Una de les tasques requerides en el pla d’intervenció del Montserrat Roig a part de la formació a l’equip docent, era revisar els Plans individualitzats dels alumnes. En el nostre institut teníem uns 110 PI’s creats de 500 alumnes que conformen el centre. La meva tasca ha estat, entre d’altres, revisar tots els plans i actualitzar-los. S’han extret aquells que no estaven en vigor, i s’ha canviat el nom del PI metodològic per “MARC”. En total tenim 44 PI reals del 110 que teníem al principi, i que si que contemplen mesures curriculars. S’han fet aquests canvis per facilitar a l’equip docent la visualització dels plans, i per que tota aquesta informació quedis recollida al Drive del centre, així que s’ha creat un arxiu d’excel per poder accedir ràpidament a la informació de cada alumne amb PI.

PIs ESO i BATX 24_25 sense noms

Com que la intervenció es basa en una formació dirigida a la millora de la realització dels Plans Individualitzats. S’ha creat un canva amb un enllaç a un seminari on line, i amb tota la informació disponible perquè els tutors puguin desenvolupar els PI de manera eficient. A part d’aquesta formació en format “presentació” i vídeo, hi ha en marxa la formació presencial del EAP a l’escola, on s’exposaran casos pràctics i es resoldran tots aquells dubtes sorgits al visualitzar la presentació.

https://www.canva.com/design/DAGZW2t-u6k/5lDz_qr4JLOGWeqlvqd3lg/view?utm_content=DAGZW2t-u6k&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=uniquelinks&utlId=h871b56d8da

Seguint el calendari d’intervenció proposat adjunto l’anàlisi i resultats del qüestionari que vàrem fer pels docents. Aquest qüestionari volia recollir les percepcions de l’equip docent del Montserrat Roig per poder acurar la formació que ens plantejàvem.

Anàlisi sobre l’educació inclusiva i la formació docent

Els resultats de l’enquesta reflecteixen una realitat complexa i plena de reptes en la implementació de l’educació inclusiva. És important destacar que, dels 47 docents convidats a participar, només 19 han respost al qüestionari, un fet que evidencia una resistència significativa a implicar-se en aquesta iniciativa. Malgrat haver enviat un recordatori específic el 20 de desembre per animar aquells que encara no l’havien completat, no es van obtenir més respostes, fet que posa en qüestió el compromís global del col·lectiu amb aquesta temàtica.

Dels participants, només un 31,6% ha rebut formació específica en educació inclusiva, una dada preocupant que revela una manca clara de preparació per afrontar les necessitats de la diversitat a l’aula. Aquesta situació es veu reflectida en la percepció general sobre la pròpia capacitat docent: amb una puntuació mitjana de 2,63, la majoria no es considera suficientment preparada per atendre l’alumnat amb diversitat funcional o trastorns d’aprenentatge.

Aquesta manca de formació també es considera insuficient per part d’un 55,5% dels participants, que atorguen una puntuació mitjana de 2,56. A més, un 31,6% del professorat declara que estaria interessat en activitats formatives orientades a casos pràctics, fet que posa de manifest la necessitat urgent d’oferir més formació específica, adaptada i pràctica.

Pel que fa a la percepció sobre l’educació inclusiva, un 26,3% considera que aquesta és beneficiosa per a tot l’alumnat, i el 31,6% creu que el seu centre promou una cultura inclusiva que respon a la diversitat. Tanmateix, les barreres identificades són clares: la manca de recursos humans i materials (mitjana de 4,11) i la falta de temps per planificar adaptacions curriculars (mitjana de 4,21) són dos factors que dificulten la implementació d’una educació inclusiva efectiva.

El suport extern d’equips especialitzats es percep com essencial per millorar la inclusió, segons un 63,2% dels participants, mentre que un 36,8% veu necessària la creació d’espais de treball col·laboratiu per compartir experiències i estratègies. Aquestes dades reflecteixen que, malgrat les dificultats, hi ha docents disposats a millorar i adaptar les seves pràctiques si es proporcionen les eines i el suport adequats.

Els comentaris reforcen aquestes conclusions, assenyalant que, malgrat la bona intenció teòrica de la inclusió, la manca de recursos fa difícil garantir una atenció adequada a tot l’alumnat. A més, l’acumulació d’alumnes amb necessitats educatives especials en un mateix grup sovint força a reduir el nivell de les classes, perjudicant tant l’alumnat amb NEE com la resta.

En resum, aquesta enquesta posa en evidència no només els reptes estructurals de l’educació inclusiva, sinó també una manca de participació i compromís per part d’una part significativa del col·lectiu docent. Per avançar cap a una inclusió real, és imprescindible reforçar la formació específica, dotar de més recursos i temps als docents i fomentar una millor coordinació i implicació entre els professionals educatius. Només així es podrà garantir una educació de qualitat per a tot l’alumnat, independentment de les seves necessitats.

El següent pas és passar la formació via mail. Així cada docent pot accedir-hi en hores lliures.