Ja fa setmanes que m’he incorporat al centre per poder assistir a les sessions de CAEI que tenim dos dijous de cada mes. On fem un repàs de tots els alumnes amb diagnòstic i obrim PIs nous. Som dos orientadors, la coordinadora psicopedagògica, el EAP, un treballador de serveis socials i jo mateixa, els que ens reunim. Aquestes sessions són importantíssimes per poder comunicar-nos entre tots el que requereixen els alumnes amb necessitats, ja siguin d’aprenentatge, altres amb patologies greus, altres amb perfils socioeconòmics baixos, etc. Posem en valor aquelles dificultats que tenen i intentem donar solucions el més ràpid possible per el confort de l’alumnat.

Fer un seguiment de cada un dels alumnes des del tutor, passant pels psicopedagogs, fins l’eap, o fins i tot serveis socials o Dgaia, fa que podem oferir a cada un d’ells una atenció individualitzada, donar-los seguretat global en tot el seu recorregut d’aprenentatges. Ja sigui fent un PI fins derivar al CSMIJ.

Una de les funcions del psicopedagog és la intervenció, definida segons Bisquerra, com la dimensió pràctica de l’orientació; dels tres models que Bisquerra proposa el model clínic, en el nostre cas, és el que està centrat en l’atenció individualitzada, on l’entrevista personal és la tècnica característica.

Vetllem per tenir un control exhaustiu del que passa dins l’aula, al pati i fins i tot fora de l’escola per saber si l’entorn de cada un dels alumnes és sà.

Ahir em van derivar atencions individualitzades. La primera, un noi de primer d’ESO que necessitava que algú l’ajudés a deixar el mòbil ja que afirmava ser addicte. Un alumne en pla de xoc, amb 3 germans i pares divorciats. Ell es qui es fa càrrec del germà petit i de les tasques de casa. Son un nucli familiar errant que no tenen domicili fixe i van de casa el tiet a un apartament nou a santa coloma. Li vaig proposar fer un seguit de tasques per mirar de reduir l’exposició al mòbil. LA setmana que ve veurem si ha millorat una mica. És difícil que per ell mateix ho pugui aconseguir perquè no té control parental. És possible que el següent pas si ens ho permet parlem amb la mare. També tinc agendada una entrevista amb la directora de l’AFA a veure si és possible apuntar-lo a l’extraescolar de futbol de l’escola sense cost econòmic.

Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació. (n.d.). Pla de Suport Individualitzat (PI). XTEC. Recuperat octubre 25, 2024.https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/atencio-educativa-als-alumnes/pla-de-suport-individualitzat-pi/

Bisquerra, J. (1997). Modelos de orientación e intervención psicopedagógica. Ed. Paidós

Tinc la gran sort de poder fer pràctiques al mateix centre on estava treballant el curs passat com orientadora i psicopedagoga. L’institut Montserrat Roig del barri de Gràcia de Barcelona, és un centre que encara que no disposa de l’etiqueta de centre d’alta complexitat si que té les necessitats d’un centre d’aquestes característiques. Tenim un percentatge molt elevat d’alumnes NEE i NESE, i en canvi pocs recursos econòmics i de personal qualificat. Aquest curs he creat amb els vist i blau de la directiva una escola de pares, “cafè amb les famílies”, on tractem una vegada al més algun tema relacionat amb l’adolescència i l’educació. L’ús de les pantalles, el porno i el sexe, les TCA’s, la terrible adolescència, disciplina positiva, etc. El mes de setembre vàrem fer el nostre primer taller/xerrada i va ser tot un èxit. Aquest més toca, “l’adolescència i els canvis hormonals”. Estic molt emocionada de poder dur un projecte així a l’escola on la màxima és que els pares i mares, tutors en general,  tinguin eines i informació per poder gaudir dels seus adolescents en aquesta etapa tant complicada però bonica. A més a més de dur aquest projecte també duré tasques d’atenció individualitzada dels alumnes que ho requereixin com feia l’any passat. Les meves expectatives són aprendre cada vegada més sobre la intervenció educativa, en general aprendre noves maneres d’intervenir en l’educació dels estudiants i fer que aquest camí que estan obligats a fer, sigui el més alegre i segur possible. Com diu Badia (2004), hem d’atendre les necessitats educatives de cada estudiant, i implementar estratègies adaptatives que diversifiquin els procediments educatius i instruccionals, permetent així que cada alumne assoleixi els objectius necessaris per al seu desenvolupament i socialització.

Bibliografia

Badia, A., Mauri, T., Monereo, C. (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Volum I. Barcelona: Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya