En el marc de l’educació inclusiva, abordar les necessitats emocionals dels alumnes amb diversitat funcional és clau per garantir el seu benestar i integració a l’aula. L’escola en la qual estic fent pràctiques n’és un clar exemple de la importància i la necessitat d’acompanyar a aquest perfil d’alumnat, el qual moltes vegades no disposen de les eines suficients per gestionar tot allò que els hi passa o bé tampoc per entendre les emocions de les persones del seu entorn. Després d’haver analitzat bé les necessitat de l’escola a través dels instruments descrits en l’anterior entrada, s’ha dissenyat des de zero un pla d’intervenció  dirigit a una alumna de 6è de Primària amb síndrome de Down, un programa centrat en la regulació emocional com a eix per a la millora de la conducta, la reducció de les conductes disruptives i l’adaptació social.

La síndrome de Down és una condició genètica que pot afectar el desenvolupament cognitiu, emocional i social de l’infant, sovint fent que l’expressió i la regulació d’emocions es converteixin en un repte (Cubero et al., 2014). Aquest projecte busca oferir-li eines per afrontar aquests reptes de manera positiva, així com millorar la seva qualitat de vida i la seva adaptació social. Les persones amb síndrome de Down poden presentar dificultats en l’autocontrol, la comprensió emocional i la comunicació assertiva, la qual cosa pot derivar en conductes disruptives o en reaccions emocionals desproporcionades (Capone, 2007). Aquesta proposta parteix de la premissa a treballar la intel·ligència emocional a través d’un programa estructurat permetrà que la nena aprengui a reconèixer i gestionar les seves emocions de manera més eficaç, minimitzant així les respostes impulsives.

Amb un enfocament individualitzat i pràctic, el projecte inclou vuit sessions estructurades en activitats lúdiques i didàctiques, com el diari emocional, el “semàfor de la calma” i tècniques de relaxació. Aquestes activitats no només treballen l’autoconeixement i l’autoregulació, sinó que també afavoreixen la resolució assertiva de conflictes i el control de la impulsivitat. Aquest projecte es fonamenta en la importància de dotar la nena d’habilitats que li permetin identificar i reconèixer les emocions pròpies i les dels altres, alhora que desenvolupa eines per regular-les de forma autònoma. A través d’aquest treball, s’espera que la participant redueixi progressivament la freqüència i intensitat de les conductes disruptives, i adquireixi competències emocionals que li permetin gaudir d’un millor benestar personal i relacional. El programa busca promoure un entorn de respecte i autocontrol en el qual la nena se senti valorada i escoltada, aspectes fonamentals per al desenvolupament de la seva autoestima i seguretat.

Aquest projecte posa en relleu com l’educació emocional no només és essencial per al desenvolupament integral de l’alumnat amb necessitats educatives especials, sinó que també és una eina fonamental per construir espais escolars més inclusius i enriquidors. Així, les emocions es converteixen en aliades per transformar la manera com l’alumnat viu i aprèn.

També crec important exposar en aquest espai, que el passat 14 de novembre, el tutor i el psicopedagog havíen de fer reunió amb la família per tal de signar el Pla Individualitzat que s’ha fet per a la nena. Vaig proposar al psicopedagog si podia assitir a la reunió, ja que considerava que era un bon moment per conèixer la família i exposar-los la meva proposta d’intervenció. A més, vaig portar-los el document d’autorització dels drets d’imatge.

Per tancar aquesta intervenció, em venen al cap algunes preguntes…

• Com es pot assegurar que el pla d’intervenció emocional sigui efectiu tant a l’aula com en altres entorns socials i familiars?
• Com es pot formar l’equip docent per donar continuïtat als avenços aconseguits amb el pla d’intervenció ?
• Com es poden gestionar situacions en què la família pugui tenir expectatives diferents de les establertes en el pla d’intervenció?

Hi haurem de buscar resposta!

Referències bibliogràfiques 

Capone, G. (2007). Conductas disruptivas en el síndrome de Down. Revista Síndrome de Down: Revista española de investigación e información sobre el Síndrome de Down, (94), 100-105.

Cubero, T.; Montes, B.; Muela, J.A. i Robles, M. A. (2014). Inteligencia emocional en síndrome de Down. Avances en el estudio de la motivación y de la emoción. VIII Simposio de la Asociación de Motivación y Emoción (pp. 46-50).