements adquirits, un pas que em genera un batibull de coses: il·lusió, inquietud, entusiasme, expectativa i incertesa, tal com exposen Jiménez et al. (2014). L’oportunitat de treballar en entorns reals m’ha de permetre observar de ben a prop les dinàmiques educatives i contribuir de manera activa a la intervenció psicopedagògica. A més, aquest període esdevé una experiència fonamental per enfortir habilitats com la resolució de conflictes, el treball en equip i la comunicació amb l’alumnat, famílies i docents.

Tinc la grandíssima sort de poder realitzar les pràctiques en el mateix centre on treballo. Això em permetrà conèixer una nova perspectiva sobre la meva tasca diària, observant des del vessant psicopedagògic aspectes que, com a professional del centre, potser no havia contemplat amb tanta profunditat. A més, em sento privilegiada de poder aplicar nous coneixements en un entorn que ja conec, la qual cosa em dona certa seguretat i confiança per afrontar els reptes.

Les expectatives són força altes: espero poder aprendre de la mà de l’equip d’orientadors de l’escola, familiaritzar-se amb diverses metodologies i estratègies d’intervenció i adquirir la seguretat necessària per afrontar nous horitzons i reptes laborals. Tanmateix, també soc conscient de les dificultats que poden sorgir: la gestió del temps, la complexitat de determinades situacions o la incertesa sobre com aplicar la teoria a la pràctica real. Caldrà tenir el cap fred i gestionar bé aquests moments de neguit que puguin sorgir. Destacar especialment la figura del tutor, el qual el seu guiatge serà essencial per a la meva formació, ja que em permetrà adquirir una visió més completa i pràctica del que implica el camp de la psicopedagogia. Crec que serà un clar exemple de les aportacions de Badia et al. (2004) pel que fa a la importància del treball grupal i de la cooperació per millorar qualsevol context educatiu que requereixi la implicació dels professionals.

(més…)