CONCLUSIONS FINALS

Durant les pràctiques de psicopedagogia a l’institut- escola Virolet, he tingut l’oportunitat d’aprendre i consolidar diversos coneixements teòrics treballats al màster i també realitzar-ho de manera pràctica permetent-me  millorar les meves competències en aquesta feina, com ara les habilitats fonamentals per donar suport als alumnes en els seus propis processos d’aprenentatge.

He pogut treballar amb els alumnes a les aules, les primeres setmanes realitzant una observació i reforçant les tasques que feien. Posteriorment introduint i participant en les activitats plantejades a l’aula.

He pogut aplicar el meu disseny d’intervenció relacionat amb les autoinstruccions. Consisteix a introduir uns cartells a les aules que donin autoinstruccions com a suport universal per tots els alumnes i pels alumnes que ho requerien en tenien una a mida A6 individuals per ells de butxaca per poder tenir-ho més a mà si ho necessitaven a la taula. També he hagut de passar el material als tutors de les altres aules on no estava perquè poguessin tenir-ho en general a l’institut.

També he hagut d’intervenir amb els docents en reunions i poder veure com són les interaccions i la cerca d’una solució conjunta als claustres. On he comprovat tota la teoria que recolza aquest màster sobre el treball multidisciplinari i la importància de la intervenció treballant conjuntament entre tot l’equip pel mateix objectiu, donar un suport i espai segur d’aprenentatge a tots els alumnes perquè tinguin les mateixes oportunitats (Badia, 2021). A més, també he pogut reflexionar sobre el rol del psicopedagog en l’educació formal, on es treballa de manera cooperativa, ajuda a identificar les dificultats d’aprenentatge i emocionals. Com també els reptes amb relació a la gestió de les diferències individuals i la integració de tota la individualitat dels alumnes dins d’un context que vol englobar a tothom i que la intenció és que tothom se senti integrat i sostingut.  (Mauri i Badia, 2004)

Malgrat això, m’ha faltat veure intervencions o reunions amb famílies, on no estava autoritzada per assistir. Penso que hagués estat també un moment d’aprenentatge molt enriquidor per comprendre la globalitat de tota la feina i poder veure exemples de casos. A més, també podria veure com responia ella en cada ocasió i aprendre a través de l’aprenentatge vicari. Això no obstant, quan acabava la reunió preguntava si em podia explicar que havia passat, com en el cas de l’alumne que havia intentat autolesionar-se on em va explicar tot el context i els passos a seguir, la importància de treballar amb la família i els canvis que farien escollint entre tots plegats (Badia, 2021). En aquest cas canviar-la de classe i venir poques hores fins que a dies d’ara ja ve totes les hores tots els dies. Algun cop he estat a alguna classe fent de reforç a aquesta alumna, per donar-li suport  si necessitava ajuda.

A partir de la teoria de la transferència (Cerutti i Leopardo, 2019), en aquest cas establir una intervenció amb la família i fer seguiment individualitzat, és una forma de reconèixer i abordar la part emocional de l’alumna. Donarà un impacte positiu i l’alumne sentirà un espai segur, per tant, la relació que tindrà amb les mestres serà molt millor i podrà reforçar la confiança, fent que la transferència canviï de les idees que tenia preestablertes.

He après a utilitzar eines com el WISC-V per avaluar les habilitats cognitives. En aquest cas, ja tenia coneixement d’aquest pel grau de psicologia, però mai ho havia aplicat a ningú. Per tant, ha estat tot un enriquiment dels meus coneixements i competències.

He après també a treballar amb els alumnes des de l’empatia, establint un clima de confiança mútua on escoltava les seves peticions per poder entendre cada context i anar més enllà del que semblava obvi. Molts casos quan he hagut d’exposar algun treball com en el cas de les intel·ligències múltiples em trobava amb reptes com ara: la dificultat de comprensió d’alguns alumnes, la falta de concentració, la necessitat de realitzar bromes entre ells i dispersar-se del tema. Aspectes, que he hagut de reconduir durant les sessions, en el meu cas, que treballo amb infants, tenia ja adquirides algunes habilitats per resoldre aquests moments, però, no són les mateixes en totes les ocasions, ja que en aquest cas estic treballant amb adolescents, amb la necessitat de reafirmar-se, dubtar de tot, enfrontar-se, o bé no voler compartir el que pensen. Per totes aquestes ocasions he hagut de treure habilitats diferents, que van en la mateixa línia de l’educació que ja impartia però des de la base que son adolescent amb altres necessitats i interessos. Per tant, l’humor molts cops ha estat un paper important durant les sessions, establir un objectiu comú de l’activitat i recordar-ho, comunicant-se assertivament, des del respecte i l’escolta activa, reforçar els comentaris que eren oportuns i amb la direcció de l’activitat.

Pel que fa a les últimes dues sessions que em queden per finalitzar les pràctiques: En la primera sessió assistiré amb la infermera de l’escola amb el programa que facilita la generalitat anomenat ​​ Salut i Escola (PSiE) on és una consulta oberta de professionals d’infermeria que venen periòdicament a l’escola i es pretén afavorir l’accessibilitat dels adolescents a un entorn segur on puguin confiar i, per tant, prevenir situacions de risc o bé  l’atenció precoç que es veu afavorida per aquesta garantia que els hi dona la privacitat. L’últim dia tinc previst assistir a la reunió de CAEI que busca garantir la inclusió i el suport a tots els alumnes, i que és una oportunitat per aprendre diversos aspectes clau sobre la tasca d’orientadora. En aquesta sessió podré aprendre a veure com és coordinar l’equip  multidisciplinari, veure la presa de decisions en diversos casos, on veure les necessitats educatives específiques que hi ha al centre i també a comprendre i veure els plans d’intervenció individualitzats.

Per tant, a través de la pràctica he pogut  desenvolupar una millor comprensió de la complexitat del comportament humà i les seves emocions, aspectes que em faciliten adaptar-me a les necessitats de cada alumne.

En resum, les pràctiques m’han permès integrar el coneixement teòric amb l’experiència directa, millorant la meva confiança com a futura professional de la psicopedagogia consolidant les meves habilitats per ajudar els alumnes a superar les seves dificultats i desenvolupar-se plenament en l’àmbit escolar i personal.

Badia, A. (2021). Principis i fonaments de la intervenció psicopedagògica. Barcelona: Fundació           per a la Universitat Oberta de Catalunya.

Cerutti, P. i Lopardo, C. (2019). Transferencia. Una herramienta para pensar las escenas escolares.  Revista de Psicopatología y salud mental del niño y adolescente,  33, 45-51.

Mauri, T., i Badia, A. (2004). La pràctica psicopedagògica en contextos d’educació formal. A. T. Mauri, C. Monereo & A. Badia (Coords.), La pràctica psicopedagògica en educació formal (volum I) (pp.33-53). Barcelona: Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.

Valoració de les autoinstruccions:

Objectius: Comprovar l’eficàcia de l’eina (autoinstruccions). On podrem veure si s’han assolit aquests objectius

O.E. 1- Facilitar als alumnes la resolució de tasques de manera autònoma, mitjançant les autoinstruccions.

O.E. 2 – Millorar la motivació intrínseca dels alumnes en la percepció de les seves capacitats d’organització.

O.E. 3 – Promoure la participació activa dels estudiants, dotant d’autoinstruccions accessibles per afavorir la implicació en els projectes o treballs grupals de manera col·laborativa i equitativa.

Valoració:

A continuació adjunto el document amb els resultats estadístics de cada pregunta del qüestionari realitzat als alumnes.

Partim que la meitat dels alumnes tenien coneixements sobre que eren les autoinstruccions i l’altra meitat no. En segon lloc, el 16,7% de l’aula no sabien com fer-la servir abans d’acomplir aquesta activitat.

En referència a la freqüència d’ús, podem veure que el 50% les fa servir més de tres cops a la setmana, el 16,7% dos cops a la setmana o menys i el 33,3% mai. Per tant, podem concloure que les autoinstruccions són utilitzades de manera voluntària amb un percentatge del 66,7% dels alumnes, per tant, és una eina útil que representa un recurs universal ben utilitzat i establert a les aules.

En referència de si les autoinstruccions ajuden a millorar l’organització en les tasques escolars, els alumnes han dit en un 16,7% que si, un 33,3% que no ho saben i un 50% que no. Potser és una eina que no sempre és necessària, però que tot i que ho sigui per algú en algun moment com a reforç ja val la pena implementar-la a l’aula. Que sigui un recurs universal no vol dir que l’hagi d’utilitzar tothom sempre, sinó poder tenir-ho a l’abast si es requereix. Això es pot veure quan el 83,3% esmenta que en més d’una ocasió li ha recordat una cosa que no tenia prevista fer i que hi ha sigut un recordatori oportú, i el 16,7% creuen que habitualment els hi recorden passos oblidats en les tasques a realitzar.

També veiem com és un reforç que ajuda a molts alumnes quan un 66,7% afirmen que en més d’una ocasió els hi ajuden a sentir-se més segurs durant la realització de les tasques i a més que els hi ajuda a ser més independents, l’altre 33,3% afirma que no els hi ajuda en el procés. El 50% creuen que a vegades és una eina que els ajuda a mantenir-se concentrats en les tasques i organitzar-se.

Pel que fa a l’organització, creuen el 16,7% que si els ajuda a organitzar-se, el 50% que a vegades i el 33,3% que no els hi ajuda pas. Tot i això, com he reflexionat abans, és un recurs molt útil com a recurs universal si hi ha un percentatge de l’aula que sí que l’utilitza.

Tota aquesta informació cal contrastar-la amb el qüestionari final que es realista divendres.

A continuació mostraré més documents que han sigut interessants per treballar les autoinstruccions i veure la seva utilitat com a suport o mesura universal. Els suports o mesures faciliten un entorn educatiu inclusiu, on tots els alumnes, incloent-hi aquells amb necessitats educatives especials, tinguin les mateixes oportunitats d’aprenentatge.

XTEC. Mesures i suports per a la diversitat i inclusió. Generalitat de Catalunya. https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/mesures-i-suports/

Referents d’Atenció Educativa Inclusiva. (2019). Mesures i suports universals en el centre educatiu. Departament d’Educació. https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/3923/mesures_suports_universals_centre_educatiu_2019.pdf?sequence=1 

Valoració de les autoinstruccions