Bona nit! Passo a descriure-us aquesta segona sessió.

Descripció de la sessió

Aquesta sessió se centra a ajudar l’alumna a reconèixer com les emocions influeixen en el seu comportament i a fer una associació conscient entre les emocions i les accions.

Objectius

O.G.1: Fomentar el desenvolupament de competències emocionals en la participant per tal de millorar l’autoconeixement emocional, facilitant la regulació de les pròpies emocions com a eina de prevenció de conductes disruptives.

O.E. 1.1: Identificar i reconèixer les emocions bàsiques i d’altres més avançades, i establir una relació entre aquestes emocions i les conductes que poden generar.

Reflexió personal

.En aquesta sessió la B. s’ha mostrat també molt contenta i amb ganes. Només veure’m ja m’ha dit “Hoy contenta”. Ha interioritzat molt bé l’ús del diar. Com a novetat, hem dedicat a revisar com va anar el dia anterior i com ha anat avui (a partir d’ara es farà a cada sessió). Posteriorment, hem emplenat el diari. Avui ella ha volgut escriure contenta i estimar, perquè deia que se sentia així. L’activitat 1 ha funcionat molt bé. Primerament, hem llegit totes les emocions i hem exposat quins moments ens poden fer sentir així.La nena té una capacitat reflexiva molt bona i que cal destacar.  Avui ha millorat, perquè ha estat capaç d’expressar i verbalitzar el fàstic i la calma. Cal continuar treballant amb la vergonya i l’enveja. En destaco novament que la nena sense que se li demani expressa i verbalitza molt quan ha sentit alegria, amor o sorpresa. En aquest cas, també vull dir que ha costat una mica representar les emocions més “negatives” com la ràbia, tristesa o por. Deia que no volia perquè li posa trista i no li agrada. S’ha identificat amb diversos contextos. L’activitat dos ha presentat diversos altibaixos.  Se li ha fet força pesat haver de dibuixar tantes vegades. Ha dit diverses vegades “Estoy cansada” “No quiero ya mas” i “No puedo o no sé”. Se l’ha animat a continuar endavant, aposant en tot moment pel reforç positiu. Hem fet també algunes pauses entre dibuix. La nena ha dibuixat amb detall la gran majoria d’emocions, però ha mostrat molta dificultat per representar l’enveja i la calma. Li he preguntat si em podia explicar el que hi ha dit “No quiero”.

En aquesta sessió he vist molts clars alguns dels continguts que estic treballant a l’assignatura Avaluació i intervenció psicopedagògica.Amb aquests alumnes especialment, és molt necessari establir un clima de confiança i crear un espai segur per a l’alumne. Sense aquest ambient de confiança, escolta, estima i respecte, el pla d’intervenció estic segura que no tiraria endavant. A més, també en l’assignatura ens remarquen molt la importància d’incorporar a tots els agents, és per això que cada dia de la sessió abans i després parlo amb el tutor per veure com està. A més, el psicopedagog també rep tota la informació i n’està al cas.

Evidències

Us deixo un recull d’imatges de la sessió. 

Avaluació 

Els dos instruments avaluatius utilitzats en aquesta sessió són: el diari emocional i la graella d’observació. A continuació s’adjunta el document.

Observacions personals

En aquest cas, vull destacar diversos aspectes:

• Els cartellets de l’activitat 1 calia tallar-los més curtets.
• Pel que fa a l’activitat 2, no hauria d’haver estat necessari dibuixar els 10 sentiments/emocions treballats. Es podia fer en un quadret més petitó o bé combinar context amb dibuix.
• És necessari el reforç positiu i els missatges motivadors. És una nena amb molt de caràcter.

1. Presentació del problema

Aquest pla d’intervenció psicopedagògic neix amb l’objectiu de millorar la situació educativa i social dels infants de 0 a 3 anys, posant èmfasi en aquells amb Necessitats Educatives Especials (NEE), Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) i infants en situacions de vulnerabilitat social. Actualment, el sistema educatiu presenta mancances importants en aquesta etapa educativa que s’identifiquen a partir de dues problemàtiques centrals:

1. Baixa taxa d’escolarització en infants de 0 a 3 anys, especialment en centres privats no autoritzats, que sovint no disposen de recursos per atendre adequadament les necessitats dels infants vulnerables.
2. Cobertura insuficient en la detecció i l’atenció precoç d’infants amb necessitats específiques, a causa de la manca de protocols efectius i la coordinació deficient entre els serveis educatius, socials i sanitaris.

Aquest escenari evidencia la necessitat d’una intervenció que garanteixi l’equitat educativa i asseguri que cap infant quedi exclòs del sistema educatiu, oferint-los una atenció integral i inclusiva.

2. Anàlisi del problema: diagnosi i prioritats

L’elaboració d’una anàlisi DAFO ha permès identificar els factors crítics que incideixen en aquesta problemàtica:

• Debilitats:
  • Falta de coordinació efectiva entre els serveis educatius, sanitaris i socials.
  • Limitacions en els recursos disponibles en centres privats no autoritzats.
  • Baixa formació en detecció primerenca per part dels educadors d’aquests centres.
  • Barreres econòmiques, culturals i lingüístiques que afecten l’accés de moltes famílies.
• Amenaces:
  • Creixement de la demanda d’escolarització que no és satisfeta per la xarxa formal d’escoles infantils.
  • Increment del risc d’exclusió educativa en infants vulnerables.

3. Proposta de millora planificada

El pla d’intervenció planteja accions concretes organitzades en quatre fases per abordar les mancances detectades i promoure una atenció primerenca efectiva:

FASE 1: Diagnòstic inicial

Objectiu: Identificar les necessitats dels infants, famílies i centres privats no autoritzats, i entendre les barreres que dificulten l’accés a l’educació.

Activitats principals:

1. Revisió de dades: Es recopilaran dades dels serveis socials, pediatres i centres educatius per identificar infants no escolaritzats i conèixer-ne les condicions socioeconòmiques.
2. Mapatge de recursos: S’analitzarà la disponibilitat i capacitat dels centres educatius locals per acollir infants.
3. Qüestionaris a famílies: Es dissenyaran qüestionaris adaptats culturalment i lingüísticament per entendre les dificultats de les famílies en accedir a l’educació.

Tècniques utilitzades:

• Revisió documental.
• Observació directa dels centres educatius.
• Aplicació de qüestionaris semiestructurats.

Destinataris:
Administració educativa, serveis socials i famílies amb infants de 0 a 3 anys.

FASE 2: Disseny del pla d’intervenció

Objectiu: Desenvolupar accions concretes per superar les barreres detectades a la fase anterior.

Activitats principals:

1. Creació de materials informatius: Es distribuiran tríptics en diverses llengües amb informació sobre opcions d’escolarització, recursos disponibles i tràmits necessaris.
2. Millora del seguiment digital: Implementació d’una plataforma per registrar casos d’infants no escolaritzats i fer-ne el seguiment.
3. Establiment de col·laboracions: Visites a centres no autoritzats per millorar-ne la comunicació i assegurar el suport als infants.

Destinataris:
Famílies, centres educatius, professionals educatius i sanitaris.

FASE 3: Implementació de les actuacions

Objectiu: Posar en marxa les accions planificades per millorar l’atenció als infants vulnerables.

Activitats principals:

1. Formació per a educadors i famílies: Sessions pràctiques per capacitar educadors i sensibilitzar famílies sobre la importància de la detecció precoç.
2. Enviament de correus informatius mensuals: Actualitzacions periòdiques amb informació sobre recursos educatius i socials.
3. Capacitació de centres no autoritzats: A través de visites i materials formatius, es proporcionarà suport per a la detecció de NEE i la derivació a serveis adequats.

FASE 4: Avaluació i seguiment

Objectiu: Mesurar l’impacte de les accions implementades i assegurar la sostenibilitat del pla.

Indicadors de seguiment:

• Nombre d’infants identificats amb NEE en centres no autoritzats.
• Nombre de protocols de coordinació aplicats amb èxit.
• Assistència a formacions de famílies i professionals.

Indicadors de resultats:

• Augment de la taxa d’escolarització en un 30% en dos anys.
• Reducció de casos d’infants sense seguiment.
• Nivell de satisfacció de les famílies i professionals implicats.

Tècniques d’avaluació:

• Qüestionaris de satisfacció per a famílies i professionals.
• Entrevistes grupals per recollir percepcions qualitatives.
• Informe trimestral d’estadístiques sobre escolarització i detecció de casos.

4. Impacte esperat

Aquest pla contribuirà a:

• Augmentar la taxa d’escolarització i garantir que cap infant quedi exclòs del sistema educatiu.
• Millorar la detecció precoç de NEE i NESE, assegurant un accés igualitari a serveis educatius de qualitat.
• Enfortir la coordinació multisectorial, impulsant una xarxa integrada de suport educatiu i social.

Amb aquest plantejament, es pretén construir una base sòlida per a l’equitat educativa i el desenvolupament integral dels infants, prioritzant les necessitats dels més vulnerables i fomentant el benestar familiar i comunitari.

BIBLIOGRAFIA

Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. Es pot consultar a: http://cido.diba.cat/legislacio/7322794/decret-1502017-de-17-doctubre-de latencio-educativa-a-lalumnat-en-el-marc-dun-sistema-educatiu-inclusiu departament-densenyament

Eines Psicopedagògiques. Criteris psicopedagògics sobre l’assessorament. Molts recursos elaborats per EAP’s: http://www.xtec.es/~mjulia/alumnat/assessor/criteris.htm

La carpeta de la psicopedagogia (Ester Castejon): http://www.xtec.cat/~ecastejo/

Publicacions del Departament d’Ensenyament d’Orientacions per al desplegament de les competències bàsiques: https://educacio.gencat.cat/ca/departament/publicacions/colleccions/compet encies-basiques/

Sánchez, E. (2000). El asesoramiento psicopedagógico: un estudio observacional sobre las dificultades de los psicopedagogos para trabajar con los profesores. Infancia y Aprendizaje, 91, 55-77.

Sánchez, E. i Ochoa De Alda, 1. (1995). Profesores y psicopedagogos: propuesta para una relación compleja. Aula de innovación educativa, 38, 69-79.

Solé, I. (1998) Orientación educativa e intevención psicopedagógica. Barcelona: ICE/Horsori.

Hola companyes; a continuació adjuntaré la planificació de la intervenció:

També afegeixo la rúbrica d’avaluació

Rúbrica d’avaluació

O.G Fomentar l’autonomia en l’aprenentatge dels estudiants mitjançant l’aplicació d’autoinstruccions a les aules, com a suport universal.

O.E.1 Facilitar als alumnes la resolució de tasques de manera autònoma mitjançant les autoinstruccions.

O.E.2 Millorar la motivació intrínseca dels alumnes en la percepció de les seves capacitats d’organització.

O.E.3. Promoure la participació activa dels estudiants en projectes o treballs grupals de manera col·laborativa i equitativa.

Seguidament adjunto les autoinstruccions amb pictogrames que he realitzat com a intervenció educativa:

Per finalitzar una infografia amb la planificació de la intervenció : Planificació de la intervenció

Companys/es,

https://www.canva.com/design/DAGW3cY-kdg/FSB6GLiUrMCAFKKz_wY8Fg/edit?utm_content=DAGW3cY-kdg&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Adjunto la planificació (infografia) que he fet de manera que pugueu donar-li una ullada.

Endavant!

Hola a tothom!

En aquesta nova entrada passo a exposar-vos més detalladament el meu projecte d’intervenció: UN VIATGE PLE D’EMOCIONS. 

Tal com ja us he anat descrivint anteriorment, la proposta d’actuació de les meves pràctiques com a psicopedagoga se centra en intervenir en el cas de la B.S.D: una alumna que es troba cursant 6è de Primària i que té síndrome de Down. Després d’haver-me reunit amb la família i haver realitzat un primer contacte amb la nena, he desenvolupat una proposta que permeti treballar les emocions i intentar reduir les conductes disruptives que presenta.

Tot seguit, us passo a detallar alguns aspectes més claus del pla d’actuació: objectius, temporalització i sessions. Al final de l’entrada podreu trobar uns arxius molt interessants per conèixer millor el pla!

OBJECTIUS 

Objectius generals

• Fomentar el desenvolupament de competències emocionals en la participant per tal de
  millorar l’autoconeixement emocional, facilitant la regulació de les pròpies emocions com
  a eina de prevenció de conductes disruptives.
• Reduir la freqüència i intensitat de les conductes disruptives a través d’un treball
  sistemàtic en la identificació, comprensió i gestió de les emocions, promovent un entorn
  de respecte, autocontrol i convivència positiva.

Objectius específics

• 1.1. Identificar i reconèixer les emocions bàsiques i d’altres més avançades, i establir una
  relació entre aquestes emocions i les conductes que poden generar.
• 1.2. Desenvolupar habilitats i estratègies d’autoregulació emocional, centrant-se en
  tècniques concretes per gestionar emocions intenses que sovint deriven en conductes
  disruptives (com la ràbia o la frustració).
• 2.1. Augmentar la consciència sobre les conseqüències de les conductes disruptives,
  treballant l’empatia i el reconeixement de com afecten les emocions i el comportament.
• 2.2. Promoure la resolució de conflictes de manera positiva i autònoma, ensenyant tècniques
  de mediació personal que redueixin la recurrència de respostes violentes o impulsives.
• 2.3. Avaluar l’impacte de les sessions en el comportament de l’alumna, mitjançant una revisió
  continuada de les millores en la gestió emocional i la disminució de les conductes
  disruptives al llarg de les sessions.

PLANIFICACIÓ DE LA INTERVENCIÓ

• Detecció i anàlisi de necessitats: 23/10/2024 al 07/11/2024
• Disseny del projecte: Del 08/11/2024 al 18/11/2024
• Implementació del projecte: Del 19/11/2024 al 12/12/2024
  • Sessió 1: 20/11/2024
  • Sessió 2: 21/11/2024
  • Sessió 3: 27/11/2024
  • Sessió 4: 28/11/2024
  • Sessió 5: 04/12/2024
  • Sessió 6: 05/12/2024
  • Sessió 7: 11/12/2024
  • Sessió 8: 12/12/2024
• Avaluació del projecte: 19/11/2024 al 19/01/2024

SESSIONS I ACTIVITATS

SESSIÓ 1: Introducció a les emocions bàsiques: En aquesta sessió, l’objectiu és que l’alumna aprengui a reconèixer les emocions bàsiques com alegria, tristesa, ràbia i por. Les activitats la guiaran en identificar aquestes emocions i en entendre com es reflecteixen en les conductes.

SESSIÓ 2: Vinculem les emocions a conductes: Aquesta sessió se centra a ajudar l’alumna a reconèixer com les emocions influeixen en el seu comportament i a fer una associació conscient entre les emocions i les accions.

SESSIÓ 3: Aprenem tècniques d’autoregulació: L’alumna començarà a aprendre tècniques per regular les emocions intenses, com la ràbia o la frustració.

SESSIÓ 4: Empatia i consciència de les accions: Aquesta sessió treballa l’empatia, ajudant l’alumna a comprendre com les seves accions afecten els altres i a reflexionar sobre les conseqüències emocionals de les conductes.

SESSIÓ 5: Resolució positiva de conflictes: Aquesta sessió se centra a proporcionar eines per resoldre conflictes amb assertivitat, ajudant l’alumna a comunicar-se de manera positiva i a gestionar els desacords.

SESSIÓ 6: La impulsivitat: En aquesta sessió es treballa el control de la impulsivitat, ensenyant s l’alumna a fer pauses abans de reaccionar en situacions emocionalment intenses.

SESSIÓ 7: Avaluació i reflexió sobre la millora emocional: Aquesta sessió revisa les habilitats emocionals adquirides, amb l’objectiu que l’alumna identifiqui la seva progressió i les tècniques que li han estat útils.

SESSIÓ 8: Cloenda de les intervencions: La sessió de tancament està dissenyada per celebrar els progressos i consolidar els aprenentatges. L’alumna ha de reconèixer tot allò que ha après i s’emporta un record d’aquestes darreres setmanes.

A continuació, podeu observar quatre documents: la infografia que resumeix el pla d’intervenció, una presentació amb més informació, el quadern de treball dissenyat i el diari emocional també creat.

Espero que us agradi!

INFOGRAFIA 

PRESENTACIÓ

QUADERN DE TREBALL 

DIARI EMOCIONAL 

Us adjunto la infografía del pla d’intervenció de l’Institut Montserrat Roig de Barcelona.

Hola!

Desprès de l’anàlisi de necessitats, en el nostre cas de la necessitat de millorar la gestió de tots els plans individualitzats dels alumnes amb necessitats especials, al marge de l’alt percentatge que hi ha al centre, veiem que el pla d’intervenció ha d’anar encaminat a construir un protocol d’actuació per a tot l’equip docent a fi de resoldre els PI el més aviat possible i poder donar resposta psicopedagògica a tot l’alumnat que ho requereixi. Adjunt us remeto el pla:

En el marc de l’educació inclusiva, abordar les necessitats emocionals dels alumnes amb diversitat funcional és clau per garantir el seu benestar i integració a l’aula. L’escola en la qual estic fent pràctiques n’és un clar exemple de la importància i la necessitat d’acompanyar a aquest perfil d’alumnat, el qual moltes vegades no disposen de les eines suficients per gestionar tot allò que els hi passa o bé tampoc per entendre les emocions de les persones del seu entorn. Després d’haver analitzat bé les necessitat de l’escola a través dels instruments descrits en l’anterior entrada, s’ha dissenyat des de zero un pla d’intervenció  dirigit a una alumna de 6è de Primària amb síndrome de Down, un programa centrat en la regulació emocional com a eix per a la millora de la conducta, la reducció de les conductes disruptives i l’adaptació social.

La síndrome de Down és una condició genètica que pot afectar el desenvolupament cognitiu, emocional i social de l’infant, sovint fent que l’expressió i la regulació d’emocions es converteixin en un repte (Cubero et al., 2014). Aquest projecte busca oferir-li eines per afrontar aquests reptes de manera positiva, així com millorar la seva qualitat de vida i la seva adaptació social. Les persones amb síndrome de Down poden presentar dificultats en l’autocontrol, la comprensió emocional i la comunicació assertiva, la qual cosa pot derivar en conductes disruptives o en reaccions emocionals desproporcionades (Capone, 2007). Aquesta proposta parteix de la premissa a treballar la intel·ligència emocional a través d’un programa estructurat permetrà que la nena aprengui a reconèixer i gestionar les seves emocions de manera més eficaç, minimitzant així les respostes impulsives.

Amb un enfocament individualitzat i pràctic, el projecte inclou vuit sessions estructurades en activitats lúdiques i didàctiques, com el diari emocional, el “semàfor de la calma” i tècniques de relaxació. Aquestes activitats no només treballen l’autoconeixement i l’autoregulació, sinó que també afavoreixen la resolució assertiva de conflictes i el control de la impulsivitat. Aquest projecte es fonamenta en la importància de dotar la nena d’habilitats que li permetin identificar i reconèixer les emocions pròpies i les dels altres, alhora que desenvolupa eines per regular-les de forma autònoma. A través d’aquest treball, s’espera que la participant redueixi progressivament la freqüència i intensitat de les conductes disruptives, i adquireixi competències emocionals que li permetin gaudir d’un millor benestar personal i relacional. El programa busca promoure un entorn de respecte i autocontrol en el qual la nena se senti valorada i escoltada, aspectes fonamentals per al desenvolupament de la seva autoestima i seguretat.

Aquest projecte posa en relleu com l’educació emocional no només és essencial per al desenvolupament integral de l’alumnat amb necessitats educatives especials, sinó que també és una eina fonamental per construir espais escolars més inclusius i enriquidors. Així, les emocions es converteixen en aliades per transformar la manera com l’alumnat viu i aprèn.

També crec important exposar en aquest espai, que el passat 14 de novembre, el tutor i el psicopedagog havíen de fer reunió amb la família per tal de signar el Pla Individualitzat que s’ha fet per a la nena. Vaig proposar al psicopedagog si podia assitir a la reunió, ja que considerava que era un bon moment per conèixer la família i exposar-los la meva proposta d’intervenció. A més, vaig portar-los el document d’autorització dels drets d’imatge.

Per tancar aquesta intervenció, em venen al cap algunes preguntes…

• Com es pot assegurar que el pla d’intervenció emocional sigui efectiu tant a l’aula com en altres entorns socials i familiars?
• Com es pot formar l’equip docent per donar continuïtat als avenços aconseguits amb el pla d’intervenció ?
• Com es poden gestionar situacions en què la família pugui tenir expectatives diferents de les establertes en el pla d’intervenció?

Hi haurem de buscar resposta!

Referències bibliogràfiques 

Capone, G. (2007). Conductas disruptivas en el síndrome de Down. Revista Síndrome de Down: Revista española de investigación e información sobre el Síndrome de Down, (94), 100-105.

Cubero, T.; Montes, B.; Muela, J.A. i Robles, M. A. (2014). Inteligencia emocional en síndrome de Down. Avances en el estudio de la motivación y de la emoción. VIII Simposio de la Asociación de Motivación y Emoción (pp. 46-50).